WWF Raw per a Sega 32X: guanyar la presa abans del compte de tres

El joc retrata la WWF New Generation com un cartell de combats, no com una història continuada. Bret Hart, Shawn Michaels, Diesel, Razor Ramon, The Undertaker, Yokozuna i la resta hi apareixen com a figures recognoscibles amb biografies i moviments distintius. No hi ha girs argumentals ni una campanya que connecti els enfrontaments.¹

Cada perfil redueix el personatge a quatre valors de l’1 al 10: velocitat, força, resistència i pes. El pes no és decoratiu, perquè modifica el dany d’alguns impactes i pot impedir preses que exigeixen prou força. Això dona una mica de caràcter sistèmic a uns cossos que, sobre la lona, comparteixen massa animacions.¹

El comandament bàsic és curt: la creueta mou el lluitador, A el fa córrer, B dona un cop de puny i C una puntada. A tocar de l’adversari, B+C inicia la presa; amb un comandament de sis botons, Z substitueix aquesta combinació. Durant el forcejament, picar botons inclina l’indicador d’avantatge i permet aplicar una tècnica diferent segons el botó i la posició.¹

La informació visible més important és la barra d’energia. Quan baixa, augmenta la probabilitat que la immobilització completi el compte de tres. Per això no convé cobrir massa aviat: un intent prematur cedeix espai i ritme, mentre que un rival prou debilitat obliga a decidir entre buscar el compte, preparar un moviment final o continuar castigant-lo.¹

El context transforma els mateixos botons. Davant d’un rival caigut, B o C produeixen colzades, trepitjades o cops de genoll segons la posició; B+C intenta cobrir-lo o aixecar-lo. Córrer cap a un rival dret obre puntades voladores i projeccions, i enfilar-se a una cantonada del ring permet atacs aeris. Fora del ring també es poden recollir cadires, galledes, cartells o una farmaciola.¹

Cada lluitador té un moviment final contextual i un dels Mega MovesMega Moves: Moviments exagerats propis de cada lluitador que només s’executen en una situació concreta i amb una seqüència direccional específica.. No n’hi ha prou amb prémer A+B a l’atzar: el rival pot haver d’estar afeblit, estabornit, a terra o prop d’una cantonada, i el personatge ha d’ocupar la posició correcta. Els Mega Moves encara afegeixen una seqüència direccional. Preparar l’escena és estimulant; descobrir-la sense instruccions és gairebé una broma privada.¹

La defensa també depèn del moment. C pot trencar una presa desfavorable o respondre a una càrrega; amunt o avall fa rodolar un lluitador caigut; picar qualsevol botó ajuda a escapar d’una immobilització o d’un atordiment. El sistema premia reconèixer estats, però comunica malament si una ordre ha fallat per manca de força, posició incorrecta o derrota en el forcejament.¹

En un Brawl no hi ha àrbitre, immobilitzacions ni desqualificacions: el combat acaba quan algú es queda sense força per continuar. En el torneig per parelles cal superar cinc parelles, amb composició i ordre aleatoris. La configuració permet triar d’un a quatre jugadors, una dificultat de l’1 al 10 i si els adversaris els escull la persona jugadora o l’ordinador.¹

En el combat per relleus, B fa entrar el company quan és a prop; després, el lluitador substituït té un compte de deu per abandonar el ring. A Survivor Series, l’eliminació per equips, també es pot decidir quin company exterior serà el següent a entrar. Aquestes regles donen sentit a reservar energia i ordenar l’equip, encara que el caos visual dificulta saber qui té prioritat.¹

A Amèrica del Nord, el cartutx funciona amb una Genesis equipada amb l’accessori Genesis 32X; al Japó, el mateix maquinari rep el nom Super 32X. Quatre jugadors necessiten el Team Player en l’edició nord-americana i el Sega Tap en la japonesa. Cada adaptador es connecta a un port diferent segons la regió.¹²

La diferència pròpia més clara respecte de Genesis és Kwang. Sega-16 descriu també colors una mica més brillants i una vora porpra al ring.⁴

Kwang eleva el total jugable a tretze, però no transforma el disseny. Continua sent una conversió molt pròxima al joc de Genesis, amb el mateix pes de les preses, els modes i el repertori compartit. Com a demostració del 32X és modesta; com a variant concreta de WWF Raw, és completa i permet jugar fins a quatre jugadors.

Avui funciona millor en multijugador presencial que com a combat tècnic en solitari. Amb dues o quatre persones, les preses disputades, els relleus i les expulsions creen decisions clares i revenjes immediates. Contra l’ordinador, la semblança entre lluitadors i l’opacitat dels moviments especials pesen molt més.

És recomanable per a qui vulgui explorar la WWF de mitjan anys noranta, aprendre un sistema contextual o reunir amics davant d’un 32X. No ho és per a qui esperi animació fluida, estils profundament diferenciats o una gran exhibició tècnica del maquinari. Cal tenir el manual a prop: aquí, memoritzar les condicions dels moviments també forma part del combat.

La capsa canvia de vocabulari segons el mercat: Genesis 32X a Amèrica del Nord, Mega Drive 32X a Europa i Super 32X al Japó. L’edició japonesa porta el codi T-8101A. Les instruccions multijugador i les equivalències de botons també varien entre els fullets regionals.¹²

El manual nord-americà és una peça especialment reveladora: reserva perfils als dotze lluitadors, dues pàgines als moviments especials i Mega Moves, dues pàgines pautades per a notes i un formulari per demanar per correu una guia en VHS. La contraportada promociona NBA Jam Tournament Edition, un recordatori ben físic del catàleg d’Acclaim de 1995.¹

L’edició de Sega 32X és una producció de Sculptured Software, comercialitzada per Acclaim Entertainment.¹

L’any nord-americà continua discutit: MobyGames el situa el 1994 i GameFAQs, el 1995. Al Japó, WWF Raw es va publicar l’1 de setembre de 1995; l’edició de 32X se situa, per tant, entre 1994 i 1995 segons la regió.³⁵

La crítica retrospectiva de Sega-16 va considerar insuficients les millores sobre Genesis. Va destacar la resposta precisa del comandament, però va retreure la dificultat dels especials, l’animació limitada, els grunyits repetits i una plantilla escassa per a Royal Rumble. La condemna és severa, encara que descriu bé la causa: les diferències d’aquesta conversió respecte de Genesis són escasses.⁴

Quan ja no se li exigeix justificar l’accessori de Sega, WWF Raw resulta més interessant del que suggereix la seva fama. La presa disputada, les regles diferenciades i els moviments finals contextuals formen una base coherent. El problema és que demana molta memòria per oferir poca varietat. WWF Raw no domina el ring del 32X, però encara sap provocar una bona baralla entre amics.