Parlour Games per a Sega Master System/Mark III: apuntar, mesurar i arriscar cada tir

Billar: orientar, donar efecte i mesurar la força

El billar és el sistema més ric del conjunt. Primer fas aparèixer una línia de projecció des de la bola blanca; amunt i avall n’alteren la longitud, mentre esquerra i dreta la fan girar. En confirmar, una creueta permet escollir el punt d’impacte: a dalt produeix seguiment, al centre afavoreix l’aturada, a baix provoca retrocés i als costats aplica efecte lateral. Finalment, el tac oscil·la com a indicador de força i el botó 2 executa el cop en el moment triat; com menys tac queda visible, més potent és el tir. Una trajectòria aparentment correcta encara pot fallar per excés o manca de força, i el botó 1 permet retrocedir per corregir la línia.⁴

Les quatre variants canvien el que es considera un bon cop. Basic Game premia cada bola amb un punt; Nine Ball obliga a atacar-les en ordre i reserva la victòria per a la 9; Rotation manté l’ordre però concedeix el valor numèric de cada bola. Five Ball reparteix les boles entre dos grups i deixa la 5 per al final. El grup originalment anomenat High Side —és a dir, el costat de les boles altes— no té la mateixa composició als manuals: el japonès indica les boles 6–10, mentre que els manuals anglòfons descriuen les 6–9. La composició del grup varia, doncs, segons la documentació regional, i cap de les dues relacions es pot aplicar universalment.²³

Dards: força i alçada en dues pulsacions

Als dards, esquerra i dreta situen el llançador sota el sector desitjat. Mantenir el botó 2 carrega la força; deixar-lo anar posa en moviment el marcador del punt de solta, i una segona pulsació fixa l’alçada. Un tir feble pot no clavar-se, mentre que esperar massa fa passar el dard per sota de la diana. La interfície mostra prou informació, però el marge temporal exigeix pràctica.⁴

301 i 501 descompten la puntuació fins a zero i poden exigir començar o acabar amb un doble; si el total baixa de zero, es perd el torn i es recupera la puntuació que hi havia abans de llançar. Round the Clock demana encertar de l’1 al 10 en ordre. Double Down parteix de 40 punts i castiga una ronda sense cap encert vàlid reduint el total a la meitat. Les mateixes eines plantegen, així, una exigència de joc diferent en cada modalitat.³

World Bingo: intervenir dins de l’atzar

World Bingo és la peça estranya i més característica. Cada participant comença amb 100 dòlars ficticis, aposta abans de la ronda i tria una disposició del cartró. La màquina concedeix cinc números: una cara somrient en confirma un i el marca en vermell; una cara desfavorable obliga a repetir el gir. Les línies de tres, quatre o cinc números paguen dividends. Si perds tots els diners durant una sèrie, la pantalla anuncia BUST i quedes exclòs de la partida. Els blocs mòbils (Feature Blocksblocs mòbils: Quatre grups de números del cartró de World Bingo que es poden desplaçar quan la funció corresponent queda activa, per intentar formar una línia premiada.) permeten intervenir en aquest atzar.³

Els quatre blocs mòbils estan associats a les direccions. Quan un bloc és actiu, pots desplaçar-ne el contingut per acostar el número obtingut a una línia rendible i després tornar a la màquina. Els manuals no coincideixen del tot sobre el límit: l’australià permet fins a tres moviments, mentre que el nord-americà parla de quatre girs en una pàgina i de tres moviments en una altra. Per tant, la xifra depèn de la documentació regional; la decisió central continua sent completar una línia immediata o preparar una combinació més valuosa.³⁴

La varietat no prové de pantalles noves, sinó de regles que reutilitzen una mateixa interfície. El billar alterna objectius de punts, rondes guanyades i ordre de boles; els dards canvien la relació entre encert, seqüència i marcador; World Bingo permet seleccionar entre una i vint partides. El repartiment de participants tampoc és uniforme: Basic Game, Nine Ball i Rotation admeten fins a quatre persones o un rival controlat per la consola, mentre Five Ball queda restringit a dos jugadors humans o a un rival controlat per la consola. Els dards ofereixen d’un a quatre participants o un rival controlat per la consola; World Bingo admet fins a quatre persones, però no presenta aquesta opció.³

Cap de les tres edicions documentades incorpora una campanya ni una progressió persistent. L’avenç és domèstic: aprendre a deixar la bola blanca en una posició útil, dominar les dues temporitzacions dels dards o conservar capital entre rondes de bingo. Això limita el jugador solitari, però també deixa el cartutx preparat per canviar de disciplina sense tràmits.

L’edició europea de Parlour Games per a Master System/Mark III presenta en anglès Billiards, Darts i World Bingo, amb gràfics austers i indicadors petits però llegibles que assenyalen la direcció, la força o el moment de cada acció. El billar és la proposta més flexible, els dards concentren la tensió en la temporització i World Bingo substitueix la precisió esportiva per apostes fictícies i extraccions. L’edició europea es distingeix amb seguretat pel títol i la presentació regional; no se li pot atribuir cap regla exclusiva. Les fonts secundàries situen la publicació europea el 1990, i Retro Archives la data més concretament l’agost d’aquell any.⁶

La comparació japonesa ajuda a delimitar aquesta versió. SEGA havia publicat el joc com Family Games (ファミリーゲームズ), Gold Cartridge G-1342 d’1 Mbit per a Mark III/Master System, el 27 de desembre de 1987. El manual manté el mateix trio d’activitats, però inclou una precaució regional que no s’ha d’aplicar a l’edició europea: desconnectar el teclat SK-1100 d’una Mark III abans de jugar.¹²

Party Games és un títol alternatiu documentat per SMS Power i visible en una pantalla de títol conservada. No té, però, cap regió, revisió del programa ni distribució identificades, de manera que no es pot presentar com un nom alternatiu confirmat de l’edició europea.⁵

Avui el billar continua sent el motiu més sòlid per tornar-hi: la línia de projecció ajuda, però l’efecte i la força impedeixen que el tir quedi resolt automàticament. Els dards ofereixen una disciplina més nerviosa, i World Bingo aporta una curiositat difícil de confondre amb cap dels dos esports. Cap activitat és profunda per si sola; juntes formen una capsa de decisions prou variada per a una tarda compartida.

És recomanable per a qui gaudeix dels jocs per torns, vol entendre regles concretes i accepta consultar instruccions abans de dominar-les. No és una bona tria per a qui busca una campanya, una simulació moderna o una resposta audiovisual abundant. Jugat en solitari pot semblar una col·lecció austera; amb un rival, cada mesurador es converteix en una provocació. Aquí la diversió no avança: canvia de cadira.

El manual japonès conserva un detall material especialment simpàtic: Hustler-kun explica el billar, Darts-chan introdueix els dards i el gos Bingo acompanya World Bingo. Són guies il·lustrats, no personatges d’una història. El manual nord-americà adopta un altre to i reserva dues pàgines perquè els jugadors hi anotin dates, noms i puntuacions, com una llibreta de sobretaula incorporada al cartutx.²³

SMS Power atribueix el desenvolupament a Compile i l’edició a Sega. Els manuals regionals no inclouen crèdits de producció complets, de manera que Compile s’ha de mantenir com una atribució i no com una autoria confirmada directament.⁵