Ninja Gaiden per a Atari Lynx: agafar-se a les barres per guanyar espai

Un jove ninja arriba a una ciutat silenciosa en plena tempesta. Ha de derrotar els guardians del mal abans d’enfrontar-se al Dark Lord, un adversari enorme amb sabres esmolats. Els guardians s’interposen entre el ninja i aquest combat final.¹

La base és senzilla: esquerra i dreta per desplaçar-te, A per saltar i B per atacar. Pots acostar-te a un enemic caminant o saltar per damunt seu; tries entre mantenir-te a peu de carrer i buscar una altra posició amb el salt. Aprendre els botons principals és només el començament: per agafar-te a les barres també necessites Option 1.²

El ninja també pot saltar per damunt d’un adversari, agafar-lo per les espatlles i llançar-lo. Abans d’intentar aprofitar aquesta interacció, mira on és l’enemic i quin mobiliari té a prop: pots seguir colpejant-lo o buscar una projecció contra un objecte. El còmic d’instruccions mostra com un enemic projectat destrossa una cabina telefònica; entre les restes queda al descobert un tresor. La recompensa et dona un motiu per mirar on caurà el rival: llançar-lo contra el mobiliari pot donar més profit que fer-lo caure al mig del carrer.¹

Per agafar-te a una barra o una canonada has de prémer Option 1 mentre ets a l’aire. Un cop penjat, pots controlar el balanceig amb la creu direccional i donar puntades amb B. A peu de carrer, aquest botó serveix per colpejar; des de la barra, serveix per donar puntades. La posició del ninja et diu, doncs, quin atac pots esperar del mateix botó: abans de prémer-lo, mira si continues penjat o ja tornes a ser a terra.¹

Aquí hi ha el millor motiu per experimentar abans de limitar-te a avançar repartint punys. Mira l’alçada de la barra i la posició de l’adversari, salta per agafar-t’hi i decideix si val la pena quedar-t’hi. El rellotge posa preu a aquesta curiositat. No n’hi ha prou d’arribar a la barra: cal aprofitar-la per atacar i després continuar avançant.

Caure, aixecar-se i recuperar recursos

Els K.O.K.O. restants: Indicador de les vegades que el ninja encara pot quedar fora de combat abans de perdre una vida. És diferent del comptador de vides. i les vides són comptadors diferents. Cada vegada que el ninja queda fora de combat, l’indicador K.O. disminueix; quan arriba a zero, perd una vida. Mentre encara en queda almenys un, es pot tornar a aixecar. Aquesta separació importa quan reculls objectes: poder suportar més K.O. no equival a obtenir una vida addicional.¹

Els premis tampoc tenen tots la mateixa utilitat. Un robí millora el resultat, mentre una píndola o un rellotge poden ajudar-te a completar el nivell. La decisió útil és reconèixer què et falta abans de valorar el tresor: resistència, una vida, temps o una arma.

El recorregut passa pels carrers de la ciutat, el casino, l’estació de tren i el palau; completar el quart nivell acaba la partida. El manual enumera vuit classes d’enemics, entre les quals inclou el Dark Lord. No són, doncs, vuit adversaris comuns als quals calgui sumar tots els caps: la llista barreja diferents papers dins del recorregut.¹

Quan perds l’última vida, apareix l’opció de continuar. Prem A o B abans que s’acabi el compte enrere per reprendre la partida al punt de la derrota; la transcripció del manual afegeix que la puntuació torna a zero. Pots insistir en el recorregut, però perds els punts acumulats fins aleshores. Superar els escenaris i conservar una bona puntuació esdevenen objectius diferents.¹²

Amb quatre nivells, el final queda a prop i hi ha poc recorregut per explorar. Les ganes de tornar-hi depenen del que vulguis millorar en el combat: gastar menys recursos, reconèixer els objectes i aprofitar millor les acrobàcies. Si aquestes decisions no t’interessen, canviar de decorat difícilment sostindrà per si sol la curiositat.

Blue Sky Software va desenvolupar Ninja Gaiden per a Atari Lynx i Atari Corporation el va publicar; l’edició nord-americana està documentada el 1991 amb la referència PA2039. Aquesta atribució correspon al treball de conversió per a Lynx. El combat adapta el del recreatiu de Tecmo, però això no converteix automàticament Tecmo en l’autora d’aquesta adaptació concreta.³⁴

La partida és individual, sense suport ComLynx, i es juga en horitzontal. No pots jugar en cooperació: has de superar els grups d’adversaris sense l’ajuda d’un segon jugador. És una limitació decisiva si el que busques en un joc de lluita amb desplaçament és precisament avançar en parella.⁴

Pause atura la partida i la reprèn quan el tornes a prémer. Cal distingir-lo de les combinacions de sistema: Option 1 amb Pause reinicia el joc, mentre Option 2 amb Pause capgira la pantalla. Aquesta última funció no estableix un mode vertical; canviar la disposició de la imatge és diferent de canviar l’orientació del joc.¹

Val la pena provar-lo si t’atrau un joc de combat on l’alçada i els objectes del carrer participen en les decisions. La virtut principal és aquesta relació entre acrobàcia i espai: veure una barra pot suggerir una altra manera d’encarar l’adversari. El consell és provar d’agafar-te a les barres i atacar-hi abans de jutjar-lo només pels intercanvis de punys.

Ara bé, els quatre nivells, la pressió del rellotge i l’absència de cooperació el fan menys adequat per a qui vulgui explorar amb calma o compartir la partida. En trauràs més profit si t’agrada tornar-hi per esquivar millor els cops i aprofitar les acrobàcies. El carrer ofereix barres per aturar-te; el joc et demana que sàpigues quan deixar-les enrere.

La capsa presenta un ninja armat davant d’una ciutat en flames. Al darrere, dues captures comparteixen espai amb textos en anglès i francès. L’embalatge és bilingüe, però això no demostra que contingui una versió francesa diferent del programa: les llengües de la capsa no determinen les variants del joc.⁶

Les instruccions sorprenen pel format de còmic, amb vinyetes, exemples de combat i onomatopeies. La projecció contra la cabina hi converteix una regla en una petita escena de destrucció i recompensa. El manual ajuda a entendre aquest Ninja Gaiden: ensenya que, abans de continuar carrer avall, pots mirar què passa quan un enemic acaba contra el mobiliari.¹