Robo-Squash per a l’Atari Lynx: tria la bola i juga per completar files

El manual situa el conflicte al segle XXXI. El president del món ha mort als 281 anys i la United World Federation trontolla. Tu representes el campió del World Party davant del de l’International Party: la disputa determinarà si es manté la unitat mundial o es torna a dividir el planeta en nacions. La guerra convencional ha quedat substituïda per aquesta competició esportiva.¹

La introducció, en canvi, mostra la inscripció «WAR GAMES DATE 2810», incompatible amb el segle anunciat al manual. La figura davant d’una consola i el decorat de sala de comandament transmeten una solemnitat curiosa: el futur polític del planeta depèn d’algú capaç de tornar una pilota entre maons i boques flotants.⁷

La creu direccional mou la pala i serveix per fer les seleccions. A o B permet avançar per les pantalles inicials; després, A inicia la partida i confirma la ronda escollida. Un cop a la pista, la feina és seguir la trajectòria de la pilota i posar-hi la pala al davant. Els maons i els objectes especials donen punts quan els colpeges amb la pilota.¹

El lloc de contacte determina l’angle de retorn. Robert Jung concreta una particularitat decisiva: colpejar amb l’extrem superior de la pala envia la pilota cap avall. Cal buscar l’extrem oposat a la direcció desitjada. Entendre aquesta relació transforma una devolució defensiva en un cop dirigit, però primer exigeix abandonar el gest més intuïtiu.³

La pilota s’accelera cada cinc segons fins al màxim corresponent a la dificultat. Fallar deixa una esquitxada vermella que tapa part de la visió: l’error també empitjora les condicions de la següent devolució. Una ronda acaba quan un jugador deixa escapar la pilota tres vegades, o quan un jugador colpeja l’aranya mecànica que apareix després d’eliminar tots els maons. Aquestes tres pèrdues es compten dins de cada ronda i no són les boles que es capturen a la graella.¹⁴

Quatre ajudes, però només una d’activa

Tres ajudes redueixen problemes diferents. Holder, representat per una boca, reté la pilota amb la pala per deixar-te apuntar. Expander, el disc espiral, amplia la pala i facilita la intercepció. Spotter, l’ull, mostra breument un cercle al punt d’arribada de la pilota. Així pots moure la pala cap al lloc indicat abans que hi arribi la pilota.¹

Shooter, el drac, dispara boles de foc contra maons i objectes. Dona menys punts per impacte, però les explosions poden dificultar la visió del rival. Només conserves una ajuda: l’últim objecte colpejat substitueix l’anterior, i tots desapareixen quan arriba l’aranya. Això obliga a valorar què sacrifiques en buscar-ne un altre.¹

Cadascuna de les setze rondes posa en joc una bola de la graella de 4 × 4. Abans de cada ronda es tria la bola disputada; el vencedor la captura i aquesta adopta el seu color. Les files i columnes aporten bonificacions al final. L’elecció de la bola enllaça cada duel amb els anteriors: guanyar dues boles ben situades pot preparar una recompensa superior a dues captures aïllades.³¹

La puntuació impedeix reduir-ho tot al nombre de rondes guanyades. També compten els impactes durant el joc, i les alineacions llargues tenen un pes considerable. Una fila de quatre concedeix 6.000 punts, davant dels 1.000 d’una parella. La pantalla de focs artificials mostra el còmput definitiu amb les bonificacions de la graella ja sumades.¹

A Robo-Squash per a l’Atari Lynx, jugues amb la pantalla apaïsada i t’enfrontes a la màquina o a una altra persona. El multijugador original necessita dues Lynx, dues targetes del joc i un cable ComLynx. Cal encendre els sistemes aproximadament alhora i comprovar el nombre de jugadors que apareix en pantalla. El duel guanya gràcia quan pots entorpir la visió del rival.¹⁶

Les dificultats són Klutz, Terrific, Outrageous i Insane, de menor a major. Canvien la velocitat màxima de la pilota i la capacitat del rival informàtic; no constitueixen campanyes diferents. Per començar, convé entendre els angles i els símbols abans d’exigir més velocitat. OPTION 2 amb PAUSE gira la imatge 180 graus i inverteix els controls. L’orientació es manté horitzontal.¹⁴³

Val la pena provar-lo si t’agraden els jocs de pala i vols decidir quina bola disputar per completar una fila o columna de la graella. La graella dona sentit a cada ronda, i la combinació d’angles, ajudes i visió obstaculitzada crea moltes ocasions per destorbar el rival. Comença per la dificultat més baixa i observa què et fa perdre la pilota abans de passar a un nivell més alt.

Si busques escenaris canviants, progressió narrativa o una visió sempre clara de la pista, aquest joc et pot decebre. Aquí tornaràs moltes vegades al mateix tipus de duel, i les esquitxades formen part del càstig. La virtut és posar els reflexos al servei d’un pla, però dur-lo a terme requereix molts intercanvis. La pilota reclama els ulls, però la fila reclama el cap.

El suport original és una targeta de joc, i Atari Computermuseum la cataloga amb el codi PA2035. L’avís de drets d’autor del manual anglès és de 1990; el llibret indica que es va imprimir a Hong Kong i porta la inscripció G. C. 10.1990. Aquesta marca d’impressió no fixa el dia de llançament comercial. El llibret també manté el to burleta del joc: recomana crits i acudits per fer perdre la concentració al rival.¹⁵

Les capses i els manuals varien segons la regió. Aquestes diferències d’embalatge no demostren que canviïn les regles, els controls o el contingut del programa. Les cobertes que obren aquest article corresponen als EUA; no representen totes les edicions regionals. La distinció ajuda a comparar exemplars físics sense donar per fet que el programa també sigui diferent.⁶

Durant el desenvolupament, el joc es va anomenar provisionalment 3D Barrage, segons recollia Robert Jung el 1991. El nom posa l’accent en la profunditat de la pista, un tret que continua organitzant tota l’acció.³

L’autoria del joc continua incerta: Atari Computermuseum n’atribueix el desenvolupament a NuFX, mentre que Hardcore Gaming 101 l’atribueix a Atari Corporation. Atari Corporation hi figura com a editora de l’edició.⁵⁴

El febrer de 1991, Robert Jung valorava favorablement l’equilibri i les idees afegides al duel de pales, tot assenyalant la poca claredat inicial dels angles. El 2021, Steven Barbato destacava a Hardcore Gaming 101 la graella estratègica, però criticava que les setze rondes allarguessin massa una fórmula poc canviant. Són dues mirades compatibles: l’estratègia de la graella no elimina el desgast de repetir els duels.³⁴