Speedball 2: Brutal Deluxe a Sega Master System: marcar, colpejar i governar la pista

El manual europeu situa l’acció l’any 2100: cinc anys abans, la corrupció havia provocat la prohibició del vell Speedball, i ara una associació nova recupera l’esport amb setze equips. La ressenya contemporània de Mean Machines ofereix una cronologia diferent i situa la prohibició el 2029. Per a aquesta edició, el manual és la referència principal. Brutal Deluxe comença últim a la Divisió 2 i aspira a guanyar el campionat.¹⁴

La creu mou en vuit direccions el jugador actiu, normalment el company més pròxim a la pilota. Sense possessió, el botó 1 permet lliscar, interceptar, placar, saltar o arrabassar-la. Amb la pilota, llança, i com més llarga és la pulsació, més alta resulta la trajectòria. Un mateix gest resol, doncs, una passada rasa o un enviament alt per damunt del contacte. El botó 2 permet aquestes mateixes accions durant el partit.¹

Fora de la pista, el botó 2 ja no és redundant: al menú de gestió de l’equip, etiquetat Manager, alterna la selecció entre els controls i l’alineació; al menú de millores, etiquetat Gymnasium, la desplaça entre els controls i els atributs. La solució simplifica el partit, però obliga a aprendre ordres contextuals presentades amb abreviatures austeres.¹

El marcador mostra punts, energia i temps. Cada impacte amenaça tant la possessió com l’energia del jugador, que pot acabar regalant deu punts si els RoboDocs l’han de retirar. Perseguir la pilota sense protegir la plantilla permet guanyar una jugada i perdre el partit per desgast.¹

La pista obre altres rutes. Cinc estrelles s’encenen amb la pilota, dos elements de rebot en forma de cúpula donen punts i una rampa activa un multiplicador del cinquanta o del cent per cent. El rival pot apagar estrelles i multiplicadors abans d’apropiar-se’n. Quatre unitats d’electrorebot carreguen la pilota perquè tombi adversaris, i quatre portes la traslladen a l’altra meitat. Els potenciadors temporals duren sis segons i poden congelar l’oponent, invertir controls, protegir la porteria o alterar atributs. Una possessió lateral pot valer més que un atac frontal.¹

En solitari hi ha Knockout, l’eliminatòria; League, la lliga; Cup, la copa; i Practice, l’entrenament sense rival. La lliga dura catorze partits i la copa reuneix setze equips. El menú principal també ofereix una partida per a dos jugadors amb un segon comandament i una demostració controlada per la màquina.¹

Guanyar la Divisió 2 dona l’ascens directe; acabar segon obre una promoció contra el penúltim de la Divisió 1. Les victòries concedeixen deu punts d’equip, els empats en donen cinc i el marcador també alimenta la classificació. Fins i tot amb el resultat resolt, encara convé continuar puntuant.¹

La plantilla té dotze jugadors i nou titulars. El Manager permet fer substitucions, mirar el rival següent, consultar la classificació i revisar l’últim partit. Les transferències i el Gymnasium converteixen els crèdits obtinguts al camp en decisions duradores: reforçar una feblesa concreta o repartir la inversió entre l’equip.¹

Les monedes valen cent crèdits, o dos-cents en copa. També apareixen peces d’equipament vinculades als vuit atributs, però el portador les deixa anar quan rep un placatge. Recollir una millora només obre una altra decisió: conservar-la o arriscar-la per buscar punts.¹

L’edició europea de Speedball 2 per a Sega Master System va aparèixer el 1992, ocupa 2 Mbit i admet un o dos jugadors. Les fonts no coincideixen en el mes: Retro Archives indica novembre i Mean Machines, maig. Sense una font definitiva, convé quedar-se amb l’any.⁵⁴

Els noms impresos als crèdits són clars: David Leitch signa la conversió del programa, Alan Tomkins la gràfica i David Whittaker la programació de la música i els efectes; Nation 12 figura en la música. En canvi, les fonts discrepen sobre l’empresa responsable: SMS Power atribueix la conversió a Mirrorsoft, mentre que GameFAQs presenta The Bitmap Brothers com a desenvolupadora. El manual acredita compatibilitat amb Master System, Master System II i Power Base Converter, però no descriu cap variant de contingut per a Mark III ni diferències entre aquests dispositius. El progrés es conserva amb contrasenyes, una concessió poc vistosa però essencial per sostenir la lliga.¹²³

La publicació documentada del cartutx és europea. GameFAQs registra un nom alternatiu japonès, però aquesta denominació no demostra que existís una edició física japonesa ni una versió específica per a Mark III.²³

Davant la versió de Mega Drive, Mean Machines hi veia menys detall gràfic, un so més modest i menys fluïdesa, tot i considerar que el ritme s’apropava als originals de 16 bits. La conversió retalla la presentació abans que l’estructura; a canvi, costa més seguir certes trajectòries i anticipar els companys.⁴

Avui continua funcionant perquè no separa esport, combat i estratègia. Cada zona planteja una temptació visible: porteria, estrella, rampa, porta o rival vulnerable. Els partits són prou breus perquè una mala lectura faci mal, però la lliga dona context a cada derrota i permet respondre-hi amb canvis de plantilla.

Quan vas per darrere, la pista no t’obliga a repetir l’atac més directe. Pots buscar estrelles, carregar la pilota o activar el multiplicador, però cada desviació consumeix segons. Aquesta combinació de lectura espacial i urgència conserva la tensió fins a l’última possessió.

També exigeix paciència. Les figures petites, els rebots sobtats i la selecció automàtica del jugador actiu poden provocar instants de confusió. La gestió és potent, però la interfície d’abreviatures ofereix poca ajuda. Qui vulgui un esport net i previsible toparà amb una màquina deliberadament sorollosa.

És recomanable per a qui gaudeix descobrint sistemes compactes, disputant partides locals i fent créixer una plantilla sense convertir el joc en un full de càlcul. No és la millor porta per a qui prioritza animació fluida o control individual absolut. Speedball 2 encara mossega perquè no et deixa triar entre pensar i reaccionar: t’obliga a fer totes dues coses alhora.

L’edició europea reuneix cartutx, caixa multilingüe i un manual de catorze pàgines que concreta moltes regles difícils de descobrir jugant a cegues. El títol curt que apareix a la portada, Speedball 2, conviu als catàlegs amb Speedball 2: Brutal Deluxe. Alguns detalls resumeixen bé el seu caràcter: les monedes valen el doble en copa, el rival pot apagar les estrelles enceses i unes ulleres de sol amb la marca Bitmap augmenten l’agressivitat. Identitat, economia i violència acaben convertides en regles explotables.¹