Space Squash per a Virtual Boy: tornar la pilota abans que la profunditat t’enganyi

L’excusa narrativa és lleugera, però sorprenentment treballada per a un joc d’aquest tipus. La Nightmare Gang arriba des de Devilbirubiru i construeix una base secreta a Animal, un món pacífic lluny de la galàxia terrestre. L’ancià Animal 4126 envia un senyal d’emergència als Be-Rangers, l’organització de seguretat espacial.¹

Un membre dels Be-Rangers respon a la crida, puja a bord de Peatron i s’infiltra a la base. Els pirates, en comptes de resoldre l’assumpte amb armes convencionals, imposen duels de squash. Aquest absurd amable justifica els retrats, les pantalles de diàleg i una successió de subordinats i generals amb siluetes molt diferents. El text és japonès, però la gestualitat dels robots manté comprensible el to sense revelar cap gir final.¹

Dues creuetes, dues feines

La creueta esquerra mou Peatron amunt, avall i pels costats. La dreta dirigeix els cops: esquerra o dreta envia la pilota cap al costat corresponent, mentre amunt produeix un retorn elevat. Aquesta separació permet ocupar un lloc i preparar una trajectòria diferent, una idea molt més rica que limitar-se a posar el personatge davant la pilota.¹

Mantenir premuda la part inferior de la creueta dreta carrega el mesurador de potència. Quan és ple, qualsevol botó de gatell activa la tècnica que has escollit a la pantalla prèvia a la fase. Shoot Ball executa un cop rematat més ràpid; Homing Ball busca el rival; Shield protegeix temporalment el camp; Speed porta Peatron a la velocitat màxima. Carregar promet una resposta decisiva, però ocupa atenció mentre la pilota continua movent-se.¹

Distància, impacte i càstig

La pilota s’acosta des del fons, creix i pot rebotar a les vores o contra obstacles. Has de llegir aquesta informació, desplaçar Peatron fins al punt d’intercepció i triar la direcció del retorn. Un cop segur allarga l’intercanvi; un angle ambiciós pot desplaçar el rival. Si reps la pilota frontalment, Peatron queda estabornit durant uns instants i perd un cor. Quan desapareixen tots els cors, el rival guanya el punt.¹

Les caixes situades en algunes cantonades compliquen encara més la decisió. Colpejar-les pot donar una continuació, destruir blocs, omplir el mesurador de potència, recuperar vida o augmentar permanentment velocitat, potència o cors fins a la fi de la partida, indicada al joc com a «GAME OVER». Perseguir una caixa, però, pot obrir una zona defensiva. Els enemics també carreguen tècniques, i l’avís «ATTACK!!» obliga a abandonar plans massa lents.¹

Els caps canvien la condició de victòria. Cal dirigir la pilota contra els seus punts febles fins a reduir-los la vida a zero; deixar escapar un retorn o perdre Peatron omple els indicadors d’errada, i completar-los posa fi a la partida. Aquí la punteria pesa més que la simple defensa. Homing Ball pot resoldre un angle difícil, però dependre’n sense aprendre el patró del cap només ajorna l’error.¹

Una àrea està formada per sis fases: quatre partits normals, un cap i una bonificació. Superar quatre àrees condueix al final, però no obliga a recórrer totes les variants. El manual anuncia seixanta configuracions de fase normal, repartides entre rutes i partides, amb pistes horitzontals, verticals o quadrades, enemics diferents, obstacles i caixes d’objectes.¹

La selecció de ruta és modesta però útil. El mapa ofereix alternatives entre àrees, de manera que una successió especialment incòmoda no és l’únic camí possible. La decisió no crea una aventura oberta: reorganitza rivals i pistes dins la mateixa gramàtica.³

La bonificació substitueix el duel per setze blocs centrals. Destruir consecutivament símbols iguals eleva la puntuació, i un bon resultat pot concedir Speed Up, Power Up o Life Up. Les millores tenen límits: vuit cors, cinc nivells de velocitat i sis de potència; Continue +1 no pot superar nou continuacions. Així, una fase lateral pot fer més tolerable la següent ruta, però la fi de la partida esborra aquests avantatges acumulats.¹

A l’edició japonesa de Space Squash per a Virtual Boy, la consola dona sentit físic al concepte. La vista estereoscòpica separa Peatron, la pilota, els obstacles i el rival en plans llegibles, mentre el canvi de mida indica la distància. Un televisor pla podria representar la mateixa pista, però aquí l’aparell converteix l’espai entre els ulls i el fons en una eina de temps: el cop correcte depèn de percebre quan la pilota abandona un pla i entra al teu pla.¹⁶

Abans de jugar, el manual demana ajustar la distància interpupil·lar fins a veure les marques VB de les quatre cantonades, o almenys tres. SELECT permet ajustar la paral·laxi durant una pausa. També es pot activar la pausa automàtica, que mostra un avís de descans després de més de vint minuts de joc continu. Són condicions necessàries per llegir bé la pista.¹

La mateixa dependència del visor és la virtut i la frontera de l’edició. Quan l’alineació és bona, un rebot lateral es llegeix com una trajectòria dins una caixa real. Quan la pilota accelera o coincideix amb altres línies vermelles, la informació es comprimeix i el càstig sembla més sever que l’error. La brillantor configurable ajuda, però no elimina la fatiga ni converteix una pilota petita en un objecte sempre inequívoc.¹

Avui interessa perquè utilitza una característica de maquinari com a regla, no com a aparador. La pilota que creix obliga a sincronitzar vista i mans; les dues creuetes permeten moure’s sense renunciar a dirigir el cop. Quan l’intercanvi accelera, esdevé un examen breu de percepció, col·locació i sang freda.

Convé començar per Training. Les trenta pilotes i els cinc objectius produeixen un percentatge d’encerts sense arriscar una ruta sencera, i permeten entendre quin canvi de mida anuncia el contacte. Després, una campanya en dificultat normal i partits a tres punts mostra prou obstacles, caps i bonificacions. Pujar la dificultat abans de dominar la distància només amplifica la part menys amable del joc.¹

És recomanable per a qui vulgui comprovar què pot aportar l’estereoscòpia a una mecànica petita i precisa. No ho és tant per a qui necessiti competició humana, varietat constant o sessions llargues sense descans visual. El joc té més estructura de la que suggereix la seva premissa, però no amaga que tot depèn d’estimar bé una distància. Aquí, mirar massa aviat i colpejar massa tard són dues formes del mateix fracàs.

L’edició tractada és el cartutx japonès publicat el 29 de setembre de 1995 per Coconuts Japan Entertainment. Porta el codi VUE-VSSJ-JPN i el codi de barres 4953507950889. La caixa, el manual i els textos del joc són japonesos; una còpia completa conserva també la documentació que explica controls, ajustos, tècniques i límits poc evidents als menús.⁵

Planet Virtual Boy registra també un llançament nord-americà planificat per a l’agost de 1995 i cancel·lat. Aquest registre descriu un projecte que no va arribar a convertir-se en una edició publicada.⁵

Space Squash va ser desenvolupat per Tomcat System i publicat per Coconuts Japan Entertainment. El cartutx de 4 Mbit és per a un sol jugador i no té una opció de desament documentada. El disseny concentra la identitat del joc en allò que el Virtual Boy podia separar millor que una pantalla convencional: un personatge davant dels ulls, un adversari al fons i una pilota que travessa l’espai entre tots dos.²⁴

La ressenya de Nintendo Life va destacar que la profunditat ajuda a seguir la pilota i que els controls de les dues creuetes encaixen amb la pista tridimensional. També va descriure una oferta més extensa que un simple partit: configuració, entrenament, caps, bonificacions i tècniques especials. Aquesta lectura continua sent útil perquè identifica l’èxit més clar del joc: el maquinari comunica una distància necessària per jugar.⁶

La mateixa anàlisi assenyalava una dificultat exigent i un bucle que pot resultar repetitiu. Totes dues crítiques comparteixen causa: les variants canvien obstacles, patrons i forma de la pista, però no la tasca de seguir i retornar la pilota. Si la profunditat fascina, aquesta insistència sembla disciplina; si fatiga o costa de llegir, sembla una condemna. Space Squash no resol la tensió, però almenys la converteix en el centre honest del joc.⁶