California Games per a Sega Master System/Mark III: arriscar el truc o salvar el torneig

No hi ha argument ni protagonistes fixos. El fil conductor és una gira esportiva per una Califòrnia idealitzada: Hollywood acull el mig tub, San Francisco el Foot Bag, la costa concentra el surf i el patinatge sobre rodes, el desert rep la BMX i Yosemite emmarca el disc volador. El nom que introdueixes, el patrocinador escollit i els trofeus substitueixen qualsevol història convencional.¹

El mig tub resumeix bé la filosofia del conjunt. Cal donar velocitat quan el patinador puja o baixa, girar a la vora i decidir si n’hi ha prou amb una maniobra segura o si compensa buscar un gir aeri o una plantada de mà (hand plant). La prova dura 75 segons o tres caigudes: pujar més multiplica el premi, però també converteix un error de temps en una oportunitat perduda.¹

Foot Bag també dura 75 segons, però el repte és mantenir el saquet en joc i construir varietat. El botó 2 escull automàticament peu, genoll o cap segons l’altura, mentre el moviment i el salt preparen combinacions. Repetir una acrobàcia encara pot donar punts immediats, però cada tipus només compta una vegada per a la bonificació final; la rutina conservadora perd valor de pressa.¹

Al surf, esquerra i dreta orienten la taula i mantenir el botó 2 redueix el radi de gir. La pantalla mostra una informació elemental, de manera que has de llegir la posició respecte del trencant. Salts, girs i tubs poden aportar fins a 2,5 punts cadascun; romandre sobre la taula, fins a 1,5. Quedar-se lluny de l’onada és segur, però renuncia a gairebé tot allò que puntua.¹

El patinatge sobre rodes converteix el direccional en dues cames: alternar amunt i avall impulsa cada peu, esquerra fa la pirueta i deixar anar el botó 2 executa un salt preparat. Les esquerdes, la sorra, els bassals i els buits demanen prioritzar l’equilibri. Saltar amb gir puntua més que simplement evitar l’obstacle, però una exhibició sense ritme acaba asseguda al passeig.¹

La BMX combina una cursa de dos minuts amb acrobàcies. El botó 2 pedala i el botó 1 salta; en l’aire, cada direcció activa una figura diferent. Mantenir la direcció premuda més temps incrementa el valor, fins que la bicicleta cau. La velocitat ajuda a guanyar altura, però també redueix el temps disponible per llegir la pista i completar el gir.¹

El disc volador és la prova més partida en dues meitats. Primer fixes velocitat i angle en un mesurador; després controles el receptor amb una vista general del camp. Els punts augmenten mentre el disc vola, però més lentament quan el receptor corre cap a la trajectòria. Un bon llançament no només arriba lluny: deixa el company ben situat perquè pugui esperar abans de moure’s.¹

Les quatre modalitats responen a necessitats diferents. All The Events és el campionat complet; Some Events permet construir-ne un de més curt; One Event va directe a una disciplina; Practice en conserva les regles però descarta els resultats. Començar per la pràctica és gairebé imprescindible, perquè una intuïció apresa al surf serveix de poc quan arriben els patins o el disc.

Quan competeixes en dues proves o més, cada classificació concedeix cinc punts al primer, tres al segon i un al tercer. Aquest sistema evita comparar directament els 66.000 punts potencials d’una bonificació de Foot Bag amb els decimals del surf. També introdueix estratègia: un segon lloc segur pot valer més que perseguir una puntuació espectacular i acabar fora del podi.¹

El multijugador és per torns, no simultani. Cada participant escriu el nom, tria un dels nou patrocinadors i queda assignat al comandament 1 o 2; tots poden compartir-ne un. L’espera pot allargar un torneig amb vuit persones, però observar intents aliens també revela ritmes, obstacles i punts de risc abans que arribi el teu torn.¹

A California Games per a Sega Master System/Mark III, les contraportades nord-americana i europea indiquen compatibilitat amb Control Pad, el comandament direccional, o Control Stick, la palanca de control. La indicació confirma que l’edició de Master System admet tots dos accessoris, però no atribueix cap funció exclusiva al model Mark III.⁴⁵

Les pantalles conservades revelen una discrepància intrigant: una captura data l’adaptació de Sega el 1988, mentre una altra mostra 1989. La regió i la revisió de cada variant resten desconegudes, de manera que no formen una cronologia segura dels tiratges. Epyx signa l’obra original; Sega, l’adaptació i la publicació, tot i que el repartiment individual del treball de conversió continua obert. El valor específic del cartutx no depèn, doncs, d’una superioritat tècnica demostrada, sinó de fer llegibles sis jocs petits dins del mateix sistema.⁶⁷³

Avui continua funcionant millor com a competició domèstica. Les regles són prou breus perquè un grup pugui repartir-se el comandament, i el sistema de cinc, tres i un punts manté viu el torneig fins i tot quan ningú domina totes les proves. El plaer no és completar una campanya, sinó veure com l’especialista del surf s’enfonsa davant d’un saquet o una bicicleta.

En solitari, l’interès depèn d’acceptar la puntuació com a objectiu. No hi ha desbloqueigs, relat ni una escalada llarga; hi ha marques que pots polir i controls que finalment deixen de semblar arbitraris. El millor itinerari és practicar cada prova, disputar una selecció curta i reservar el campionat complet per quan les sis disciplines ja resultin reconeixibles.

És recomanable per a qui gaudeixi dels reptes de precisió, dels marcadors i del multijugador per torns. No ho és tant per a qui busqui una física intuïtiva des del primer moment, progressió persistent o consistència entre activitats. California Games conserva una virtut poc dòcil: cada cop que creus haver après a jugar, et canvia l’esport sota els peus.

L’edició nord-americana arribà el maig de 1989. Europa conserva edicions multilingües amb el codi MK-7014-50, i al Brasil Tec Toy va publicar en portuguès el joc titulat Jogos de Verão. No hi ha prou consens entre les fonts sobre cap data inicial europea o brasilera per presentar-la com a definitiva.²⁸⁹

El manual nord-americà no era un complement ornamental. Explicava sis esquemes de control, taules de puntuació, consells, els trofeus i fins i tot fulls en blanc per anotar marques. També contenia contradiccions: al mig tub, la taula assigna l’acceleració a amunt i avall, mentre una explicació parla de dreta i esquerra. Aquesta fricció documental ajuda a entendre per què jugar sense instruccions pot resultar tan opac.¹