Rampage per a Atari Lynx: fes caure l’edifici i salta abans que t’arrossegui

El manual situa l’accident a la cafeteria d’una fàbrica química: quatre empleats mengen, per una juguesca, espinacs contaminats amb un producte experimental. George, el cap, es converteix en goril·la; Lizzie, responsable de màrqueting, en llangardaix; Ralph, conserge i cantant de The Noxious Fumes, en home llop; Larry, caixer i delator, en rata. Un tècnic de laboratori s’amaga i pot preparar un antídot suficient per a un sol monstre.¹

La capsa nord-americana explica un origen diferent: els protagonistes són animals de laboratori que han menjat megavitamines i es vengen destruint la ciutat. El lema Revenge of the Lab Animals pertany a aquest relat comercial. Manual i revers discrepen sobre qui eren abans de créixer; tots dos, però, et posen a la pell de la criatura que normalment caldria aturar.³

La creueta desplaça el monstre, A colpeja en la direcció escollida i B permet saltar. Per escalar, prem amunt al costat d’un edifici; t’hi has d’enfilar per arribar als pisos alts. Això dona una funció concreta a la posició: estar davant de la façana no basta per buidar-la de dalt a baix. Cal acostar-se a les seccions que vols danyar i dirigir-hi els cops.¹

Quan has malmès prou seccions, l’edifici s’ensorra. La pols i les esquerdes avisen que toca prémer B per abandonar-lo; també un especialista en explosius de l’exèrcit pot provocar la demolició. Els projectils dels tancs i les bombes dels helicòpters et poden fer caure a terra. Per això convé acabar de pressa: com més temps passes a la ciutat, més mal et fa l’exèrcit.¹

Trencar parets i finestres pot revelar menjar. Els aliments bons i els humans que devores et fan recuperar salut, però altres objectes fan mal. Atrapar determinades persones aporta molts punts. El manual no especifica cap botó propi per menjar: A continua sent el botó per colpejar.¹

Les pocions exigeixen encara més cura: cada monstre en necessita una d’específica, i prendre la incorrecta et fa mal. La bona fa parpellejar el personatge i el torna invulnerable durant tot el nivell; en multijugador també l’amaga als altres participants. És un avantatge que permet atacar amb menys cautela. El manual, però, no especifica quina poció correspon a cada monstre.¹

Cada monstre comença amb tres vides. Quan perd tota la salut, torna a ser humà; A o B permeten reprendre el joc amb la vida següent si encara en queda alguna. La partida s’acaba quan tots els monstres han esgotat totes les vides.¹

OPTION 1 permet consultar les vides restants. Als 100.000 i 300.000 punts s’obté una vida extra: puntuar també t’ajuda a sobreviure més temps, més enllà de comparar qui ha destruït més.¹

Entre nivells apareix el Daily News, un diari que anuncia la ciutat següent i ofereix una pista. A comença el nivell i B mostra les puntuacions dels participants. Val la pena aturar-s’hi: el diari marca una pausa entre ciutats i pot donar indicacions sobre el tram final. Mentre passes d’una ciutat a l’altra, continues buscant el tècnic de laboratori.¹

Ja el 15 de febrer de 1992, Portable Addiction descrivia una campanya de 61 nivells.²

Amb altres jugadors pots cooperar o atacar els companys. El manual proposa acordar si guanya qui sobreviu més o qui acumula més punts; són regles que pacteu entre vosaltres, no opcions d’un menú. Repartir-se la feina té sentit: un monstre pot enderrocar mentre un altre s’enfronta a tancs i helicòpters. Barallar-se, en canvi, afegeix una amenaça mentre els militars continuen atacant.¹

Rampage per a Atari Lynx admet d’un a quatre participants, amb una consola i una targeta per jugador, connectades mitjançant cables ComLynx. Abans de passar del títol a la selecció, tothom ha d’estar preparat; el nombre de participants apareix a dalt a l’esquerra.¹

Amb la creueta tries un personatge; A o B confirmen la selecció quan el seu retrat ocupa el centre. Organitzar aquesta demolició compartida exigeix, per tant, reunir tot l’equipament.¹

En multijugador, després de perdre totes les vides, el teu monstre es converteix en humà i abandona la pantalla. Mentre encara és visible, pots prémer A o B per continuar. Reps una vida, però la puntuació torna a zero; aquesta possibilitat desapareix en arribar al nivell 40. Si no continues, pots observar la partida en mode càmera, identificat per uns ossos creuats a la pantalla. Amb A o B canvies el monstre que segueixes.¹

La partida es juga amb la pantalla en horitzontal. OPTION 2 i PAUSE simultanis giren la imatge 180 graus i inverteixen els controls, de manera que pots girar la consola i agafar-la per l’altre costat. PAUSE atura i reprèn la partida; OPTION 1 amb PAUSE torna al títol. Aquest gir no implica un mode vertical.¹⁴

La millor raó per jugar-hi és la petita contradicció de cada façana: per avançar has de destruir el teu propi suport. Amb uns controls senzills, aquesta regla et fa veure de seguida les conseqüències de cada acció. Els participants poden repartir-se les tasques de protecció i demolició, cosa que fa atractiva una partida compartida. La recomanació és provar-lo si gaudeixes aprenent quan convé colpejar i quan cal saltar.

En solitari, la insistència en la mateixa feina pesa més; haver de reunir consoles, targetes i cables també dificulta jugar en companyia. Si busques varietat constant d’objectius o una aventura guiada per descobertes, aquesta successió d’enderrocs pot no agradar-te. Aquí, una retirada ben calculada val tant com una façana feta miques.

Els crèdits de Lynx atribueixen la programació a Pete Wierzbicki, i l’art i l’animació a Susan G. McBride, Melody Rondeau i el mateix Wierzbicki. La música és d’Alex Rudis i Robert Vieira; Rudis també s’encarrega del so. Són els crèdits de l’adaptació per a Lynx, que cal distingir dels del Rampage original.⁵

Les fonts discrepen sobre l’empresa desenvolupadora. GameFAQs identifica Atari Corporation com a desenvolupadora i editora nord-americana; Epyx afirma en la seva història corporativa que va desenvolupar Rampage el 1990 sota llicència de Bally. Les dues atribucions no coincideixen, i els crèdits personals no resolen quina empresa va desenvolupar el joc.⁶⁷

L’adaptació parteix de Rampage, el joc de Bally Midway per a sales recreatives del 1986. El catàleg de GameFAQs assigna el 20 de desembre de 1990 a l’edició japonesa i el 1992 a la nord-americana. HandyCast dedueix un llançament al setembre o a l’octubre de 1990 a partir d’un anunci de desembre d’aquell any.⁶⁴