Mario's Tennis per a Virtual Boy: guanyar espai amb cada cop

No hi ha cap segrest, viatge ni pretext narratiu. Mario, Luigi, Peach, Yoshi, Toad, Koopa i Donkey Kong Jr. competeixen directament, mentre Lakitu arbitra i porta el marcador. Aquesta absència de trama beneficia el ritme: tries modalitat, durada, dificultat i participants, i la pilota entra de seguida en joc.¹

La creueta esquerra serveix per moure el personatge en quatre direccions, navegar pels menús i orientar la pilota. Amb A fas el cop fort: normalment un cop de fons, però prop de la xarxa es converteix en volea i, davant una pilota alta, en rematada. Amb B fas un servei suau o un globus, útil per superar un rival que s'ha avançat.¹

El servei ja resumeix el sistema. Primer et col·loques lateralment; després prems A o B per llançar la pilota i tornes a prémer el botó, ben sincronitzat, per colpejar-la. A produeix un servei fort i B, un de suau. Si hi afegeixes direcció, amunt envia la pilota al fons, avall la deixa curta i esquerra o dreta n'obren l'angle; una ordre massa primerenca pot moure el personatge i deixar-lo ventant l'aire.¹

Durant l'intercanvi, la informació visible és austera però suficient: trajectòria, bot, alçada, posició rival i marcador. A partir d'aquí decideixes si mantens la línia de fons, avances per tallar temps o llances un globus. Pujar premia una volea ràpida, però obre l'esquena; quedar-se lluny dona marge de lectura, però permet al rival dominar la xarxa.

Les regles segueixen el tennis convencional: 0, 15, 30, 40, iguals i avantatge. Calen sis jocs i dos de marge per guanyar un set; a 6–6 arriba un desempat a set punts, també amb dos d'avantatge. El joc assenyala pilotes fora, xarxa, faltes, dobles faltes i lets, de manera que perdre un punt acostuma a tenir una causa llegible.¹

START pausa, i SELECT permet tornar als ajustos IPD i FOCUS des d'aquesta pausa. La combinació START, SELECT, A, B, L i R reinicia el programa. La creueta dreta i els botons L i R no intervenen en el joc normal: un desaprofitament sorprenent en un comandament tan peculiar, encara que els dos botons posteriors sí participen en el codi ocult.¹

Individuals i dobles comparteixen pista, regles i control. En dobles no controles la parella ni hi entra un segon jugador humà: la consola s'encarrega dels altres tres participants. Per evitar forats, convé repartir les bandes amb el company, perquè situar-se exactament davant o darrere seu duplica cobertura en un lloc i en regala un altre.¹

El torneig tria el primer rival aleatòriament i la consola simula els altres enfrontaments. En individuals consta de tres rondes; en dobles, de dues. Si prems START sense seleccionar ningú, el joc proposa el partit predeterminat de Mario contra Donkey Kong Jr.; en dobles, proposa Mario i Yoshi contra Donkey Kong Jr. i Toad.¹⁴

En completar un torneig apareix la combinació L, L, R, L, R, SELECT. Introduïda a la pantalla de títol, activa el mode Special per a individuals i dobles; també es pot escriure abans d'haver guanyat. El mode augmenta la dificultat, però no se'n coneixen els canvis exactes en cadascun dels tres nivells.⁴⁵

Els set jugadors obliguen a canviar prioritats: Mario és equilibrat; Peach cobreix molt però es mou a poc a poc; Yoshi és velocíssim, però la seva zona de contacte estreta exigeix més precisió; Toad corre i arriba amb estirades, però pega fluix; Koopa sacrifica velocitat per abast; Donkey Kong Jr. és molt potent, però també molt lent i té una zona de contacte estreta. Luigi manté un perfil proper al de Mario, amb una discrepància regional sobre la velocitat.¹²

El Virtual Boy converteix la pista en un corredor amb profunditat perceptible. La pilota sembla travessar plans diferents, i la perspectiva ajuda a distingir un cop paral·lel d'un de creuat o un globus que passa per sobre. Aquesta profunditat també té traducció mecànica: avances i recules, mentre amunt o avall dirigeixen la pilota cap al fons o el primer terme.¹

L'edició original exigeix calibrar el visor. START obre l'ajust, la rodeta IPD adapta la separació entre ulls i el lliscador FOCUS afina la nitidesa. L'Auto Pause, activat inicialment, proposa un descans aproximadament cada deu minuts i espera que acabi l'intercanvi. Són precaucions sensates, però també recorden que jugar-hi comporta més exigència física que encendre una consola convencional.¹

El cartutx japonès VUE-VMTJ-JPN va arribar el 21 de juliol de 1995. El nord-americà VUE-VMTJ-USA es va publicar l'agost del mateix any, sense que es pugui fixar el dia amb certesa. A l'edició japonesa, Luigi és més lent que Mario i la dificultat Normal accelera la pilota; a la nord-americana, Luigi és més ràpid i Normal conserva una pilota lenta.³²¹

Encara funciona perquè el punt no depèn d'una barra especial ni d'una animació espectacular. Depèn de veure on cau la pilota, anticipar el rival i arriscar una posició millor. Quan un globus castiga una pujada precipitada o una volea talla mig segon de reacció, el sistema resulta net, tens i sorprenentment expressiu.

Els límits també són nets. No hi ha joc contra una altra persona, la pista no canvia i el vermell sobre negre pot cansar abans que la mecànica. El mode Special allarga el repte, però no substitueix una carrera, més superfícies o nous objectius. Qui busqui un joc de tennis social o una progressió llarga trobarà una peça massa estreta.

És recomanable per a qui valori controls precisos, partits contra rivals controlats per la consola i una demostració jugable de l'estereoscòpia. També és més amable si comences amb Mario, mantens l'Auto Pause i aprens primer el servei suau amb B. Un sol jugador, una pista i una progressió curta en delimiten l'abast; dins d'aquest espai, cada metre sembla existir dins el visor.

Les edicions japonesa i nord-americana s'identifiquen pels codis d'edició VUE-VMTJ-JPN i VUE-VMTJ-USA. Els manuals i els cartutxos identifiquen aquestes edicions amb aquests codis, i els manuals n'especifiquen l'idioma i les instruccions. El manual japonès fins i tot inclou fulls de marcador pensats per ser fotocopiats: una solució de paper per donar continuïtat a un joc que no ofereix una progressió o un mode de carrera elaborat.³²

El manual nord-americà porta classificació K-A a partir de sis anys, mentre els advertiments del mateix maquinari en prohibeixen l'ús als menors de set. La contradicció és petita però reveladora: joc i visor arribaven junts, i entendre l'edició física exigeix llegir també les instruccions de l'aparell.¹

Nintendo va publicar Mario's Tennis. Als crèdits visibles, Gunpei Yokoi figura com a productor i Masao Yamamoto i Hitoshi Yamagami, com a directors. Nintendo R&D1 i TOSE han estat atribuïdes posteriorment com a desenvolupadores; aquesta autoria empresarial no queda explicitada als crèdits de pantalla.⁴⁶

La seqüència de crèdits superposa els noms sobre partits en tons magenta i acaba presentant Nintendo. El resultat sembla concebut com una demostració directa del sistema: poques opcions, ornaments o elements fora dels partits, regles conegudes i una pista on la profunditat es pot entendre sense explicar un món nou. Aquesta claredat és alhora la seva força històrica i el sostre del seu contingut.⁶