Loretta no Shouzou: Sherlock Holmes per a SG-1000: interrogar Londres fins que una adreça obri el cas

El cas comença l’1 de novembre de 1890, en un dia plujós de finals de tardor. La senyora Hudson acompanya un home fins a Holmes: el seu germà dirigeix una galeria a Sunderland Street i algú hi ha robat «La noia del barret vermell», obra del jove retratista Neil Evans. La investigació surt de Londres i arriba, entre altres destinacions, a Windsor. Watson presenta la història com un altre cas del seu amic, sense anticipar-ne la solució. Holmes no apareix a les escenes perquè el jugador n’assumeix el paper.¹

Aquesta absència és més que una economia gràfica: els personatges miren cap al teu punt de vista i la pantalla es converteix en la superfície que el detectiu examina. Watson, Hudson, el client i els contactes successius ocupen l’espai visible; Holmes és la pregunta que els adreces.

Dotze ordres cobreixen el treball detectivesc: preguntar o escoltar, agafar, usar, examinar, mostrar, colpejar, cridar, moure, fer una observació, entrar, viatjar i consultar el temps. Estan repartides entre dues finestres. Canvies de grup, mous un punter triangular, confirmes l’acció i, quan cal, assenyales el destinatari sobre l’escena o a la franja inferior. La informació visible determina la decisió. Si hi ha una persona, preguntar obre una conversa o una llista de temes; si un moble sembla sospitós, examinar-lo o moure’l pot descobrir una pista. Colpejar també pot revelar informació en casos concrets, encara que el mateix manual fa broma amb la poca inclinació de Holmes per la violència. Provar verbs a cegues funciona pitjor que llegir l’escena.¹

La franja inferior mostra els objectes recollits, els diners i la llibreta d’adreces. Al començament només disposes dels diners i la llibreta; els estris obtinguts a l’habitació de Holmes s’incorporen com a eines, mentre que altres troballes es conserven com a proves. Mostrar una prova a la persona correcta pot canviar-ne la resposta. El premi no és una puntuació, sinó una reacció nova, un nom afegit o una destinació que abans no existia. La llibreta uneix relat i navegació: cada contacte incorporat pot portar un codi com B-1, que cal assenyalar al mapa de Londres. Per sortir de la ciutat, una llista substitueix la quadrícula. Així, escoltar bé té una conseqüència espacial: la conversa amplia literalment el territori disponible.¹

START obre una investigació nova. En punts determinats, el joc lliura una contrasenya i CONTINUE reprèn el cas des de l’estat associat. L’entrada es fa caràcter per caràcter, i un error de còpia impedeix reprendre el punt associat. El full de tres contrasenyes inclòs al manual no és ornament: forma part pràctica del sistema de continuació. Algunes zones abandonen el punter i adopten laberints en primera persona. Amunt avança, avall retrocedeix i els controls laterals només fan girar; no permeten desplaçar-se de costat. Aquesta successió d’avenços, retrocessos i girs obliga a conservar l’orientació i recordar cada cruïlla. Dibuixar un mapa i tornar a l’estança inicial quan et perds són consells del mateix manual.¹

El manual complet només descriu una modalitat per a un jugador i no documenta cap sistema de puntuació. El progrés es llegeix en les pistes, els contactes, les destinacions i la proximitat de la resolució. El qüestionari final comprova si has entès el cas; fallar-lo imposa un final de partida, de manera que arribar-hi no garanteix haver investigat bé.¹

L’edició estudiada és el Sega Gold CartridgeGold Cartridge: Denominació comercial que Sega aplica a l’edició G-1315, un cartutx compatible amb l’SG-1000, l’SG-1000 II, l’SC-3000 i la Sega Mark III. japonès G-1315. Gold Cartridge és la denominació comercial de Sega per a aquest cartutx compatible amb SG-1000, SG-1000 II, SC-3000 i Sega Mark III. Per això és correcte tractar-lo com a joc de SG-1000 encara que la capsa adopti la imatge comercial de Mark III.¹

El catàleg de Sega indica una capacitat d’1 Mbit i un preu original de 5.000 iens. La capacitat d’1 Mbit equival a 128 KB, i el cartutx funciona en una SG-1000 original. No es tracta, doncs, d’una conversió diferent amagada sota la mateixa portada, sinó d’un producte compatible que travessa dues etapes de la família domèstica de Sega.²⁴

Amb un joystick, la palanca serveix tant per al punter com per als laberints; el botó ② alterna finestres o llistes i el ③ confirma. Amb un SC-3000 o un SK-1100, HOME/CLR i INS/DEL substitueixen aquests botons. La flexibilitat de maquinari no alleuja, però, el límit essencial d’aquesta edició: ordres, converses i pistes continuen en japonès.¹

Avui interessa perquè fa tangible la deducció. Els noms no queden en un diari automàtic: entren en una llibreta, generen codis i obren llocs. Les proves tampoc són claus de colors; cal decidir a qui mostrar-les i quan tornar-hi. Aquesta disciplina dona pes a una interfície visualment modesta i recompensa el jugador que pren notes amb criteri.

També cal acceptar una fricció severa. Les dependències entre accions poden deixar-te bloquejat perquè no has repetit una conversa o perquè vas ometre una inspecció aparentment trivial. Els laberints afegeixen desorientació i el qüestionari final pot castigar una lectura incompleta. Són dificultats causades per la poca visibilitat de l’estat del cas, no per reflexos exigents.

És recomanable per a qui llegeixi japonès o vulgui estudiar una aventura amb manual, paper i llapis al costat. No ho és per a qui busqui una investigació guiada, una traducció integrada o respostes immediates. Amb aquestes condicions assumides, Loretta no Shouzou conserva una virtut singular: cada adreça nova fa que Londres sembli una deducció abans que un mapa.

La capsa identifica el producte amb el codi G-1315, mentre que la portada mostra Holmes davant d’un retrat femení emmarcat. La presentació exterior parla el llenguatge comercial de Mark III; la documentació interior indica que l’SG-1000, l’SG-1000 II, l’SC-3000 i la Sega Mark III són sistemes compatibles. Aquesta distinció documentada entre compatibilitat tècnica i presentació comercial ajuda a explicar per què el títol es pot trobar classificat sota l’SG-1000 o la Mark III.¹

El manual amplia el joc fora de la pantalla. Reserva fitxes per apuntar noms, aspecte i fets, a més d’un full amb caselles per copiar contrasenyes. També avisa que Sega no respondrà preguntes sobre solucions o itineraris. El detectiu de 1987 havia de construir el seu propi arxiu; perdre una nota podia ser tan greu com passar per alt una pista.¹

Sega és la desenvolupadora i editora corporativa del joc. No hi ha crèdits individuals atribuïbles amb seguretat al disseny, la programació, els gràfics o la música. Loretta no Shouzou es pot situar, per tant, dins la producció de Sega sense adjudicar-ne l’autoria a persones no documentades.³

Time Extension el presenta com l’últim llançament en cartutx per a SG-1000, una posició significativa en una consola que ja havia cedit protagonisme comercial a Mark III. El joc reflecteix justament aquest llindar: conserva compatibilitat amb el maquinari anterior, però la mida, l’embalatge i la catalogació miren cap a la generació següent de Sega.⁴