Bill & Ted's Excellent Adventure per a l’Atari Lynx: troba el número per viatjar en el temps

Rufus anuncia que Grim Reaper ha segrestat Joanna i Elizabeth. Les princeses han barrejat el rap del segrestador amb notes de la partitura de Wyld Stallyns i han dispersat pàgines de la guia telefònica pel temps. La recerca musical i els números que permeten viatjar neixen així del mateix embolic narratiu. Bill i Ted han de reconstruir el camí fins a les princeses.¹

La música també entra en les relacions amb altres personatges: un romà pot demanar un instrument concret i premiar qui l’hi torna. Aquest ús dels instruments lliga la identitat dels dos músics amb les feines que els encarrega l’aventura.¹

Comptar també és orientar-se

El recompte de notes et permet seguir l’avenç de la partida. Comptar de setze en setze t’ajuda a saber si has completat el grup o encara et falten notes, i si cal continuar buscant. L’inventari il·lustrat al manual mostra 78 notes, però aquesta xifra és només un exemple, no l’objectiu total. El consell pràctic és senzill: anota els recomptes quan comencis a perdre el fil.¹

Quan trobes una nota, una bafarada ho celebra dins del mateix paisatge que recorres i confirma què acabes d’aconseguir. Però trobar una peça encara deixa oberta la pregunta important: quantes en falten per completar el grup i veure què canvia?²

Triar què portes i quan ho fas servir

Durant l’exploració, A obre l’inventari; la creu direccional assenyala un objecte i B l’utilitza. Així passes d’observar l’entorn a triar l’eina que hi vols fer servir. Les claus de colors ofereixen una correspondència clara amb els panys. Altres problemes exigeixen conservar una troballa fins que descobreixis on et pot fer servei.¹

L’ankh amagat a Egipte, una creu egípcia amb una anella a la part superior, exemplifica aquesta segona lògica. Serveix per resoldre un problema en un altre temps o lloc. Els instruments serveixen tant per fer intercanvis com per calmar animals salvatges. Escollir-ne un d’inadequat pot acabar amb els protagonistes devorats.¹

Mentre et mous, mantén premut B per córrer i travessar més de pressa els laberints o fugir dels enemics. La velocitat fa que costi més controlar el personatge i pot complicar les esquives. Convé observar els habitants abans d’acostar-t’hi: uns donen pistes, però d’altres et poden fer mal.¹

Jon Mc, a l’Atari Lynx Vault, descriu les vides il·limitades i la reaparició sense perdre els objectes recollits. Conservar les troballes alleuja la penalització de l’error, però haver de refer el trajecte encara pot resultar cansat.⁷

Dins de la cabina, A mostra la llista de períodes possibles i també permet seleccionar el destí. Abans, però, necessites el número de telèfon corresponent. Aquesta condició fa que les pàgines de la guia siguin claus de viatge. La cabina no ofereix tots els segles des del començament: ampliar el ventall de destinacions forma part de la feina d’exploració.¹

La ruta passa per Egipte, Roma, Europa, el Far West i un San Dimas futurista, amb retorns entre èpoques. Els encàrrecs afegeixen una altra pregunta: a més d’on has de portar una cosa, cal pensar en quin moment l’hi has de portar. A Roma, intentar viatjar al Far West sense haver retornat una clau al seu lloc en una època anterior provoca un avís de paradoxa. Perds la possibilitat de fer aquell viatge fins que restitueixes la clau: trobar el número no basta, i cal tornar enrere per poder continuar.³

Quan vulguis deixar la partida, prem A per obrir l’inventari i torna a prémer A per veure la pantalla d’estat, amb puntuació i contrasenya. Anota-la: després, l’opció Old Game et permet continuar des d’on ho havies deixat, amb els mateixos objectes. És una funció especialment útil en una aventura que et fa conservar tant eines com idees sobre problemes encara pendents.¹

A l’Atari Lynx, Bill i Ted protagonitzen una aventura pròpia, diferent dels jocs per a la NES, la Game Boy i diversos ordinadors que comparteixen personatges o noms semblants. La pantalla es presenta en horitzontal, amb una resolució nativa de 160 × 102 píxels. La vista superior combina figures petites, edificis i vores d’aigua; les bafarades hi afegeixen informació i personalitat sense abandonar l’escenari.²⁶

Hi poden jugar una o dues persones, i en parella cadascú pot tocar un instrument diferent. El cooperatiu funciona mitjançant ComLynxComLynx: Sistema de connexió entre consoles Atari Lynx per participar en partides multijugador., el sistema de connexió entre consoles Atari Lynx: un participant controla Bill i l’altre, Ted.¹⁶

A la pantalla de títol, Bill i Ted apareixen en retrats molt més grans que les figures de l’exploració. Les cares permeten reconèixer de seguida els protagonistes; durant la partida, en canvi, cal fixar-se en els camins i els missatges. El contrast funciona millor com a presentació dels personatges que com a promesa d’un espectacle visual constant.²

Val la pena acostar-s’hi si t’agraden les aventures on una troballa antiga adquireix sentit més endavant. La satisfacció arriba quan t’adones que ja tens la solució i només et falta trobar el lloc i el temps adequats. Amb els instruments pots resoldre encàrrecs o calmar l’animal que et barra el pas.

Costa més recomanar-lo si vols orientació contínua o avenços freqüents. Els grups incomplets i els retorns poden obligar-te a recórrer els mateixos camins i buscar-hi de nou, una repetició que pot acabar cansant. Juga-hi disposat a anotar encàrrecs, recomptes i contrasenyes; deixa’l passar si aquesta feina et pesa més que descobrir una connexió. La cabina viatja en el temps, però prendre notes t’estalvia unes quantes voltes.

Les caixes nord-americanes i franceses mostren com es va presentar comercialment el joc per a Lynx, i el lateral nord-americà porta el codi PA2068. La caixa nord-americana reproduïda aquí incorpora textos en anglès i francès al revers. Aquests textos pertanyen a l’embalatge i no acrediten una traducció del programa.²⁴

El full d’instruccions ofereix més que una guia dels controls. Integra un còmic, exemples d’inventari i consells dins de bafarades, inclòs el de comptar de setze en setze, amb el llenguatge col·loquial dels protagonistes. La mateixa veu que presenta l’embolic també ensenya a desfer-lo. És un objecte que ajuda a entendre per què el joc demana un lector atent, a més d’un jugador hàbil.¹

Atari Corporation va publicar el joc el 1991. RetroAchievements i Wikipedia atribueixen el desenvolupament a Al Baker & Associates, mentre que GameFAQs l’assigna a Atari Corporation. L’atribució a Al Baker & Associates és provisional.⁵⁶⁴

La transcripció dels crèdits de GameFAQs atribueix la direcció a Steve Ryno, el disseny a Thomas Fessler i la programació a Al Baker. També atribueix l’art a Rick Incrocci i al mateix Fessler.⁸