Toughman Contest per a Sega 32X: tria tres cops abans que soni la campana

No hi ha una trama tradicional. El marc narratiu és el mateix circuit de competició: tries una de les quatre regions, comences al final d’un rànquing de cinc a set púgils i desafies successivament el rival que ocupa el lloc immediatament superior. Quan ets el número u, viatges a Las Vegas per enfrontar-te als campions de les altres regions. Les 24 biografies regionals corresponen als 24 púgils seleccionables; Butter Bean rep una entrada separada i és el rival final, no un vint-i-cinquè púgil seleccionable. La personalitat del planter s’expressa en atributs, especialitats i maneres d’atacar.¹⁵

El comandament de tres botons concentra molta boxa en poques pulsacions. A i C corresponen a les mans esquerra i dreta: una pulsació llança un directe, mantenir el botó prepara un ganxo i afegir-hi amunt dirigeix el cop al cap; mantenir B executa un uppercut. La creu governa la defensa: amunt bloqueja els cops alts, avall fa ajupir el púgil i els tocs laterals permeten esquivar. El cos queda protegit automàticament quan no prems cap direcció. En un combat entre dos humans, mantenir B i prémer esquerra o dreta controla manualment el desplaçament lateral; contra la màquina, aquest moviment és automàtic. Aquesta regla allibera els dits, però pot confondre: mantenir amunt no és una guàrdia universal, sinó una decisió que deixa de prioritzar la zona baixa.¹

Els cops especials s’executen amb seqüències de botons i direccions. El Power Jab demana B, esquerra i amunt; el Super Uppercut, B, avall, diagonal inferior dreta i dreta; el Popeye Punch exigeix mantenir amunt i prémer B ràpidament vuit vegades. Assignar-ne només tres obliga a llegir els atributs del púgil i imaginar quina oportunitat podràs crear. Memoritzar les ordres costa; encertar-ne una quan el rival queda exposat és la recompensa.¹

La barra de resistència no es limita a representar el dany. Després de tombar el rival, o mentre el teu púgil trontolla, picar ràpidament A, B o C en recupera una petita porció. Cada caiguda es converteix així en una cursa curta: qui domina encara ha d’aprofitar els segons posteriors, i qui està ferit conserva una escletxa per refer-se. Si ningú cau definitivament, el menú de pausa permet contrastar la sensació de domini amb estadístiques de l’assalt i dades acumulades. També ofereix consells del preparador i una repetició instantània amb rebobinat, avanç fotograma a fotograma i avanç ràpid.¹

El mode d’exhibició, «Exhibition», ofereix un combat per a un jugador o dos jugadors simultanis. «Toughman Contest» és la campanya de rànquing, amb contrasenyes per recuperar la posició després de cada combat. El torneig personalitzable, «Customizable Tournament», construeix quadres de dos, quatre o vuit púgils i permet repartir les places entre jugadors i la màquina (CPU).¹

El torneig és més social del que suggereix el combat cara a cara. Fins a vuit jugadors poden controlar púgils diferents i alternar-se segons el quadre. Hi ha, això sí, una excentricitat pràctica: per iniciar determinats combats cal prémer START als dos comandaments, encara que un dels púgils estigui controlat per la màquina. La campanya tampoc no desa automàticament: després dels combats apareix una contrasenya al peu del rànquing, i cal anotar-la per reprendre l’ascens sense repetir tota la regió.¹

L’edició examinada és el cartutx nord-americà per a Sega Genesis amb el complement 32X. El manual dibuixa el comandament de tres botons i acredita l’ús de QSound.¹

Respecte de Mega Drive, els cinc escenaris van ser redibuixats per a 32X amb fons més estàtics, i aquesta versió reutilitza una mateixa noia del ring. Els púgils grans continuen sent llegibles, però el decorat sembla un teló: la versió perd moviment ambiental.⁵

Avui funciona millor si acceptes la seva estranya barreja de boxa i joc de lluita. Els assalts breus, la possibilitat de recuperar una mica de resistència després de tombar el rival o mentre el propi púgil trontolla, i els tres cops assignats produeixen decisions prou clares per sostenir una sessió curta. No simula el treball de peus, però sí la tensió d’esperar una obertura i castigar-la abans que s’acabi el minut.

La primera partida s’entén millor quan comprens dues regles: el bloqueig baix és automàtic i el moviment lateral contra la màquina també. Sense saber-ho, és fàcil buscar una ordre inexistent o interpretar com a rigidesa allò que el joc resol pel seu compte. Un cop entesa aquesta gramàtica, les esquives i els canvis entre cos i cap guanyen sentit.¹

És recomanable per a qui gaudeixi de memoritzar un repertori petit, provar púgils i compartir un torneig al sofà. Qui busqui una simulació amb control precís de la distància o una demostració tècnica exuberant de 32X toparà aviat amb el sostre. Toughman Contest no domina tot el ring, però sap convertir l’últim segon en una cantonada perillosa.

L’edició nord-americana es va vendre en cartutx sota la marca EA Sports i amb classificació Teen. El manual, imprès als Estats Units, dedica 32 pàgines als controls, els modes, les biografies i els crèdits. En un joc amb catorze cops especials, aquest llibret no és ornament: és part de la interfície que el cartutx no pot desplegar còmodament.¹

El llibret també conserva una peça singular del context: 24 biografies regionals i una entrada separada dedicada a Butter Bean. Aquest excés fanfarró uneix manual i campanya. La memòria material del joc no és només una capsa vermella de 32X; també és un petit directori de contrincants que prepara la següent baralla.¹

El manual i els crèdits específics de Sega 32X atribueixen el desenvolupament a Visual Concepts. Michael Rubinelli figura en disseny i producció, Tim Meekins en programació, Roderick L. Mann en programació 32X i Scott Orr en producció executiva. GameFAQs i Sega-16 també associen High Score Productions al joc, però no concreten quina funció va exercir en aquesta edició; per això no se li assigna aquí cap responsabilitat específica.¹³²⁴

Les lectures retrospectives han trobat més substància als combats que no pas suggereix la seva reputació discreta. Sega-16 destaca la resposta dels controls, la possibilitat d’encadenar cops i la utilitat dels consells del preparador. La selecció prèvia de tres cops especials ajuda a donar una intenció concreta a cada púgil.⁴

El límit és igualment visible: decorats poc vius i una presentació que no sembla una exhibició rotunda del maquinari. El judici més útil és directe: no és una joia amagada ni un desastre. És un joc de boxa peculiar, amb una bona idea d’assignació atrapada en un ring més rígid del que voldria.⁵