Reggie Jackson Baseball per a Sega Master System: cada pilota obliga a decidir de nou

Batre, tocar i forçar una base

Esquerra i dreta desplacen el batedor respecte del plat; amunt prepara un cop alt, avall un de baix i deixar la creu en repòs produeix una altura intermèdia. Cal mantenir el botó 2 fins que acaba el moviment. El toc de bola exigeix avançar el bat, deixar anar el botó i tornar-lo a prémer quan arriba la pilota. Després del contacte, el batedor corre automàticament a primera: el botó 1 allarga l’avanç i el botó 2 ordena tornar. La creu permet seleccionar cada corredor, separar-lo de la base, intentar un robatori o rectificar; aquesta riquesa crea bones jugades de risc, però castiga qualsevol dubte sobre qui està actiu.¹

Corbar la pilota i no regalar el camp

El llançament es divideix en fases. Primer mous el llançador lateralment; després tries corba, bola ràpida o el seu llançament preferit; finalment, un cop alliberada la pilota, encara en pots alterar l’altura i la desviació. La zona de strike és estreta, de manera que una correcció agressiva pot enviar-la fora. Quan hi ha contacte, la càmera s’eleva: en mode automàtic, el defensor més pròxim persegueix i recull la pilota; en manual, tu mous els jugadors. L’automàtic redueix el desconcert inicial, però encara has d’escollir la base i executar el llançament.¹

Amb la pilota controlada, botó 2 més dreta envia a primera, amunt a segona, esquerra a tercera i avall al plat; el botó 1 permet saltar per interceptar una pilota alta. Si llances abans que un defensor arribi a la base, la pilota continua rodolant i pot regalar més avenç al rival. El marcador mostra boles, strikes, eliminats, entrada, resultat i dades dels dos protagonistes del duel. Un petit diamant representa els corredors i unes finestres laterals n’assenyalen la presència a primera o tercera. La informació hi és, però convé aprendre-la abans d’assumir la defensa manual.¹

Els quatre modes no són simples variacions de durada. Exhibition Game admet una o dues persones i planteja una sèrie al millor de tres; Tournament és una campanya individual que avança pels campionats de divisió i lliga fins a les World Series. Watch Mode deixa els dos equips en mans de la consola, però permet intervenir temporalment amb el comandament. Home Run Contest ofereix vint oportunitats de bateig, en solitari o per parelles, i serveix per assimilar la temporització sense defensar una entrada completa.¹

Abans del partit, cada equip presenta quatre llançadors inicials. La creu en selecciona un i, excepcionalment, el botó 1 confirma l’elecció; després apareix l’alineació de nou jugadors. Aquesta pantalla no s’ha de confondre amb els jugadors de la banqueta disponibles durant el partit.¹

Durant el partit pots recórrer, separadament, a un màxim de quatre llançadors de relleu i quatre batedors emergents. Cada nom desapareix de la llista un cop utilitzat. Per tant, canviar una peça no és només una ordre de menú: resol un problema immediat, però consumeix un recurs que pot faltar en una entrada posterior.¹

La versió nord-americana es va publicar com Reggie Jackson Baseball el març de 1989; Europa i Brasil van emprar American Baseball, títol que també apareix a la coberta australiana conservada. El catàleg japonès oficial de Sega per a Mark III i Master System no inclou el joc. Per això, Mark III designa aquí la família de maquinari i no una edició japonesa diferenciada.³⁶

És un cartutx de 2 Mbit per a una o dues persones i utilitza el comandament estàndard. Els manuals nord-americà i brasiler coincideixen en els 26 equips i els quatre modes, però això no demostra cap variant japonesa. Les funcions comercials també canvien segons el territori: Sega figura com a editora de les variants nord-americana i europea, Tec Toy identifica l’edició brasilera i Tonka consta com a distribuïdora nord-americana.⁴¹²

Els dos manuals comparteixen una esquerda reveladora: la pàgina d’instal·lació diu que el botó 1 inicia el joc, però les taules i instruccions posteriors assignen aquesta funció al botó 2. És millor tractar-ho com una contradicció documental. En qualsevol cas, confirma fins a quin punt aquesta edició depèn d’ordres contextuals que cal aprendre.¹²

Avui encara sorprèn la quantitat de beisbol que extreu de dos botons. El millor moment no és necessàriament un jonró, sinó una seqüència ben llegida: forces un contacte imperfecte, el defensor correcte hi arriba i envies la pilota a la base abans que el corredor. Acció, informació i decisió encaixen en pocs segons.

L’entrada més amable és Home Run Contest, el concurs de jonrons, seguida d’un Exhibition Game amb defensa automàtica. Així pots aprendre el cop i el mapa direccional de les bases abans d’assumir els nou defensors. Saltar directament al mode manual converteix cada pilota aèria en un examen que el joc explica amb poca delicadesa.

És recomanable per a qui gaudeixi dels esports de 8 bits, accepti consultar les ordres i valori una simulació compacta amb decisions de mànager. També premia qui prefereix aprendre sistemes petits però densos, capaços de produir errors ben llegibles. No és una bona porta d’entrada per a qui necessiti tutorials o una lectura visual immediata. Aprèn-ne el llenguatge i el diamant s’obre; improvisa’l, i la pilota ja rodola lluny de la base buida.

Els manuals no es limiten a enumerar botons: reserven tres pàgines a fulls de marcador per anotar entrades, carreres i hits, i el nord-americà presenta l’arribada del llançador de relleu en un petit vehicle. Aquest exemplar és en anglès, la garantia de Sega of America limita la validesa als Estats Units i la contraportada identifica Tonka com a distribuïdora. El brasiler és en portuguès, inclou una garantia de Tec Toy de 90 dies i indica producció a la Zona Franca de Manaus.¹²

Les bases de preservació cataloguen les variants de caixa nord-americanes, europees i brasileres sota el mateix joc. Una coberta, una etiqueta o un distribuïdor diferents descriuen una edició física concreta, però no demostren per si sols que el programa també sigui diferent.⁴

La publicació nord-americana data del març de 1989, però els registres donen dates diferents per a Europa i Brasil. L’autoria també resta oberta: SMS Power atribueix el desenvolupament a Whiteboard, mentre que Sega Does l’atribueix a Sega i els manuals no ofereixen cap crèdit que resolgui la discrepància.⁴⁵