Great Volleyball a Sega Master System/Mark III: guanyar el servei abans de guanyar el punt

La creu direccional mou els jugadors i també orienta el vol de la pilota. El botó 1 serveix principalment per saltar i bloquejar; el botó 2 canvia de funció segons la situació: llança i colpeja la pilota per fer el servei, rep, col·loca, remata o fa una finta. Hi ha poques ordres, però és el context que determina què farà cada pulsació. El servei ja revela aquesta lògica: situes el sacador, llances la pilota amb el botó 2 i, durant l’ascens, combines direcció i una segona pulsació per colpejar-la.¹

En recepció, corres cap a la caiguda prevista i prems el botó 2; la pilota la rep el jugador més pròxim. La col·locació demana encara més precisió: has de portar el col·locador sota la pilota i introduir la direcció cap al rematador quan aquesta queda damunt seu. Una aproximació tardana pot activar un company imprevist o enviar la passada lluny del jugador que volies fer rematar.¹

Després mous el rematador, saltes amb el botó 1 i colpeges en l’aire amb direcció i botó 2. Si decideixes massa tard, la cadena s’interromp abans de la rematada. A la xarxa, una pulsació del botó 2 agrupa dos davanters —els jugadors d’atac situats prop de la xarxa— i dues pulsacions n’agrupen tres; aleshores desplaces el bloc i el fas saltar amb el botó 1. Comprometre massa jugadors facilita cobrir la xarxa, però també converteix una finta ben orientada en una resposta difícil.¹

Els atacs retardats i d’engany coordinen diversos davanters per ocultar el rematador final i castigar un bloqueig massa compromès. El primer fa saltar jugadors d’atac de manera coordinada abans d’escollir qui culmina el punt; el segon utilitza un salt sense cop per desviar l’atenció del defensor. Són jugades deliberades, no animacions automàtiques, i exigeixen una successió ràpida de seleccions, salts i canvis de direcció.¹

En solitari, Practice separa els exercicis de servei i rematada; Goodwill Match permet escollir un rival i jugar un partit; Tournament Play encadena rondes fins al campionat o l’eliminació. Practice és especialment útil perquè els botons no tenen una acció fixa: ensenya quan una mateixa pulsació rep, col·loca o ataca abans que el marcador converteixi cada dubte en una cessió de servei.¹

Abans de jugar distribueixes punts entre servei, rematada i recepció. Els dos primers atributs acceleren els cops corresponents; l’atribut de recepció determina la velocitat de moviment. Tournament Play comença amb quatre punts de configuració, un menys que Goodwill Match o 1P vs. 2P, i cada victòria n’afegeix dos. Només el manual japonès fixa, a més, un valor d’entre un i tres punts per atribut; aquest límit individual no s’ha de confondre amb el total disponible.¹²

Cada equip disposa de dos temps morts per set per reajustar un atribut. En l’edició nord-americana es demanen mantenint premuda la direcció avall i prement el botó 1 després d’una errada i abans del xiulet següent. Amb dos jugadors també hi ha un Tournament Play altern: primer juga un participant contra la consola, després l’altre, i tots dos poden arribar a trobar-se a la final.¹

Great Volleyball per a Sega Master System/Mark III va arribar als Estats Units l’agost de 1987 en un cartutx de la gamma Mega Cartridge. Aquesta edició ofereix un o dos jugadors amb el comandament estàndard i conserva la vista lateral, les vuit seleccions i les modalitats que defineixen el joc. La seva austeritat visual ajuda a mantenir la xarxa, la pilota i els dotze esportistes dins el quadre. En canvi, les figures petites i les caigudes sobtades no sempre deixen clar quin jugador tocarà la pilota.¹⁴

La presentació física de Great Volleyball canvia segons la regió. Al Japó és un cartutx de la gamma Gold Cartridge, exclusiu de Sega Mark III; el manual cita els comandaments SJ-150, SJ-200 i SJ-300 i demana desconnectar el teclat SK-1100. Aquestes indicacions pertanyen a l’edició japonesa i no descriuen els requisits de la Mega Cartridge nord-americana.²

Al Brasil, Tectoy adopta el títol Great Voley i publica documentació en portuguès. Els manuals regionals també discrepen sobre el temps mort, el còmput del bloqueig i les conseqüències d’una derrota al torneig. Són diferències documentals clares dins la mateixa família Sega Master System/Mark III, però no proven per si soles que els programes dels cartutxos implementin totes aquestes variants exactament com s’expliquen en paper.³

Avui, la millor virtut de Great Volleyball és que obliga a construir el punt. Rebre bé només obre una finestra; encara cal col·locar amb precisió, escollir el rematador i decidir entre rematada, finta o atac coordinat. Quan la seqüència surt, el resultat dona la satisfacció d’haver construït la jugada de principi a fi, una sensació que molts jocs esportius més automàtics sacrifiquen.

El preu és una interfície exigent. Les funcions contextuals, la selecció implícita del jugador més pròxim i les direccions que s’inverteixen segons el costat de la pista poden fer que una ordre raonable produeixi una jugada diferent de la prevista. Practice redueix aquest xoc, però no elimina la dificultat de distingir les figures petites ni la repetició audiovisual.

És recomanable per a qui gaudeixi aprenent sistemes esportius compactes, jugant partits locals i millorant a partir de l’error. No és una bona porta d’entrada per a qui esperi que el joc triï automàticament els jugadors amb generositat, ofereixi animacions abundants o produeixi resultats immediats. Dona’t temps per aprendre el segon toc: Great Volleyball es decideix menys en la rematada que en tot allò que fas per arribar-hi.

Els manuals i les edicions conservades expliquen bona part de la història física del joc. El Japó va rebre una edició de la gamma Gold Cartridge per a Mark III; els Estats Units, una Mega Cartridge amb manual en anglès; i el Brasil, manuals i caixes de Tectoy sota el nom Great Voley. Les cobertes occidentals comparteixen la pilota i el braç sobre una quadrícula, mentre que la japonesa recorre a una escena il·lustrada de partit.²¹³

A més de les seqüències dels atacs avançats i els diagrames direccionals, els manuals inclouen espais per anotar marcadors i detalls propis de cada regió. El brasiler identifica Tectoy a Manaus; el nord-americà conserva la garantia de Sega of America; i el japonès incorpora informació sobre comandaments compatibles i un servei telefònic de Sega. Són papers pensats per ensenyar a jugar, però avui també documenten com canviava el mateix producte quan travessava mercats.²¹³

L’autoria continua oberta. GameFAQs atribueix el desenvolupament a Sega, mentre que VGDB assenyala Sanritsu i separa aquesta empresa de les editores Sega i Tectoy. Sense crèdits primaris de producció que resolguin el conflicte, no és prudent convertir cap dels dos noms en una certesa editorial.⁴⁵

La cronologia principal és més estable: el Japó va rebre el joc el 29 de març de 1987, els Estats Units l’agost de 1987 i Europa també durant 1987. El Brasil, però, no admet una data única: GameFAQs indica 1988 i VGDB data la referència 023170 el 6 de febrer de 1991. Les caixes i els manuals demostren l’existència de les edicions de Tectoy, però no resolen quin d’aquests anys correspon al primer llançament brasiler.⁴⁵