Ishido: The Way of Stones per a l’Atari Lynx: reserva el buit abans que et faltin pedres

El manual embolcalla aquestes operacions amb un Camí de les Pedres ancestral i un Oracle que ofereix saviesa. Aquesta antiguitat forma part de la ficció del joc. Amb l’Oracle activat, cada coincidència de quatre costats provoca una lectura que pots relacionar amb una pregunta pròpia. Pots desactivar-lo o triar-ne l’aparença masculina o femenina: la combinació continua tenint valor encara que prescindeixis del ritual.¹⁷

La partida comença amb sis pedres: dues al centre i una a cada cantonada. La zona central clara s’anomena Within; la vora fosca, Beyond. Les coincidències de la vora no donen punts, de manera que tenir espai disponible no equival a tenir una col·locació rendible. El panell lateral mostra la pedra actual, la puntuació, les coincidències de quatre costats i les pedres pendents de la bossa.¹

Una pedra connecta amb les veïnes de dalt, de baix, de l’esquerra i de la dreta; la diagonal no serveix. Si només toca una pedra, n’hi ha prou de compartir color o símbol. Si en toca dues, ha de coincidir amb una pel color i amb l’altra pel símbol. Amb tres, calen dues coincidències d’un atribut i una de l’altre. Acumular només colors iguals deixa de ser una recepta suficient.¹

La coincidència de quatre costats porta aquesta exigència al màxim: dues veïnes han de coincidir amb la pedra en el color i dues en el símbol. Comença combinant un costat de cada atribut i prepara la resta. Reservar aquest espai pot donar una bonificació important, però també t’obliga a mantenir-lo disponible mentre arriba la pedra adequada. Una col·locació còmoda ara pot malmetre el projecte de després.¹

Buidar la bossa o perseguir bonificacions

Ancient prioritza buidar la bossa i completar coincidències de quatre costats. En un torneig, aquestes decideixen el guanyador si diversos participants han buidat la bossa. Modern converteix les coincidències del centre en punts, amb una escala que premia les col·locacions més exigents. Challenge obliga a utilitzar Modern; per tant, l’elecció de puntuació també depèn del tipus de partida.¹

Aquests vuit punts no expliquen tot el premi d’una coincidència de quatre costats. Modern hi afegeix bonificacions successives, que arriben a 50.000 punts en la dotzena coincidència de quatre costats, i recompensa acabar amb menys de tres pedres a la bossa. La xifra no és una puntuació màxima total. El sistema t’empeny a combinar dues ambicions: preparar figures valuoses i conservar prou opcions de col·locació per acostar-te a buidar la bossa.¹

Solitaire et proposa superar puntuacions pròpies. Cooperative reparteix la col·locació entre dos participants amb un marcador compartit; Challenge els fa competir sobre el mateix puzle, amb puntuacions separades. Tournament compara partides amb la mateixa disposició inicial i el mateix ordre de pedres. Aquesta igualtat fa que la comparació sigui especialment interessant: pots observar què ha fet cadascú amb les mateixes oportunitats.¹

Els participants es van passant la mateixa Lynx. Tournament admet tants participants com es vulgui i permet fixar entre un i seixanta minuts per torn; cal seleccionar New Game per començar la ronda següent. També pots triar quins participants controla la Lynx, jugar-hi en contra o observar un Solitaire automàtic. A Challenge, pots fer que la consola jugui primer o segon.¹⁶

El mestratge afegeix una geometria pròpia als rècords. Center Master exigeix quatre coincidències de quatre costats al voltant de les dues pedres centrals. Ishido Master hi afegeix coincidències al voltant de cadascuna de les pedres inicials de les cantonades. Són reptes per organitzar el tauler amb intenció: sobreviure pedra a pedra ja no basta, perquè també importa on prepares les combinacions.¹

Al menú principal d’Ishido: The Way of Stones, situes el punter sobre una opció i prems A o B; també pots recórrer els conjunts de pedres. Durant la partida, B desfà només l’última jugada i Option 2 obre el menú Play. Show Moves assenyala durant un torn les caselles on es pot col·locar la pedra; Always Show Moves manté aquesta ajuda. Show Pouch mostra les pedres pendents en l’ordre en què apareixeran.¹

Ajudar-te té una conseqüència concreta: marcar moviments, consultar la bossa o desfer una jugada impedeix registrar aquella puntuació als rècords. Per aprendre, és una concessió útil; per competir, convé decidir abans quines eines utilitzaràs. Start Game Over conserva opcions i seqüència de pedres, cosa que permet revisar una partida amb un altre pla, en lloc d’haver d’esperar una disposició semblant.¹

La composició horitzontal de 160 × 102 píxels destina la major part de la pantalla al tauler i deixa la informació al lateral. Les lectures de l’Oracle ocupen més d’una pantalla: prems el comandament cap avall per mostrar la línia següent i A o B per tornar al joc. Aquesta adaptació conserva el text, però has de llegir-lo línia a línia: un petit peatge cada vegada que acceptes la recompensa mística.¹⁸

La millor raó per jugar-hi és descobrir que una jugada vàlida pot ser una mala decisió. El doble criteri de color i símbol et fa mirar cada pedra com una oportunitat i una restricció alhora. Tournament reforça aquesta virtut quan compares solucions, mentre que les ajudes ofereixen una manera raonable d’entendre per què una casella accepta una pedra i una altra la rebutja.

És recomanable si t’agrada planificar amb informació limitada i tornar sobre una mateixa estructura per jugar millor. Si necessites escenaris nous o una progressió que canviï sovint les regles, jugar sempre al mateix tauler se’t pot fer monòton. Comença sense perseguir totes les bonificacions i aprèn a conservar sortides. Aquí, deixar un buit amb criteri pot demostrar més domini que omplir-lo de seguida.

L’embalatge presenta una figura envoltada de pedres flotants; el revers combina captures amb textos en anglès i francès. El manual repeteix la il·lustració, signada E. Olson, i remet al revers per trobar-hi les instruccions. Aquella cara concentra regles, exemples i opcions amb una densitat considerable. El bilingüisme de la caixa descriu l’objecte físic, però no estableix una traducció francesa del programa.¹⁴

Atari Corporation va publicar l’edició nord-americana de Lynx el 1991 amb el codi PA2065.²

Steve Marschner figura com a programador de Lynx, i Michael Feinberg, com a responsable del disseny original. Els crèdits també identifiquen Craig Erickson com a director, Brad Fregger com a productor executiu i Robb Mariani i Marschner com a artistes gràfics.³⁵

Les fonts discrepen sobre qui va fer la conversió: AtariMuseum assenyala California Dreams / Logical Design Works, mentre que Retro Archives indica Software Resources International.⁵⁷