Choplifter per a SG-1000: girar sota el foc per salvar seixanta-quatre captius

L’argument és prim però funcional. Hawk Z s’endinsa tot sol en una zona ocupada per recuperar aliats retinguts a la plana i en quatre illes. El manual et tracta directament com el pilot; no construeix un protagonista amb biografia, sinó una responsabilitat que es llegeix en cada persona perduda.¹

Jaguar I vigila els barracons amb foc de tanc, Big Shark protegeix les illes des del mar i Batt MR II ataca amb la velocitat d’un caça. Goblin, una mina aèria de llum vermella, és especialment insidiosa: primer busca la col·lisió, més endavant també dispara i pot penetrar fins a la zona de la base mentre fas baixar els supervivents.¹

El comandament mou Hawk Z en vuit direccions, però apuntar exigeix governar-ne també l’orientació. De perfil, a esquerra o dreta, el botó d’atac dispara lateralment; de front, deixa caure bombes. El botó de gir alterna entre aquestes tres posicions, amb una pulsació llarga que inverteix directament els dos perfils. Veus la postura de l’helicòpter, decideixes quin blanc vols cobrir i acceptes perdre un instant per reorientar-lo.¹

La pantalla només mostra una fracció del camp i es desplaça horitzontalment seguint l’aparell. Volar de pressa amplia la distància amb un projectil, però també redueix el temps per reconèixer el terreny i preparar el descens. Baixar massa pot estavellar Hawk Z contra el sòl; baixar malament al costat dels captius pot ser encara pitjor.¹

A la plana convé posar-se just al costat d’un barracó. Aterrar-hi al damunt pot aixafar els captius, mentre que una posició correcta els fa sortir agrupats i redueix el temps d’exposició. La temptació és netejar primer tots els enemics; el mateix manual recomana prioritzar les persones, perquè l’ofensiva es torna més intensa com més s’allarga la missió.¹

El mar canvia el procediment. Els captius que suren es recullen amerant al costat, però els de les illes romanen dins d’una cova: primer cal encertar l’illa per obrir-la i després tocar l’aigua perquè pugin. El tret ja no serveix només per eliminar una amenaça; és la clau que activa el rescat i obliga a coordinar atac, orientació i descens.¹

Un marcador que compta persones

El marcador separa tres estats amb colors: vermell per als captius perduts, blau per als que viatgen dins Hawk Z i verd per als retornats a la base. Aquesta informació evita que la missió quedi reduïda a una xifra opaca. En tot moment pots llegir què has salvat, què encara arrisques i quina part del desastre ja és irreversible.¹

La partida acaba si perds les tres unitats de Hawk Z o si moren els 64 captius. Destruir enemics dona punts, però cada persona salvada també en concedeix 100 i rescatar-les totes activa una bonificació de 50.000. El sistema premia el combat, però reserva la recompensa excepcional per complir íntegrament la missió.¹

Plana i mar s’alternen sense un nombre final d’etapes. N’hi ha prou de retornar 40 captius per passar al patró següent, encara que salvar-ne més millora la bonificació. El premi combina 100 punts per cada captiu rescatat per damunt de 40 amb 1.000 punts per cada Hawk Z conservat. Avançar aviat és possible; sortir-ne amb una puntuació alta demana arriscar més temps.¹

L’augment de l’ofensiva transforma espais coneguts. Un trajecte que al principi permet rectificar es converteix en una cadena de girs, trets i aterratges amb menys marge. La dificultat neix menys d’aprendre regles noves que d’executar les mateixes sota més interferències.¹

El mode per a dos jugadors és per torns alterns, no simultani. Cadascú pilota en el seu torn i persegueix la seva puntuació, tal com indiquen les lectures 1UP, HI-SCORE i 2UP. És competició per rendiment, no una operació compartida, i no elimina la repetició estructural de la partida individual.¹

L’edició tractada és la targeta japonesa C-48 de 1985. Sega la va comercialitzar per 4.300 iens. Guardiana situa el llançament al juny de 1985, mentre el catàleg oficial de Sega només en confirma l’any; per tant, el mes continua obert.⁵²

La versió admet control en vuit direccions i separa atac, gir i inici. El manual documenta tant el teclat de la família SC-3000 com les palanques de control SJ-150, SJ-200 i SJ-300, a més de les connexions corresponents a SG-1000 i SG-1000 II. En joc, la distinció decisiva continua sent la mateixa: un botó ataca i l’altre canvia l’orientació de Hawk Z.¹

Choplifter encara funciona perquè la seva violència té una obligació concreta. Pots destruir tancs i avions, però l’èxit depèn de figures petites que no controles i que necessiten temps per arribar fins a tu. Aquest desplaçament del blanc cap a la protecció dona tensió a un joc d’acció molt auster.

També conserva interès el canvi d’orientació. No dispares lliurement en qualsevol direcció: has de mostrar el perfil correcte o encarar la pantalla per bombardejar, i cada gir interromp la resposta immediata. Quan s’hi afegeixen l’aterratge, els projectils que poden matar captius i la necessitat de tornar a una zona precisa de l’heliport, el control senzill produeix decisions compromeses.¹

És recomanable per a qui gaudeix refinant rutes curtes, puntuacions i maniobres sota pressió. No ho és tant per a qui espera una campanya amb escenaris sempre nous, progressió narrativa o una dificultat gradualment pedagògica. Cal entrar-hi acceptant la repetició i aprendre a valorar cada aterratge net. Aquí, l’heroisme no és abatre l’últim caça: és tornar amb la cabina plena.

La My Card no s’introdueix directament a la SG-1000 ni a la SC-3000. Necessita el Card Catcher, venut per separat, que actua d’adaptador entre la targeta i la consola. El manual insisteix també a no doblegar, mullar, ratllar ni exposar la targeta a la calor: la fragilitat del suport forma part real de l’experiència física d’aquesta edició.¹

La contraportada guarda una curiositat molt lligada a aquell ecosistema: Sega anunciava que cinc cupons de la línia My Card permetien obtenir un portatargetes, amb els detalls als comerços. No canvia el joc, però recorda que C-48 no era només un programa; pertanyia a una gamma física que volia convertir targetes petites i accessoris en una col·lecció.¹

Choplifter havia nascut com a obra de Dan Gorlin publicada per Brøderbund, i la presentació d’aquesta edició conserva aquests noms juntament amb el de Sega. SMS Power! i Guardiana atribueixen la conversió per a SG-1000 a Compile, mentre Sega Does l’atribueix a Sega i el manual no esmenta Compile. Per això convé parlar d’una conversió probablement feta per Compile i separar aquest crèdit de l’autoria de l’obra original.³⁵⁴