Populous per a Sega Master System/Mark III: aixeca la terra abans que el rival t’ofegui

El relat és una faula funcional: ets un ésser suprem del Bé, però el poder no surt del no-res. Necessites adoradors, assentaments i territori cultivable. A l’altra banda hi ha una divinitat del Mal amb el mateix propòsit, de manera que cada illa es converteix en una disputa entre dues poblacions que alimenten els seus déus. L’AnkhAnkh: Monument diví indestructible que orienta el Líder i els caminants quan reben l’ordre de seguir-lo. és el punt material d’aquesta fe: quan tens un Líder, pots situar el monument perquè els caminants el segueixin. També pots deixar-los colonitzar, reunir-se o buscar combat. No controles cada individu com una peça d’escacs; prepares el terreny, assenyales una conducta i observes com la multitud interpreta la voluntat divina.¹

El primer treball és local. Mous el cursor pel mapa detallat i, en el mode d’edició, mantens el botó 1 mentre prems amunt o avall per elevar o abaixar el terreny. Si portes el cursor més enllà de la vora, la vista es desplaça. La informació visible és el relleu esglaonat; la decisió consisteix a gastar temps i manà per convertir-lo en una plataforma útil.¹

Els caminants que troben espai pla funden colònies. Ampliar-ne el perímetre accelera el creixement i augmenta el manà, però concentrar-ho tot en colònies grans redueix la freqüència amb què surten caminants nous. La bona expansió combina colònies fortes amb altres de menors, prou actives per escampar la facció pel mapa.¹

El botó 2 recorre tres modes: edició del paisatge, intervenció i observació divines, i influència del comportament. El botó 1 executa l’ordre assenyalada. Aquesta solució fa possible un joc d’ordinador amb un comandament senzill, però una pulsació idèntica pot editar, confirmar, observar o col·locar un poder segons el mode actiu; perdre’n el fil costa segons preciosos.¹

El Llibre dels Mons resumeix el territori amb punts de colors per a caminants i colònies de totes dues faccions. L’escut d’informació compara poblacions i mostra força, progrés i afiliació de la unitat o colònia seleccionada. La barra de manà, mentrestant, indica quines intervencions ja pots pagar: no cal memoritzar una xifra, sinó veure fins on arriba el poder acumulat.¹

La primera intervenció consisteix a modificar el terreny. Després pots situar l’Ankh, provocar terratrèmols, sembrar pantans, crear un Cavaller, alçar volcans o desencadenar un diluvi. El cost creix amb la capacitat destructiva. Un volcà pot arruïnar una regió enemiga, però reparar les roques també seria lent per a tu; el diluvi, igualment, inunda colònies dels dos bàndols.¹

Només pots tenir un Líder, nascut quan un caminant toca l’Ankh, però pots convertir-lo en Cavaller i crear-ne més d’un al llarg de la batalla. Un Cavaller fort caça enemics i devasta edificis, tot i que es debilita combat rere combat. Sacrificar el Líder massa aviat et dona una arma mediocre i et deixa sense la peça que reuneix el poble.¹

Les ordres de conducta no consumeixen manà: seguir l’Ankh, colonitzar, lluitar abans d’establir-se o reunir-se abans de fundar una colònia. Quan la població del Bé ja supera la del Mal, l’ArmagedonArmagedon: Intervenció final que reuneix les dues poblacions al centre del món i deixa que combatin sense més intervenció del jugador. convoca tothom al centre i bloqueja qualsevol intervenció posterior. És un veredicte, no un botó de rescat: activar-lo sense avantatge demogràfic et fa renunciar a qualsevol possibilitat de corregir el curs del combat.¹

Gènesi és la batalla 0 i el manual parla de gairebé cinc mil mons. No formen una llarga seqüència que calgui superar d’un en un: el rendiment decideix quants mons saltes, i una victòria còmoda et projecta més lluny que una conquesta agònica.¹

Els sis paisatges són prats, desert, neu i gel, roca i lava, un paisatge futurista i un entorn que el manual anomena «Bitmap». A més de l’aspecte, poden alterar el creixement, la resistència dels caminants i el progrés cultural. Cada món també decideix quins poders estan actius, si l’aigua mata immediatament, quina mena de pantà hi ha i fins a quina distància d’una colònia es pot modificar el terreny.¹

La velocitat i l’habilitat de l’adversari varien separadament. Aquesta distinció importa: un rival ràpid castiga la lentitud amb què canvies de mode, mentre un rival més capaç pressiona millor els punts febles del territori. Els noms de món funcionen com claus; cal anotar-los i introduir-los lletra per lletra si vols tornar directament a una batalla coneguda.¹

L’edició de Populous per a Sega Master System/Mark III reorganitza el joc al voltant del comandament estàndard de Master System. El direccional mou el cursor; el botó 1 confirma, i el botó 2 canvia de mode, cancel·la certes operacions o obre la selecció de món segons la pantalla. La funció dels botons depèn del mode o del menú actiu, fet que explica tant l’ambició de l’adaptació com la seva aspror inicial. La pantalla també reparteix molta informació al voltant d’un mapa detallat petit: cal alternar l’atenció entre el Llibre dels Mons, el terreny local, la barra de manà i l’escut d’informació.¹

L’article cobreix les variants europea i brasilera de Master System. «Sega Master System/Mark III» és la denominació emprada pel catàleg, però l’article no atribueix a Mark III cap diferència de contingut, maquinari o accessoris. L’anàlisi se centra en les característiques documentades d’aquestes dues variants de Master System.²

Populous encara funciona perquè fa que una acció mínima tingui efectes duradors. Abaixar un vèrtex crea espai habitable; aquest espai permet créixer una colònia; més població acumula manà amb més rapidesa, i el poder resultant permet atacar el territori rival. Poques estratègies expliquen amb tanta claredat que l’economia també pot ser geografia.

Cal acceptar un aprenentatge exigent. Les icones no substitueixen la consulta del manual, els tres modes poden confondre i la pantalla petita castiga qui pretengui reaccionar sense consultar el mapa general. Tampoc és l’opció indicada per a qui vulgui dirigir tropes individualment o disputar partides contra una altra persona.

És recomanable per a qui gaudeixi dels sistemes indirectes, de l’expansió pacient i d’aprendre una interfície antiga fins que deixa d’interposar-se. Comença aplanant amb mesura, conserva una població superior i reserva l’Armagedon per a quan la victòria ja tingui fonaments. A Populous, el miracle decisiu sol ser haver col·locat bé un grapat de terra.

L’edició europea associa la il·lustració de l’illa flotant amb TecMagik; la brasilera hi afegeix la indicació «2 MEGA» i les marques de Tec Toy. El manual brasiler és en portuguès, indica que es va produir a la Zona Franca de Manaus i adapta totes les instruccions al comandament de dos botons.³¹

El cartutx de 2 Mbit conté una campanya que presumeix d’una escala gairebé absurda, però el record físic més útil és menys grandiloqüent: un paper on anotar noms de mons. Aquest sistema de retorn converteix les claus descobertes en part de la partida, a mig camí entre contrasenya, mapa de ruta i quadern de camp.²

Bullfrog Productions consta com a creadora del joc original, però l’autoria concreta de la conversió no queda resolta. SMS Power situa la feina de conversió en TecMagik i C0DE T0 G0; GameFAQs presenta Bullfrog com a desenvolupadora i atribueix la versió a un altre grup de professionals. Sense una font primària que conciliï les dues atribucions, no és prudent considerar definitiva cap de les dues.²⁴

La pantalla i la documentació conserven noms com Electronic Arts, Bullfrog, Sega, TecMagik i Tec Toy, però no tots descriuen la mateixa funció ni la mateixa regió. L’avís de drets d’autor de 1989 del manual correspon a l’obra original i no fixa la sortida brasilera; els catàlegs públics situen aquesta variant el 1993 i l’europea el 1991.¹³