Great Soccer a Sega Master System/Mark III: espera la fletxa i busca el buit

El context és una competició internacional sense personatges individuals ni relat. Pots representar l'Argentina, Alemanya Occidental, França, el Brasil, Gran Bretanya, Itàlia, els Estats Units o el Japó. En solitari també tries l'equip de la màquina; amb dos jugadors, cadascú escull la seva selecció.²

El manual nord-americà ordena aquestes seleccions en parelles de força decreixent, així que l'elecció no és purament cosmètica. Abans del partit sona l'himne de cada equip, interrompible amb el botó 1. És una cerimònia diminuta, però dona més caràcter a les banderes que als futbolistes, representats sense noms ni atributs visibles.²

Amb pilota, el direccional mou el jugador actiu i permet driblar. Una fletxa d'acció assenyala el futbolista que respon a les ordres o el company disponible per rebre. Per passar, orientes la jugada cap a aquest receptor i prems el botó 2: precipitar-te pot lliurar la pilota a un company mal situat; aguantar-la permet cercar una línia millor, però t'exposa al contacte rival.²

La fletxa de xut és un indicador diferent. El botó 1 resol el servei inicial i els xuts habituals; quan encara no veus la porteria, la pilota surt automàticament cap al gol rival. Quan els pals entren en pantalla, una fletxa blanca mòbil recorre els possibles angles: prémer en el moment adequat aprofita un espai lliure; fer-ho amb la línia tapada regala la pilota al porter. Si no apareix cap buit, passar enrere és la decisió sensata.²

En defensa no hi ha un botó específic per fer entrades. Has de conduir el defensor fins al portador rival i el contacte activa automàticament l'entrada lliscant. Això simplifica l'ordre, però no el càlcul: fallar la trajectòria deixa avançar el rival mentre la càmera continua seguint la pilota. El porter també es mou amb el direccional i, després d'atrapar-la, distribueix amb xut o passada.²

Les interrupcions canvien el significat dels dos botons. Als serveis de banda i als córners selecciones primer un receptor amb la fletxa d'acció i després passes; no es pot marcar directament des d'un córner. Els serveis de porteria i la distribució del porter introdueixen altres usos contextuals. Per això memoritzar «1 xuta, 2 passa» només serveix com a punt de partida, no com a regla completa.²

Great Soccer també aplica el fora de joc. Quan el detecta, mostra l'avís, pausa l'acció i concedeix un tir lliure al rival des del punt de la infracció. Aquesta regla castiga l'atac precipitat i posa una mica d'ordre dins un joc que, visualment, tendeix a formar ramats al voltant de la pilota.²

El menú separa partit i concurs de penals, cadascun disponible per a un o dos jugadors. En el partit normal, cada gol val un punt, el rellotge s'enfosqueix a la cantonada superior dreta i l'equip de l'esquerra executa els serveis inicials. L'empat no queda obert: desemboca en una tanda de penals.²

El concurs de penals és més que un desempat abreujat. Aquesta modalitat canvia la perspectiva i divideix la porteria en cinc direccions i dues mides de zona. En atacar, el direccional més el botó 1 envia la pilota a la zona gran de la direcció escollida; amb el direccional sol, el tir va a la zona petita corresponent. En defensar, el porter combina direcció i botó 1 per saltar o llançar-se. Cada equip disposa inicialment de cinc llançadors; si l'empat persisteix, arriba la mort sobtada.²

El joc no conserva ni proposa cap progrés d'un partit a l'altre: tries equips, disputes l'enfrontament i, si cal, el resols des del punt de penal. Cada encontre torna a començar des de la selecció d'equips. La varietat neix de canviar rival, força de selecció o segon jugador, no d'una campanya que transformi l'equip.

L'edició nord-americana admet tant el comandament Control Pad com el Sega Sports Pad, un perifèric amb bola de control. El primer treballa en vuit direccions; el segon ofereix moviment omnidireccional en la configuració Sports. Els dos jugadors han d'utilitzar el mateix sistema: si el primer comandament és un Sports Pad i el segon un Control Pad, el joc adopta el mode del primer i el segon deixa de respondre.²

Great Soccer per a Sega Master System/Mark III és l'edició nord-americana revisada aquí; a Europa, el mateix joc es va presentar com World Soccer. La documentació europea cobreix Sega Card i Mega Cartridge i descriu el mateix nucli de partits, penals i vuit seleccions. Ara bé, les traduccions impreses discrepen sobre quin botó i quin comandament activen exactament les opcions de dos jugadors; no convé convertir una d'aquestes ordres en una regla universal.³

Al Brasil, Tectoy el va publicar com Super Futebol. Les cobertes i els manuals brasilers mantenen els partits, els penals i les vuit seleccions, però documenten amb terminologia pròpia algunes ordres contextuals. Aquest material confirma la identitat regional; no autoritza a traslladar cada assignació de botó a l'edició nord-americana.⁵

Sports Pad Soccer és la variant japonesa que exigeix el perifèric amb bola de control de Sega. El jugador mou els futbolistes amb la bola, la fa servir per seleccionar receptors i també per determinar la direcció dels tirs. És una diferència material de control, no un simple canvi de caixa, i per això les seves instruccions han de quedar separades de Great Soccer amb Control Pad. En aquesta variant, les dues parts duren aproximadament cinc minuts en total; la xifra no s'ha d'aplicar a les altres edicions. Els manuals principals sí que coincideixen en l'estructura de dues meitats, el rellotge progressiu i el desempat per penals.⁴

Avui conserva interès perquè la fletxa de xut imposa una pausa estranya i llegible. Arribar a l'àrea no basta: has d'observar el porter, esperar que la trajectòria ofereixi espai i decidir si el risc compensa. Aquesta espera abans del xut dona personalitat a un futbol que, en gairebé tota la resta, persegueix la simplicitat.

La vista parcial és alhora el defecte que més pesa. Com que la càmera segueix la pilota, sovint no saps on ha quedat el receptor ni quants rivals esperen fora del marc. La fletxa d'acció alleuja el problema quan identifica el futbolista o el receptor disponible, però no substitueix una visió tàctica del camp; la fletxa de xut només resol la trajectòria del tir. Quan el joc et castiga, de vegades costa separar una mala decisió d'una informació insuficient.

És recomanable per a qui vulgui un futbol de dos botons i revenges locals, o per a qui estudiï com les consoles de vuit bits comprimien un esport col·lectiu. No és la millor elecció si busques una lliga llarga, una selecció manual impecable o control analògic modern. Great Soccer encara sap crear el buit; el problema és que sovint el camp no et deixa veure d'on vindrà.

Els manuals són especialment importants en aquesta edició perquè els botons canvien de funció segons el context. També documenten petites cerimònies i objectes d'època, com els himnes interrompibles o les instruccions de connexió dels comandaments. La caixa promet futbol immediat; el fullet revela un sistema menys obvi del que suggereixen dos botons.²

Les edicions físiques converteixen el joc en una família de noms: Great Soccer, World Soccer, Super Futebol i Sports Pad Soccer. Les cobertes occidentals comparteixen sovint la quadrícula blanca i la cama a punt de xutar, mentre el Japó adopta il·lustracions pròpies. Aquest mapa visual és útil perquè el nom Great Soccer, tot sol, no identifica inequívocament el producte de 1987.⁶

Sega ja havia publicat un altre Great Soccer per a Mark III: va sortir el 27 d'octubre de 1985, en My Card de 32 KB i amb codi C-504. L'edició revisada aquí correspon al World Soccer japonès publicat en Gold Cartridge el 19 de juliol de 1987, amb codi G-1327 i un cartutx d'1 Mbit de capacitat. Sports Pad Soccer va arribar al Japó el 29 d'octubre de 1988. El títol de 1985 i aquesta família de 1987 són jocs diferents.¹⁷

Sega consta com a desenvolupadora i publicadora principal, mentre Tectoy assumeix la publicació brasilera. No consten crèdits personals de programació, disseny, gràfics o música.⁶⁸