Basketball Nightmare a Sega Master System/Mark III: sis victòries o tornar a començar

El capità dels Home Boys, l’equip de Hometown High, passa nerviós la nit anterior a un gran campionat escolar. Una criatura flotant truca a la finestra, l’anomena Cappy i el condueix fins a una muntanya on ja l’esperen els companys. La promesa és senzilla: si poden derrotar aquells monstres, el torneig real no els hauria de fer por.¹

El desafiament avança des del bosc cap al llac i la cascada, i després enfosqueix l’ambient amb una cova, un cementiri i un santuari. La història funciona com una excusa lleugera, però dona sentit a l’ordre fix de les rondes i converteix cada canvi de pista en un pas més dins la visita nocturna.⁷

El botó direccional mou el jugador en vuit direccions. Amb la pilota, prémer amunt o avall la fa botar; després cal trobar una línia cap a la cistella o preparar la passada. La fletxa mostra quin jugador humà controles, mentre el rellotge i les puntuacions ocupen la franja superior de la pantalla.¹

Per passar, prems el botó 2 i observes el senyal lluminós que recorre successivament els possibles receptors. La pilota va al company assenyalat en aquell instant: esperar permet escollir millor, però també dona temps al rival per tallar la trajectòria. Si prems el mateix botó mentre ets a l’aire, executes una passada en salt útil per sortir d’una acumulació de cossos.¹

El tir també exigeix lectura. La primera pulsació del botó 1 fa saltar; la segona deixa anar la pilota, i el moment escollit n’afecta la precisió. Des de dins de la línia de tres punts, l’encert val dos punts; des de fora, tres. Molt a prop de la cistella, un bon tir pot activar un primer pla d’esmaixada.¹

En defensa, el botó 1 canvia el defensor controlat: cal prémer-lo entre una i tres vegades fins que la fletxa arribi al jugador desitjat. Per provar de robar la pilota, has de tallar el pas i prémer el botó 2 mentre entres en contacte amb el portador. Arribar tard no és innocu, perquè l’ordinador pot xiular falta i concedir la possessió al rival.¹

El reglament simplificat inclou Pushingempenta defensiva: Falta assenyalada quan un defensor empeny un jugador atacant., una empenta defensiva; Chargingcàrrega ofensiva: Falta assenyalada quan un atacant es precipita contra un defensor., una càrrega de l’atacant; la infracció de cinc segons en el servei; i Back Passretorn il·legal a camp propi: Infracció que es produeix quan l’equip atacant fa tornar la pilota del camp ofensiu al camp defensiu., el retorn il·legal a camp propi. La Jump Foulfalta de salt: Infracció pròpia del joc que es produeix quan un jugador salta amb la pilota i no acaba l’acció amb un tir o una passada. castiga qui salta amb la pilota i no acaba tirant o passant. Out of Boundspilota fora: Situació en què la pilota surt fora dels límits de la pista; el joc la tracta separadament de les faltes i reprèn l’acció amb un servei. significa pilota fora, es tracta separadament de les faltes i reprèn l’acció amb un servei.¹

Single Play encadena sis partits en un ordre fix. Un empat obliga a repetir el partit; després d’una derrota, CONTINUE, l’opció de continuar, reprèn aquella ronda amb el marcador a zero. NEW GAME, l’opció de començar de nou, torna al principi de la sèrie. Escollir-la o apagar la consola elimina l’opció de continuar la partida.¹

A la pantalla de Versus Play, les seleccions apareixen amb les etiquetes USA, JPN, CHN, DDR, CBA, URS, CAN i FRN; tots dos participants no poden triar la mateixa. Els partits poden durar 15, 30 o 45 minuts de joc, tot i que el rellotge avança més ràpid que el temps real. CPU vs. CPU permet escollir les seleccions participants i el límit de temps, i serveix per observar les regles abans de dominar-les.²

L’edició europea és un cartutx de Master System publicat per SEGA el 1989, amb número de producte 7025 i 2 Mbit de capacitat. Admet una o dues persones amb el comandament estàndard.³

Tec Toy també en va publicar una edició brasilera, identificada amb el número 024080 i la marca «2 MEGA» a la coberta. GameFAQs la situa el 1989, però el manual brasiler no porta una data editorial inequívoca. El ©SEGA 1989 que hi apareix forma part d’una reproducció de la pantalla del joc i no permet datar l’imprès.²⁴

Les dues edicions comparteixen tres modes, sis rondes, el tir en dues pulsacions i les passades guiades pel senyal lluminós dels receptors. La defensa canvia d’ordre segons si tens la pilota: sense possessió, els botons permeten seleccionar defensor i provar el robatori. Entre regions canvien l’idioma, el distribuïdor, la presentació de la capsa i el manual inclòs.¹²

Avui, la millor porta d’entrada és jugar un partit de quinze minuts o observar CPU vs. CPU durant una estona. Així s’entén el senyal lluminós que selecciona receptors, la doble pulsació del tir i la necessitat d’acabar cada salt amb la pilota. Quan aquestes regles encaixen, el joc produeix possessions ràpides en què una decisió petita pot valer tres punts o regalar la pilota.

És recomanable sobretot per a qui busca un joc esportiu d’arcade peculiar, un duel local senzill o una campanya curta amb identitat visual. No convé a qui espera molta evolució tàctica, una selecció defensiva àgil o partits que transformin la base jugable. Els monstres donen caràcter al viatge; són els dos botons, amb la seva disciplina severa, els que decideixen si el malson enganxa.

El manual europeu és una peça multilingüe amb instruccions en anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià. A més dels controls i les regles, incorpora vuit espais de quadern de resultats per anotar nom, data i puntuació. La contracoberta indica que el document fou imprès al Japó.¹

El manual brasiler és més breu i està redactat en portuguès. La garantia identifica Tec Toy Indústria de Brinquedos S.A. a Manaus, i la contracoberta assenyala producció a la Zona Franca de Manaus. La reproducció de la pantalla del joc mostra ©SEGA 1989, però no estableix la data d’impressió del manual.²

El desenvolupament s’atribueix a Aicom, mentre SEGA figura com a distribuïdora de l’edició europea. SMS Power i el Game Developer Research Institute coincideixen en aquesta atribució, però no hi ha un crèdit corporatiu inequívoc dins del joc que delimiti el paper exacte de l’empresa.³⁵

La premsa contemporània va fixar-se sobretot en els primers plans d’esmaixada. Aquelles interrupcions animades convertien una cistella propera en un petit espectacle i donaven al joc una imatge pròpia. Les ressenyes també van detectar el parpelleig gràfic dels personatges, la selecció defensiva incòmoda i l’escassa evolució de la campanya al llarg de les sis rondes.⁶⁷

El diagnòstic encara encaixa: la presentació sap recompensar una jugada, però els partits no transformen prou les decisions. Canvien el rival i el decorat, no el vocabulari essencial de passades, salts i robatoris. Basketball Nightmare conserva interès perquè aquesta base és singular i comprensible, no perquè amagui una simulació més profunda del que realment ofereix.