Wimbledon II per a Sega Master System: formar un campió torneig a torneig

La creueta compleix dues funcions simultànies: desplaça el tennista i determina la direcció de la pilota quan colpeges. El botó 1 executa com a acció bàsica el servei o la devolució plana; el botó 2, el servei o la devolució en globus. La informació visible és la trajectòria que s’acosta i la posició relativa dels jugadors. Cal arribar a temps, escollir direcció i decidir quina de les dues accions convé.¹

La tria entre pla i globus modifica la trajectòria de la resposta. El globus pot castigar un jugador de xarxa perquè guanya alçada i profunditat; el cop pla envia la pilota de manera més directa. El manual també parla de volees i cops per damunt del cap quan descriu estils i atributs, però no hi associa botons separats. Cap botó arregla una mala posició: si la pilota bota dues vegades, surt, toca el cos o queda a la xarxa, el punt canvia de banda.¹

El servei conserva aquesta gramàtica mínima. Un primer intent a la xarxa permet repetir; dues errades lliuren el punt. Si la pilota toca la xarxa i entra al quadre correcte, es repeteix el servei. El joc també impedeix tornar-lo abans del primer bot. Són regles que donen conseqüències recognoscibles a una representació visual molt despullada.¹

La puntuació segueix 15, 30, 40, iguals i avantatge. Per tancar un joc cal separar-se dos punts després del 40-40; els sets demanen sis jocs amb dos de marge i activen un desempat a 6-6. Pots preparar partits d’un o tres sets. En aquest darrer format, la resistència del jugador pesa més perquè la fatiga acaba reduint velocitat i força.¹

Free Match ofereix Hard (pista dura), Lawn (gespa) i Clay (terra batuda), amb una demostració visual del rebot, i deixa triar velocitat Easy o Normal. El manual defineix Easy com a joc lent i Normal com a joc ràpid. És una manera pràctica d’aprendre distàncies abans del Tour: abaixar el ritme deixa llegir la trajectòria, mentre que Normal converteix qualsevol pas tardà en una pilota perduda.¹

Free Match ofereix cinc configuracions per a partits individuals i de dobles, amb una o dues persones. Després tries superfície, nombre de sets, velocitat, tennistes i música. La selecció inclou 16 homes i 16 dones, repartits entre jugadors de xarxa, de fons i complets. Consultar-ne les estadístiques abans de confirmar és part de la preparació, no simple decoració.¹

El Tour comença amb un tennista que crees i un torneig preliminar. El jugador avança després pels tornejos d’Amèrica, Austràlia i França abans d’arribar a Anglaterra i al Wimbledon Open Tournament. La continuació es conserva mitjançant contrasenyes, de manera que convé anotar quina correspon a cada jugador. És una solució funcional, però afegeix fricció cada vegada que reprens la carrera.¹

Cada atribut pot arribar a 20 punts. Guanyar un torneig en concedeix quatre; perdre’l obliga a repetir-lo, però encara en dona dos. La derrota, doncs, no esborra el temps invertit: permet reforçar el jugador i tornar-hi amb una resposta concreta. Concentrar-ho tot en força promet cops més profunds, però pot deixar-te sense velocitat o precisió quan el rival obre angles.¹

Els tres estils donen una orientació inicial. El jugador de xarxa busca la proximitat i pateix davant globus alts i profunds; el de fons espera l’error i alterna profunditat amb pilotes curtes; el complet pot ocupar totes dues zones. No aporten cops exclusius. Serveixen per llegir fortaleses, escollir una posició preferent i decidir com repartir els atributs del Tour.¹

L’edició revisada és el cartutx europeu de Sega Master System, publicat el 1993 amb la referència 7115. Admet un o dos jugadors amb comandaments estàndard i presenta els textos dels menús en anglès. El manual europeu és multilingüe i identifica la llicència de l’All England Lawn Tennis and Croquet Club, mentre que la pantalla de títol mostra © 1993 SEGA.²¹

El nom ampli de la plataforma, Sega Master System/Mark III, no implica que el cartutx occidental entri directament en una Mark III japonesa. Els cartutxos occidentals utilitzen 50 pins i els japonesos, 44. Aquesta incompatibilitat física no demostra cap canvi jugable del programa ni permet assegurar el funcionament d’un adaptador concret.⁶

Al Brasil, una edició independent es va comercialitzar amb el títol Wimbledon, sense el II, amb referència 024390. SMS Power la identifica com la variant brasilera de Wimbledon II, i la coberta catalogada per MobyGames confirma visualment el títol regional. No hi ha indicis suficients per atribuir-li regles, maneig o contingut diferents dels de l’edició europea.²⁴

La presentació de Master System és neta i funcional: la pista ocupa gairebé tota la pantalla, els jugadors són petits i els avisos de puntuació apareixen sobre l’acció. Aquesta austeritat manté visibles les línies, però explica poc per si sola sobre precisió, força o cansament. Les estadístiques influeixen en el partit; la pantalla, en canvi, rarament dramatitza el canvi.¹

Avui, la millor raó per jugar-hi és el Tour. Repartir punts després de cada torneig dona continuïtat a un tennis deliberadament reduït i converteix una derrota en preparació per a la repetició. El sistema és prou transparent perquè entenguis què estàs millorant, però prou restrictiu perquè una especialització tingui un cost.

També funciona bé com a joc compartit. Els individuals permeten llegir amb claredat la posició rival; els dobles creen una pista més congestionada i exigeixen coordinar cobertures. Qui busqui un joc esportiu accessible, partits configurables o una campanya compacta hi trobarà una proposta coherent. Qui necessiti molts cops diferenciats, animacions expressives o canvis constants de situació deixarà aviat de trobar-hi interès.

La principal virtut i la principal limitació són inseparables: gairebé tot depèn d’arribar bé a la pilota i escollir amb encert entre el cop pla i el globus. Aquesta claredat premia l’anticipació, però redueix la sorpresa quan ja domines les distàncies. Easy és una bona porta d’entrada; Normal i el Tour tenen més sentit quan la lectura del rebot ja surt sense pensar.

La recomanació és directa: val la pena per a qui vulgui un tennis de 8 bits metòdic, especialment si pensa completar el Tour o jugar en companyia. No és la millor elecció per cercar una simulació rica en gestos. Wimbledon II no guanya per l’abundància d’accions, sinó per tot el que t’obliga a decidir abans que la pilota t’arribi.

La capsa europea uneix el nom de Wimbledon, tres tennistes i el trofeu; la contraportada combina textos en diverses llengües amb captures i una graella de personatges. El manual inclòs repeteix la llicència de l’All England Lawn Tennis and Croquet Club, explica les regles del tennis i dedica espai a les contrasenyes, els estils i els atributs. No era només una guia de botons: feia visible l’estructura que el joc mostra amb comptagotes.¹

La referència 7115 identifica l’edició europea, mentre que la brasilera utilitza 024390 i el títol Wimbledon. Aquest canvi converteix les cobertes en una peça documental especialment útil: dues capses de Master System poden semblar lliuraments diferents quan les fonts especialitzades les vinculen al mateix joc. Més enllà del nom i la presentació, qualsevol diferència de contingut continua sense verificar.²

GameFAQs i SMS Power atribueixen el desenvolupament a SIMS i la publicació a Sega. El Centre for Computing History, en canvi, posa Sega al camp «Author» sense explicar prou bé si parla de desenvolupament, autoria corporativa o publicació. Per això SIMS és l’atribució més ben corroborada, però encara no té confirmació definitiva en una font primària de crèdits.³²⁵