Nekkyū Kōshien a Sega Master System/Mark III: cada carrera reforça el camí cap al títol

Llançar és llegir el batedor

Abans de llançar, pots desplaçar el llançador cap al costat de primera o tercera base. La direcció mantinguda tria el tipus de pilota i el botó 2 executa el llançament. Sense direcció surt una recta; les altres posicions ofereixen boles lentes, corbes, llançaments laterals de tipus shoot o un llançament especial. La pantalla ensenya el compte, el marcador, els corredors i les dades del llançament.²

Aquesta assignació converteix la creueta en una eina tàctica. Cal triar la trajectòria sense perdre de vista el compte i la disposició de les bases. Entre els llançaments especials d'alguns jugadors experimentats hi pot haver una bola de forquilla, una lliscant, una bola de palma o un canvi de velocitat; són opcions diferents dels llançaments laterals de tipus shoot i el repertori concret es descobreix provant-lo.²

El llançador també perd resistència a mesura que acumula llançaments. Quan adopta la posició fixa prèvia al llançament, anomenada posició de set, una combinació permet triar un rellevista i una altra intenta sorprendre el corredor fora de base. Mantenir el titular al camp pot ajornar el relleu unes entrades, però també agreuja una situació que ja exigeix controlar el compte, els corredors i el repertori.²

De la batuda al diamant

En atac, la creueta mou el batedor dins de la zona de batuda. El botó 2 inicia el moviment, i deixar-lo anar durant el gest produeix un toc de bola. També hi ha batedors emergents, robatoris de base i la jugada de córrer i batre. Per tant, una pilota difícil no obliga sempre a buscar un cop llarg: es pot alterar la defensa amb velocitat i posició.²

Després del contacte, la càmera mostra tot el camp i un minidiamant indica on són els corredors. El joc els fa avançar automàticament una base, però pots ordenar que un corredor concret, o bé tots, continuïn o tornin. L'automatització evita haver de reaccionar de seguida; assumir-ne el control permet aprofitar una pilota mal defensada, amb el risc de regalar una eliminació.²

En defensa, la direcció assenyala la base de destinació i qualsevol botó executa l'enviament. Amb el botó 2, un defensa situat en la trajectòria pot tallar la pilota i actuar com a relleu. A LEVEL 2 també cal córrer fins a la pilota, i prémer el botó 1 just abans de rebre-la permet saltar per atrapar pilotes una mica altes.²

La campanya individual comença amb la tria d'un dels 49 districtes i permet registrar un nom d'equip de fins a cinc caràcters. El manual anuncia més de 150 escoles rivals, amb tendències ofensives, defensives o veloces. No es tracta d'enfrontar-les totes: formen la reserva d'oponents que dona marc territorial a la classificació i a Kōshien.²

Cada equip té quinze jugadors i pot recórrer a relleus i batedors emergents. Després de la classificació, les carreres anotades es reparteixen entre quatre millores; aquest únic moment per reforçar l'equip transforma el primer partit en una inversió. Una victòria per un marge estret manté viu el torneig, però deixa menys recursos per compensar debilitats quan augmenta l'exigència.²

El mode per a dos jugadors elimina aquesta escalada i presenta una sola final de Kōshien entre representants de dos districtes. Necessita comandaments als ports 1 i 2. Si el partit arriba empatat al final de la novena entrada, continua amb entrades extres fins que hi hagi un guanyador. Tampoc no acaba abans d'hora per diferència de carreres: encara que un equip tingui un avantatge molt ampli al marcador, cal disputar-lo fins al final.²

Nekkyū Kōshien va aparèixer al Japó el 9 de setembre de 1988 com a cartutx G-1367 de 2 Mbit. El manual presenta aquest cartutx japonès com una edició compartida per Mark III i Master System, per a una o dues persones, i el catàleg de Sega assenyala compatibilitat amb so FM. L'article tracta exclusivament aquesta edició compartida per les dues consoles de Sega.¹²³

La diferència més útil dins del mateix cartutx és l'elecció entre LEVEL 1 i LEVEL 2. El primer serveix per aprendre els canvis de càmera i les funcions dels botons, perquè la màquina porta els defenses cap a la pilota. El segon torna a posar el moviment i la captura en mans del jugador: guanya capacitat d'intervenció, però una mala trajectòria pot provocar una errada defensiva i acabar concedint una carrera.²

El manual admet els comandaments Sega i palanques equivalents amb dos botons. També demana desconnectar el teclat SK-1100 quan s'utilitza una Mark III. Aquesta advertència no amplia les opcions de joc; delimita la configuració física prevista i recorda que la compatibilitat declarada entre les dues consoles no converteix qualsevol perifèric connectat en un control vàlid.²

Encara funciona perquè concentra moltes decisions de beisbol en una creueta i dos botons. Llançar demana observar el compte, batre exigeix col·locació i el joc de camp obliga a decidir de pressa. Quan aquestes funcions s'encaixen, la simplicitat visual deixa pas a un partit amb canvis constants de responsabilitat.

La millor porta d'entrada és per a qui accepti aprendre combinacions i valori una campanya curta amb una conseqüència clara entre partits. Qui busqui una temporada extensa o una gestió profunda de plantilla trobarà massa estreta aquesta successió de sis partits. LEVEL 1 alleuja la defensa, però els menús japonesos i les ordres contextuals continuen exigint aprenentatge.

La recomanació és directa: val la pena per als aficionats al beisbol d'acció que vulguin una mica més que encadenar batudes, especialment si poden consultar les instruccions. No és la simulació definitiva ni pretén ser-ho. El seu encert és més modest i més viu: cada carrera de la classificació viatja amb tu fins a Kōshien.

La caixa japonesa situa 熱球甲子園 dins la gamma de cartutxos anomenada Gold Cartridge i hi fa conviure les marques Mark III i Master System. El catàleg de Sega conserva el preu original de 5.500 iens, el codi G-1367 i les especificacions tècniques. La portada i la contraportada no són simples ornaments: documenten la identitat comercial exacta de l'edició tractada.¹

El manual també conserva dos detalls d'època particularment expressius. Després de cada victòria a Kōshien sona la cançó de l'escola, un premi que lliga el resultat amb la representació del centre. La contracoberta de les instruccions anuncia igualment Sega Joy Joy Telephone, un antic servei japonès d'informació sobre novetats de videojocs.²

Sega n'és l'editora i Whiteboard hi figura com a desenvolupadora. Els crèdits individuals de programació, disseny, art i música, però, no estan documentats completament. El nom de l'estudi es pot afirmar amb prudència; una llista definitiva de les persones que hi van treballar, no.³⁴⁵

La data, el codi del producte, la capacitat i el suport FM situen el joc amb precisió dins del catàleg japonès de Sega de 1988. Més interessant que aquesta fitxa és la seva prioritat de disseny: representar el beisbol escolar com una eliminatòria breu on anotar bé al principi modifica les possibilitats de tot el torneig.¹⁶