Lemmings per a Atari Lynx: pausa la marxa i decideix qui obrirà camí

El manual et nomena únic membre de la Save The Lemmings Foundation. Segons aquesta premissa, les criatures s’endinsen sota terra malgrat necessitar llum solar per sobreviure. És una excusa còmica que concentra la responsabilitat en el jugador: els cabells verds i la roba blava identifiquen els protegits, però cap simpatia substitueix una ruta segura. El conflicte pren forma en parets, desnivells i caigudes, sense necessitat d’un adversari que doni ordres.¹

Vuit feines i cap reserva infinita

La informació visible permet relacionar cada ordre amb el que queda per fer. La pantalla principal indica l’habilitat seleccionada, els usos disponibles, els lemmings presents i el temps restant. El número sobre EXIT compta els que ja han escapat; no és el percentatge exigit. A la pantalla d’habilitats, una icona sense número indica que aquella feina no està disponible.¹

Climber i Floater es conserven; les altres tasques poden requerir una nova assignació quan acaben. Un Digger que es queda sense material deixa d’excavar, mentre que un Builder avisa amb un so abans d’esgotar els taulons. Si aquest últim topa amb una paret o un sostre, s’atura i gira cua. Per això cal observar l’espai que hi ha damunt d’una rampa, a més del buit que vols travessar.¹

Regular l’entrada també forma part del pla

El cabal d’entrada, regulat amb Flow Box, decideix a quin ritme arriben els lemmings. Després de seleccionar-lo, amunt l’augmenta i avall el redueix; mantenir A premut accelera l’ajust. El mínim és el valor inicial del nivell: si aquest cabal inicial és de 99, no es pot modificar. Convé preparar el camí abans d’augmentar l’entrada, perquè després no sempre podràs recuperar el marge que tenies.¹

Option 1 accelera el moviment i el rellotge alhora: ajuda quan el trajecte ja funciona, però també acosta el límit temporal. Nuke ’Em Box elimina els lemmings del nivell i pot retirar els Blocker que hi quedin; el manual no concreta inequívocament l’ordre d’activació. És una sortida dràstica, especialment quan encara hi ha individus que podrien arribar a EXIT.¹

Fun, Tricky, Taxing i Mayhem contenen trenta nivells cadascun. Aquestes quatre categories ordenen la dificultat dels 120 reptes; no són modalitats multijugador. El volum permet aprendre una mateixa eina en situacions diferents, sense que el nombre de pantalles expliqui per si sol la dificultat d’una ruta.⁴⁵

L’encàrrec inicial mereix atenció abans de començar. A JUST DIG!, per exemple, hi entren deu lemmings, n’hi ha prou de salvar-ne un i disposes de cinc minuts, amb un cabal inicial de 50. Són les condicions d’aquest nivell. Confondre-les amb una regla general impedeix valorar què pots sacrificar en el següent.¹

El manual descriu el tancament del nivell quan tots els lemmings han mort o han travessat EXIT. Superar-lo és una comprovació diferent: la pantalla d’estat compara el percentatge salvat amb l’objectiu. Arribar al mínim permet avançar; acabar una pantalla amb supervivents insuficients no. El final del joc arriba després de completar satisfactòriament tots els nivells.¹

Quan avances, obtens una contrasenya per recuperar l’accés al nivell indicat. NEW LEVEL permet introduir-la, lletra per lletra amb el cursor i A, i després iniciar el nivell amb PLAY. Anotar aquests codis evita haver de repetir el camí ja resolt. La pantalla de resultats també deixa veure la distància entre complir l’encàrrec i salvar tota la colla.¹

El manual indica que primer situïs el cursor amb la creu direccional sobre un lemming i premis B. S’obre la pantalla d’habilitats i l’acció s’atura. Allà, ressaltes l’habilitat amb la creu i prems B per seleccionar-la i tornar a la partida. Després tornes a situar el cursor sobre l’individu desitjat i prems A per assignar-la.¹

Aquest circuit dona aire per escollir, a canvi d’interrompre la vista del terreny cada vegada que canvies d’eina. La pausa resol la pressa de la selecció, però l’assignació encara depèn de la posició del cursor. L’adaptació resulta més interessant quan acceptes aquesta alternança entre observar, triar i executar que quan pretens encadenar ordres sense aturar-te.

Per explorar lateralment, dus el cursor fins a una vora. També pots mantenir A i prémer esquerra o dreta, sempre amb el cursor allunyat dels lemmings. Aquesta precaució importa perquè A també assigna habilitats. Pause permet aturar-te expressament, i Option 2 activa o desactiva la música durant la partida.¹

És una edició per a un jugador, sense multijugador ComLynx, i es juga en horitzontal. La coordinació recau sencera en tu: explorar un extrem no elimina la necessitat de vigilar la resta del recorregut. Quan hi ha diversos pisos, entendre com es connecten és tan important com distingir els petits individus.³

Per començar, Fun ofereix l’aprenentatge gradual que recomana el manual. Aprofita Pause, escolta l’avís del Builder i reserva les habilitats abans de gastar-les per provar. Quan una ruta falla, pregunta’t si faltava terreny, temps o una assignació ben situada: cadascuna d’aquestes causes reclama una correcció diferent.¹

La recomanació és clara per a qui gaudeix preparant recorreguts i revisant una decisió fins que funciona. El millor és veure com una intervenció petita resol el pas de tota la colla; el límit és haver d’executar-la amb aquest cursor i aquestes interrupcions. Si et molesta alternar pantalles o repetir una ruta per una ordre mal situada, costarà més apreciar-lo. Aquí, el bon rescat comença abans que el primer lemming arribi al buit.

L’edició de 1993 es presenta en cartutx: GameFAQs n’atribueix l’edició a Atari Corporation, mentre que Lynx Vault i The King of Grabs consignen Psygnosis com a editor. El manual documenta la publicació sota llicència de Psygnosis, sense resoldre aquesta discrepància d’atribució. La caixa reproduïda al començament de l’article està catalogada per a França, Alemanya i el Regne Unit; això no estableix variants jugables. El manual conserva la revisió C398105-080 Rev. A i la indicació d’impressió a Hong Kong. Són dades de l’objecte imprès, no una data exacta de comercialització.²¹⁸³⁴

El desenvolupament de Lynx s’atribueix a DMA Design. La presentació de l’entrevista de The Retro Hour amb Brian Watson l’identifica com a participant en aquesta conversió, sense establir-ne una autoria individual exclusiva.²⁷