Qix per a Atari Lynx: dibuixar més lentament et pot costar una vida

Sortir de la vora té un preu

Amb el control de direcció mous la icona per les vores de l’àrea encara oberta. Per entrar-hi i dibuixar, prems A o B mentre mantens premut un botó de direcció. El manual anomena Stixtraçat exposat: Nom que Qix dona a la línia que deixes mentre dibuixes un bloc. Continua a l’abast del Qix fins que la connectes amb una vora i completes el bloc. el traçat que deixes; pots girar durant el recorregut, però no travessar-lo. Reconnectar-lo amb una vora existent completa el bloc, fa que el bloc s’ompli i et retorna al moviment per les vores.¹

A i B fan la mateixa feina. Mantenir qualsevol dels dos premut activa Slow, el traçat lent; deixar-lo anar activa Fast, el ràpid. Els punts depenen de la mida del bloc i de la velocitat: el traçat lent dona el doble de punts. Si canvies de velocitat durant el traçat, només reps la puntuació del traçat ràpid; el Stix vermell indica puntuació lenta i el blau, ràpida.¹

Això obliga a triar abans de traçar una línia llarga: perseguir punts o reduir el temps que passes exposat. També has de tornar a llegir el mapa després de cada captura. Les divisions entre blocs ja completats no són camins transitables; només pots recórrer les vores que delimiten l’espai restant. Una zona ocupada transforma les rutes disponibles, no només el percentatge.¹

Ni la vora et deixa descansar

El Qix gira i canvia de lloc sense oferir una trajectòria prou previsible per memoritzar-la. La seva amenaça és especialment clara: et fa perdre una vida si toca qualsevol punt del Stix inacabat. Per això mirar només la icona del jugador és insuficient. Has de vigilar tot el recorregut exposat, inclosa la part que ja has deixat enrere.¹

Dos SparxSparx: Adversaris que recorren les vores de l’àrea de joc. Les variants agressives blaves també poden perseguir la icona que controles seguint el teu traçat. recorren inicialment les vores i et maten quan et toquen. La barra vermella damunt del camp es va consumint; quan s’esgota, poden aparèixer més Sparx. En nivells avançats, l’esgotament del temporitzador també pot provocar Sparx agressius blaus, capaços de perseguir-te pel mateix Stix. Esperar a la vora que arribi l’ocasió perfecta, doncs, també té un cost.¹

Aturar-te enmig d’un bloc inacabat encén una metxa a l’inici del traçat: avança cap a tu i et destrueix si t’atrapa. Reprendre el moviment l’atura, però cal conservar una sortida. La trampa en espiral consisteix precisament a tancar-te amb el teu Stix fins a quedar immobilitzat. El traçat propi es converteix aleshores en una presó mentre s’acosten els perills.¹

L’últim bloc i els dos Qix

El percentatge ocupat apareix en blanc i el llindar necessari, en daurat. Arribar al llindar ja permet passar, però superar-lo amb l’últim bloc dona una bonificació: l’excés es multiplica per 1.000. Quan ets a prop de l’objectiu, queda una decisió interessant: tancar una captura suficient o intentar una de més gran per cobrar aquest marge.¹

El Qix també pot dividir-se en dos. Cada vida té un multiplicador de puntuació que comença a 1. Separar-los amb el Stix pot incrementar-lo: la primera separació el porta a 2, la següent a 3, i així successivament. Perdre aquella vida el retorna a 1. Sobreviure et permet conservar el multiplicador que has augmentat amb les separacions anteriors.¹

El menú ofereix partides en solitari, un mode per a dues persones i un mode de pràctica. Els dos jugadors juguen per torns a la mateixa Lynx, sense ComLynx. La pràctica concedeix les vides que calguin per completar un nivell i després torna al menú. És una bona manera d’entendre quan pots sortir de la vora i com evitar quedar atrapat pel teu propi dibuix.¹³

Si avances més enllà del nivell 1, la pantalla de final de partida mostra una contrasenya per començar al nivell assolit. OPTION 1 al menú obre la pantalla per introduir la contrasenya: esquerra i dreta trien la posició, amunt i avall canvien la lletra, i A o B confirmen. Anotar-la et permet reprendre el joc al nivell assolit sense haver de repetir els anteriors.¹

Entre nivells apareixen estadístiques i bonificacions; després de separar els Qix, una pantalla explica l’efecte sobre la puntuació següent. En acabar, QIX Kickers només recull puntuacions i inicials de les millors partides de la sessió actual.¹

En l’adaptació de Qix per a Atari Lynx, cada nivell presenta un patró de color diferent a les zones completades. Els colors distingeixen els blocs ocupats de l’espai que encara pots conquerir. Els senyals sonors t’ajuden a seguir l’acció sense haver de mirar-ho tot alhora.¹

La partida es juga en horitzontal. OPTION 2 amb PAUSE gira la imatge 180 graus i inverteix els controls; aquest gir no introdueix una modalitat vertical. PAUSE atura i reprèn l’acció, i OPTION 1 amb PAUSE torna a la introducció. A o B permeten saltar les presentacions, mentre OPTION 2 durant el títol en silencia la música.¹³

Comença per la pràctica i tanca blocs petits de pressa, sempre amb una sortida clara. Si esperes uns quinze segons al menú, s’activa una demostració que mostra el joc en funcionament. Hi pots veure com et desplaces, com puntues, quins adversaris hi ha i què et fa perdre una vida. És una manera més útil de començar que intentar dominar d’entrada el traçat lent: primer convé entendre quin espai pots recórrer i com tornar a una vora.¹

Qix continua sent recomanable si t’agrada prendre decisions sobre la ruta sota pressió i després preguntar-te si podies haver arriscat més. El moviment erràtic pot frustrar qui exigeixi trajectòries del tot previsibles, i la successió de captures es farà feixuga per a qui vulgui fer alguna cosa més que conquerir territori. La seva virtut és fer que una línia curta contingui una decisió completa. Tanca el bloc abans que l’ambició et tanqui a tu.

El manual anglès anuncia més de mil milions de patrons possibles; aquesta xifra promocional no significa que hi hagi tants nivells: el joc en té 256.¹

L’antecedent és el Qix recreatiu de Taito America de 1981. En aquesta adaptació, el crèdit de programació correspon a Knight Technologies, amb els drets d’autor de Telegames i llicència de Taito America.¹³

HandyCast situa el llançament a l’octubre de 1991, mentre GameFAQs registra 1992 per a LX102 als Estats Units. Les dues fonts discrepen, i ni l’avís de drets d’autor de 1991 ni el codi d’impressió G. C. 1.1992 permeten decidir quina data és correcta.³²