Speedball per a Sega Master System: cada rebot pot obrir camí fins a la porteria

No hi ha una trama desenvolupada ni esportistes amb biografia. El món queda condensat en una fantasia industrial: armadures, parets metàl·liques, porteries i una competició on els placatges formen part del reglament i no constitueixen cap infracció. Aquesta austeritat funciona perquè cada element del decorat també participa en la jugada.

La pista no és un rectangle inert. Dos túnels de deformaciótúnel de deformació: Conducte lateral de la pista que fa desaparèixer la pilota i la retorna pel costat oposat. envien la pilota al costat oposat; al començament de cada partit, el llançador central s’eleva, gira i expulsa la pilota en una direcció aleatòria. Les cúpules la desvien sense impedir que els jugadors les travessin. Com que la disposició de les cúpules varia, una ruta segura en un partit pot convertir-se en una carambola al següent.¹

Abans del partit es pot triar entre tres equips, diferenciats per habilitat i resistència. Amb la pilota, prémer el botó de foc permet llançar-la; sense possessió, permet placar, lliscar si el jugador corre o saltar per atrapar una pilota que passa a prop. La lliscada també accelera una intercepció. En el contacte, habilitat, força i resistència decideixen el resultat: qui perd el placatge surt rodolant sense control, i un equip esgotat corre menys i llança més curt. La resistència torna al màxim al partit següent.¹

Les fitxes obren una segona economia. Els discos rodons es guarden fins al final i serveixen per comprar millores o suborns; les rajoles amb lletra actuen immediatament. Poden congelar o alentir l’equip rival, protegir el propi equip dels placatges, augmentar la resistència pròpia, reduir la del contrari, concedir la possessió o activar atacs. Desviar-se per recollir-ne una posa en risc la possessió, però pot capgirar el partit. Segons el manual, l’ordinador no pot utilitzar les armes d’aquestes rajoles; la restricció no s’estén a tots els seus efectes.¹

L’assignació dels botons físics no queda resolta. El manual només parla d’un «botó de foc», mentre que Sega-16 afirma que els botons 1 i 2 fan la mateixa funció. Sobre el porter, el manual descriu el control direccional quan és visible, però la ressenya sosté que segueix indirectament el jugador de camp més pròxim. «Pause» atura temporalment la partida; «Reset» abandona el torneig, que no es pot desar.¹³

L’oferta es divideix en tres formats clarament diferents. La demostració mostra un partit jugat per la màquina; el torneig individual exigeix superar deu rondes, i la competició de dos jugadors acumula punts i diferència de gols al llarg de deu partits. Aquesta darrera és una mini-lliga entre dos humans, no pas una campanya extensa.

En cada ronda individual, una victòria val dos punts, un empat en val un i una derrota, cap. Assolir tres punts en els dos primers partits evita el tercer. A la mini-lliga, però, la secció anglesa del manual concedeix 100 punts per victòria, 20 per empat i 5 per gol, mentre que la castellana imprimeix 8 punts per gol. Aquesta discrepància entre traduccions impedeix fixar la bonificació com una xifra comuna.¹

Speedball per a Sega Master System va circular a Europa en dues presentacions. La d’Image Works duu la referència 25009-50 i correspon a la versió 0 de la ROM; la de Virgin Games duu la referència 25013-50 i correspon a la versió 1. La comparació binària situa els canvis en la capçalera i en les pantalles inicial i de títol; no demostra cap diferència jugable. La pantalla d’Image Works mostra un avís de drets d’autor de Mirrorsoft de 1990; la de Virgin, un de Virgin Games de 1992. Aquestes dates visibles distingeixen les compilacions, però no resolen quan va arribar exactament a les botigues la primera edició.²

Sega-16 considera que aquesta conversió conserva la geometria, el contacte i el sistema de millores, però pateix un moviment lent i irregular, la manca de música durant els partits i uns efectes sonors escassos. Les decisions tàctiques mantenen l’interès; la presentació audiovisual, molt menys.³

Encara funciona perquè les regles fan entendre de seguida què arrisca cada acció. Un tir alt esquiva cossos però pot perdre la porteria; una lliscada roba metres però compromet la posició; un disc temptador pot pagar una millora futura mentre el rival ja corre cap al gol. Speedball és millor quan aquestes capes xoquen en una sola jugada.

També exigeix tolerància. El joc avança amb pesadesa, la resposta pot semblar aspra i el torneig sense desament converteix la repetició en càstig. Qui busqui el ritme immediat d’un saló recreatiu o una lliga llarga probablement hi trobarà més fricció que profunditat; qui gaudeixi dominant sistemes compactes en traurà més profit.

La recomanació és directa: val la pena per a dos jugadors disposats a aprendre els rebots, i amb reserves en solitari. No és el futur de l’esport, sinó una caixa d’acer petita on una paret encara pot fer la passada més intel·ligent del partit.

El manual europeu de Virgin reuneix vuit idiomes i fins i tot discrepa amb ell mateix: les conversions mètriques oscil·len entre 48 i 50 metres de llargada, entre 27 i 30 metres d’amplada i entre 9 i 9,15 metres d’alçada per a les parets. La secció anglesa consigna 160 × 90 peus, amb parets de 30 peus; cap conversió mètrica única es pot considerar canònica.¹

Els crèdits obliguen a distingir les funcions. The Bitmap Brothers va concebre el disseny original, mentre que Tim Watson i Mike Simpson van programar la conversió. Mark Coleman signa els gràfics originals; Alan Tomkins, l’adaptació gràfica, i Dave Whittaker, la música. Reduir-ho tot a un sol «desenvolupador» amagaria la naturalesa compartida del treball.¹