Dirty Larry: Renegade Cop per a Atari Lynx: reserva bales per al carrer següent

Larry torna al carrer després de destrossar el tercer cotxe policial de la setmana. A més, un jutge ha deixat lliure un criminal perquè la detenció no havia seguit el procediment correcte. Ara li toca patrullar a peu, sense la protecció del vehicle, i buscar el cap criminal Mr. Big entre els seus sequaços. La premissa converteix la pèrdua del cotxe en una excusa ben directa per fer-lo caminar i barallar-se.¹

L’escena de l’oficina retrata el policia insolent: un home ocupa la cadira amb els peus sobre l’escriptori i un altre s’inclina sobre la taula. Pots llegir la introducció sencera o prémer A o B repetidament fins que comenci la partida. Així coneixes el caràcter de Larry sense haver de tornar a llegir la seva història a cada intent.⁴¹

Amb la creueta fas caminar Larry a esquerra i dreta, el fas ajupir prement avall i el fas saltar prement amunt. B alterna entre els punys i l’arma, mentre que A executa l’atac seleccionat: colpejar, disparar o llançar una granada. Abans de prémer A, doncs, convé saber què tens seleccionat. Canviar a punys també permet reservar bales, però t’obliga a acostar-te a l’adversari.¹

La franja inferior concentra la informació necessària per prendre aquesta decisió. La barra vermella representa la salut; els cops i els trets la redueixen, i Larry mor quan se li acaba la salut. Al costat hi ha la munició restant, la icona de l’arma seleccionada i la puntuació. Les icones distingeixen puny, revòlver, escopeta, metralladora i granada: mirar-les evita confondre l’acció que esperes amb la que executarà A.¹

Les vint bales inicials s’acaben de pressa si dispares sense triar el moment. Quan el comptador arriba a zero, l’arma deixa de servir fins que aconsegueixes més munició. Aquí apareix la tensió central: pots gastar munició per superar l’amenaça immediata o conservar-la i acceptar el combat de proximitat. Els punys et permeten continuar, però perdre l’opció de disparar redueix les teves alternatives.¹

La recompensa també s’ha d’anar a buscar

Derrotar un enemic no garanteix recuperar el que has gastat. Alguns deixen una icona de salut o munició i d’altres no deixen res; Larry també pot trobar una metralladora o granades. Per recollir una icona, has de saltar-hi. Cal veure on ha quedat l’objecte i anar-lo a buscar: passar-hi caminant no serveix.¹

Als marges, els objectes poden passar desapercebuts. Si abats algú a la vora de la pantalla, l’objecte pot quedar gairebé amagat, però encara el pots recuperar saltant-hi. Val la pena revisar aquell extrem abans de marxar: una victòria pot haver deixat la munició que necessites per continuar. És fàcil passar per alt just el recurs que et falta.¹

La vigilància tampoc es limita a mirar endavant. Cal vigilar què passa darrere de Larry i apartar-se de les motocicletes ràpides. Alguns adversaris poden rebre trets abans d’entrar en pantalla. Aquesta possibilitat recompensa que memoritzis on apareixen els enemics, però dificulta relacionar l’amenaça visible amb la resposta: pots disparar abans de veure qui t’ataca.¹

El recorregut consta de set nivells, amb carrers i localitzacions com un hotel atrotinat, un magatzem amb laboratori de drogues i les clavegueres. Quan Larry elimina els enemics del carrer, agafa el metro per anar cap al carrer següent. El trajecte també conté adversaris: el perill continua durant el viatge. El recorregut encadena combats en espais diferents al llarg de la persecució de Mr. Big.¹

A l’hotel espera Harold Snuff, àlies Mr. White, un dels lloctinents de Mr. Big. Són dos noms del mateix personatge, i l’has de derrotar abans d’arribar al cap criminal que Larry persegueix.¹

La puntuació varia segons l’adversari derrotat: va dels 200 punts d’un incendiari, que el joc anomena Arsonist, als 3.500 de Mr. Big. El marcador fa visible aquesta jerarquia, però no resol el problema de supervivència. Un marcador més alt i una reserva suficient de salut i bales són coses diferents: derrotar algú suma punts, mentre que obtenir recursos depèn del que deixi.¹

A Lynx, el joc es presenta en format apaïsat, amb els personatges al carrer i els indicadors en una banda inferior separada. Les captures de 160 × 102 píxels deixen veure voreres, aparadors, finestres i mobiliari urbà. Aquests detalls donen caràcter a Steelburg, mentre que la banda separada permet comprovar salut i munició sense confondre els indicadors amb el carrer.³

El millor motiu per acostar-t’hi és la relació entre disparar, reservar bales i moure’t per recuperar-les. El salt de recollida dona una funció concreta al moviment després d’una victòria, i el comptador converteix cada tret en una petita despesa. Prova’l si t’interessa combinar combat i supervivència en una consola portàtil i no et fa res aprendre on convé aturar-se i mirar.

En canvi, costa recomanar-lo a qui vol respondre sempre a amenaces ben visibles o trobar recompenses fàcils de reconèixer a cop d’ull. Els objectes dels extrems i l’anticipació fora de pantalla són límits substancials, perquè afecten decisions necessàries per sobreviure. Larry presumeix de punteria; tu faràs bé de mirar què queda després del tret.

La capsa nord-americana mostra Larry amb la pistola i la placa al centre de la il·lustració, mentre que el revers combina captures amb descripcions en diverses llengües. A la il·lustració, Larry dispara sense vacil·lar; durant la partida, en canvi, has de decidir quan et pots permetre gastar una bala. La pistola promet contundència, però avançar exigeix estalviar munició.⁴

El llibret porta la referència C398105-077 Rev. A i la indicació d’impressió a Hong Kong. Aquests detalls identifiquen l’objecte que acompanya el cartutx; no fixen per si sols una data de llançament més precisa. El seu consell més útil té poc d’espectacular: conservar la munició. La placa i la pistola dominen la capsa, però les instruccions recorden que Larry també necessita prudència.¹