Golfamania a Sega Master System/Mark III: pensar el cop abans d’aturar la barra

Abans de colpejar, la vista general mostra el número del forat, el par, la distància total i restant, el vent, el jugador i el cop actual. Una escala marca trams de deu iardes. Amb aquestes dades decideixes si convé buscar distància, preparar una aproximació segura o evitar que arbres, aigua i sorra converteixin l’ambició en penalització.¹

Esquerra i dreta giren el marcador de direcció; amunt i avall canvien opcions contextuals, com el pal. El botó 1 cancel·la o torna enrere, mentre que el botó 2 confirma seleccions i executa el cop. La bossa parteix de disset pals, però només en pots portar catorze. Cal descartar-ne tres, sense poder prescindir del pal de sorra (sand wedge) ni del putter. El punt de contacte afegeix sis efectes sobre la trajectòria o el comportament de la bola: Roll, Fade, Slice, Draw, Hook i Backspin. No són adorns; permeten fer rodar la bola, corbar-la per evitar un obstacle o fer-la retrocedir després del bot. Un hook o un slice obre rutes que un cop recte tancaria, mentre que el backspin també ajuda a treure de la sorra una bola enterrada.¹

El Power Gauge fixa la força prevista i el Shot Gauge jutja la sincronització. Aturar la barra dins la zona vàlida produeix el cop; com més a prop del centre, més rendiment. Si atures la barra a la zona òptima del cop (Best Shot Zonezona òptima del cop: Centre de la zona vàlida del mesurador; aturar-hi la barra aplica tota la potència que s’havia seleccionat.), obtens tota la potència seleccionada, però sortir de l’àrea malbarata el cop. És una regla simple amb una conseqüència severa: la tàctica prepara l’oportunitat, però només el pols la cobra.¹

La puntuació queda limitada a catorze cops per forat. Si la bola cau a l’aigua, se suma un cop de penalització i es recol·loca a la vora, prop del punt d’entrada. Enviar-la fora de límits també afegeix un cop, però obliga a repetir el cop des de la posició anterior. El càstig, per tant, no és igual: l’aigua altera la continuació i el fora de límits esborra l’avanç.¹

Practice deixa assajar un forat cada vegada i és el millor lloc per relacionar pals, distàncies i força. Match Play disputa divuit forats i atorga cada punt a qui n’ha necessitat menys cops; amb un sol jugador, l’adversari és la consola. Stroke Play suma tots els cops de la ronda i admet fins a quatre participants, amb rivals controlats per la màquina quan correspon. La selecció de golfista és una qüestió diferent: Match Play i Pro Tournament n’ofereixen quatre, mentre que Stroke Play en presenta sis.¹

Pro Tournament és la campanya més exigent. Encadena tres tornejos de divuit forats contra trenta rivals simulats, actualitza la classificació després de cada forat i obliga a guanyar per avançar. El manual europeu anomena Sega Tournament la tercera prova; el brasiler l’anomena Master System Tournament. Acabar segon o pitjor tres vegades consecutives al mateix torneig desqualifica el golfista i acaba la partida: no hi ha repeticions il·limitades per rescatar una mala ratxa.¹²

Stroke Play i Pro Tournament premien amb experiència determinats pars, resultats per sota del par, sortides llargues, aproximacions precises i boles embocades d’un sol cop. Quan puges de nivell, tries entre Power, Accuracy i Luck. Power augmenta la distància dels cops amb pals de fusta; Accuracy eixampla la zona vàlida del mesurador; Luck redueix alguns desenllaços adversos en búnquers i rebots contra arbres. Cadascun té sis etapes, així que desenvolupar el golfista fins al màxim exigeix divuit millores.¹

La versió analitzada és l’edició europea de Golfamania per a Sega Master System/Mark III, publicada per SEGA el 1990 i atribuïda a Sanritsu. El cartutx és de 2 Mbit i incorpora 8 KB de memòria amb bateria. Aquesta memòria no és ornamental: conserva automàticament els golfistes de Stroke Play i Pro Tournament i permet reprendre la partida amb Continue.³

El multijugador és per torns i no requereix quatre comandaments. Els jugadors 1 i 3 comparteixen el primer comandament; els jugadors 2 i 4, el segon. El manual europeu conté anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià. L’edició brasilera, publicada per Tec Toy, disposa d’un manual localitzat al portuguès brasiler.¹²

Avui, el seu millor argument és la combinació de golf metòdic i progrés persistent. Cada atribut millorat altera una conseqüència concreta, de manera que una ronda mediocre encara pot acostar el golfista a una zona vàlida del mesurador més ampla o a més distància. No és un joc que demani reflexos continus; demana acceptar que una decisió correcta encara necessita una execució neta.

Per començar, convé passar per Practice, comprovar la vista completa del forat i aprendre quina força real dona cada pal. Les fustes serveixen per guanyar distància, però no es poden usar des de l’herba alta; als búnquers, el pal de sorra i el backspin són recursos més segurs. Al green, cal llegir les fletxes de pendent i el sentit de l’herba abans de decidir la potència.¹

És recomanable per a qui gaudeixi descomponent un problema i millorant-lo durant moltes rondes. Qui vulgui cops ràpids, animació espectacular o una resposta indulgent trobarà massa menús i massa càstig concentrat en una barra. Amb aquesta reserva, Golfamania mereix una oportunitat: és un joc lent perquè et fa pensar, i tens perquè no deixa que el pensament colpegi la bola tot sol.

La documentació física mostra dues famílies d’edicions amb trets materials propis. Europa presenta la marca SEGA, el número de producte 7502 i una coberta multilingüe; l’edició brasilera de Tec Toy mostra una il·lustració diferent, text en portuguès i la indicació de 2 Mega. El manual brasiler inclou una garantia de noranta dies i identifica la producció a la Zona Franca de Manaus.³²

La bateria és també part del llegat material. El manual recomana apagar la consola quan es mostra la finestra de dades del camp i prohibeix fer-ho durant els resultats; si s’apaga abans que reaparegui aquesta finestra després d’un cop, el cop en curs pot haver-se de repetir. En una còpia antiga, per tant, l’estat de la bateria condiciona directament la part més singular del disseny: conservar el golfista i reprendre competicions llargues.¹

SMS Power! atribueix el desenvolupament a Sanritsu. Els crèdits personals, en canvi, no permeten una lectura inequívoca: MobyGames separa Koyayashi i Naoki Okabe, acreditat com a «Okahe», mentre que SMS Power! transcriu «Koyayashi Okahe» com una sola entrada. Sense una lectura clara de la pantalla original, és més prudent mantenir l’autoria personal com una discrepància documental.³⁴

La ressenya britànica contemporània d’ACE va reconèixer l’amplitud del plantejament: punteria, selecció de pals, vent, trajectòries, mesurador, classificació i desament. També deixa entreveure la tensió que encara defineix el joc: hi ha moltes variables per governar, però totes acaben sotmeses a un mesurador capaç de desfer una preparació minuciosa en un sol instant.⁵

La consideració posterior ha destacat la progressió i el multijugador per torns com a trets poc comuns dins el catàleg. La seva distribució nord-americana continua sense resoldre’s: SMS Power! enumera Europa i Brasil, mentre que Sega Does afirma una sortida estatunidenca limitada l’abril de 1990. Aquesta discrepància no permet presentar-la com una edició nord-americana confirmada.⁶³