Monopoly a Sega Master System: comprar carrers mentre l’ordinador porta els comptes

La creu direccional mou la fletxa pels menús, selecciona fitxes i modifica quantitats. El botó 1 confirma i llança els daus; el botó 2 inicia, cancel·la o accelera accions segons el context. En introduir un preu, amunt i avall canvien una unitat, i esquerra i dreta, deu. Mantenir el botó 2 premut accelera el canvi.¹

Caure en una propietat lliure obre la decisió essencial: comprar-la al preu imprès o refusar-la. Si la deixes passar, el programa inicia un compte enrere des de deu; qualsevol interessat pot aturar-lo per fer una oferta nova, fins que el millor postor s’endú l’escriptura. Renunciar a una compra pot lliurar una peça barata a un rival atent.¹

Posseir un grup de color permet edificar-hi uniformement. Cada propietat admet quatre cases, que després es canvien per un únic hotel; si el banc no té prou edificis, també els subhasta. Construir eleva els lloguers, però immobilitza els diners que et protegirien d’una mala tirada.¹

La hipoteca aporta la meitat del valor de la propietat; cancel·lar-la exigeix retornar el principal més un deu per cent. També pots intercanviar propietats, vendre cartes per sortir de la presó i consultar escriptures. Una operació il·legal no s’executa: el programa protegeix les regles, encara que no ensenya a negociar.¹

La resta del tauler conserva els girs coneguts. Els dobles concedeixen una altra tirada, però tres de consecutius envien a la presó; se’n surt obtenint dobles, gastant una carta o pagant 50 dòlars. L’aparcament gratuït («Free Parking») no regala res, i una propietat hipotecada no cobra lloguer. La consola aplica el reglament incorporat, no el que cada família recorda.¹

La configuració admet de dos a deu participants, humans o automàtics. Només calen dos comandaments, que es passen a qui té el torn; fins i tot les deu places poden ser automàtiques. Cadascú tria nom i fitxa entre deu figures, com el barret, la planxa, la locomotora, el gos o el cotxe.¹

Els participants automàtics ofereixen tres nivells: principiant («Beginner»), intermedi («Intermediate») i expert («Expert»). El manual no explica quins càlculs canvien, de manera que no són una escala mesurable d’intel·ligència. Durant la partida també pots passar una plaça del control humà a l’automàtic, o fer el canvi invers si algú abandona.¹

El límit temporal opcional acota la durada tradicional del Monopoly. Es fixa en minuts en començar o des de les opcions avançades; quan arriba a zero, la consola tanca la sessió i determina el guanyador. No repara una posició desequilibrada ni accelera els menús, però dona un final previsible a una partida d’acumulació, rendes i fallides.¹

La conversió substitueix banc, bitllets, cases i cartes per un sistema que cobra, paga i conserva les escriptures. La pantalla mostra el participant actiu, l’efectiu, les cartes per sortir de la presó, el cronòmetre opcional i les existències d’hotels. És menys tàctil, però també més estricta: no hi ha diners sota la taula ni lloguers oblidats.¹⁴

La fitxa es mou amb una animació accelerable amb el botó 2 o desactivable des de «Més opcions» (More Options). Entre torns, una breu finestra permet interrompre els participants automàtics i obrir el menú per negociar o reorganitzar actius. Si no prems el botó a temps, la consola continua el torn.¹

El cartutx incorpora una bateria de liti. «Desar partida» (Save Game) conserva la sessió i «Reprendre partida desada» (Play Saved Game) la recupera des del menú inicial. Així pots aturar un joc llarg sense deixar una taula ocupada, sempre que la bateria continuï funcionant.¹

L’edició nord-americana de 1988 és la base de l’article. SMS Power la descriu com un cartutx d’1 Mbit —128 KB— amb 8 KB de memòria de suport i control mitjançant el comandament estàndard. L’embalatge europeu del mateix any i número 5500 apareix només com a context físic; la comparació es limita a la presentació exterior. La menció de Sega Mark III només situa la família de maquinari i no implica que aquí s’analitzi una edició japonesa.²

Encara funciona quan es busca un Monopoly rigorós sense muntatge ni aritmètica manual. El programa mostra saldos, rendes i hipoteques, aplica les subhastes i no tolera dreceres domèstiques. Aquesta claredat afavoreix qui vol estudiar el risc: cada propietat comprada redueix la reserva que et protegeix de la tirada següent, i cada hipoteca compra temps a canvi d’encarir la recuperació.

També conserva defectes que cap banquer electrònic pot resoldre. Els daus poden dominar la distribució inicial, els jugadors mal situats passen trams llargs amb poques decisions i la negociació perd espontaneïtat dins dels menús. Els participants automàtics permeten jugar sense una colla completa, però no substitueixen el plaer de convèncer una persona asseguda al davant.

És recomanable per a aficionats al tauler que valorin el reglament estricte, el desament i les partides configurables. No és la millor porta d’entrada per a qui vulgui acció ràpida, una interfície moderna o participants automàtics transparents. Amb companyia pacient i un límit de temps, encara converteix una pantalla austera en un camp de batalla financer: el dau et porta al carrer; tu decideixes quant t’hi deixes.

Les edicions nord-americana i europea comparteixen el número 5500 en els materials documentats. La capsa anuncia memòria RAM amb bateria i utilitza l’expressió Mega-Plus Cartridge al llom; la contraportada europea presenta la descripció en cinc idiomes. Són diferències visibles de presentació i mercat, no una base per atribuir canvis de regles, textos interns o comportament dels participants automàtics.³²

La contracoberta del manual nord-americà data l’avís de drets d’autor el 1988, identifica Tonka Corporation com a distribuïdora i indica que el manual es va imprimir al Japó. Això pertany a la fabricació del document i no prova una edició japonesa del joc. Avui, la peça més fràgil del conjunt no és el cartró, sinó la bateria: la seva supervivència depèn de cada cartutx.¹

Monopoly va arribar a Sega Master System el 1988. Nexa Corporation figura com a desenvolupadora i Sega com a editora. La sortida nord-americana correspon al setembre, mentre que de l’edició europea només se’n coneix l’any. El manual nord-americà afegeix Tonka Corporation com a distribuïdora d’aquell mercat; estendre aquesta cadena comercial a totes les regions superaria allò documentat.²³