Crystal Mines II per a Atari Lynx: el camí que excaves et pot esclafar

Les mines havien enriquit les poblacions properes fins que els miners van arribar al cau dels dimonis. Un científic construeix un robot capaç de combatre’ls, t’ensenya a dirigir-lo i desapareix. La seva creació queda a les teves mans per recuperar els cristalls i salvar la comunitat; pots quedar-te el que reculli. La ficció anomena Lynx Robot Controller el dispositiu de comandament, una manera simpàtica d’incorporar la consola mateixa a la missió.¹

Amb el botó A dispares descàrregues d’energia per obrir camí i atacar dimonis. La terra dura, més fosca que la tova, necessita impactes repetits: el color anticipa quants trets caldran per obrir aquell pas. Mentrestant, el temps apareix a dalt a la dreta i el valor que has d’assolir amb els cristalls, a baix a la dreta. La lectura del terreny i la dels comptadors formen part de la mateixa decisió.¹

Amb el botó B deixes TNT, i després cal apartar-se ràpidament. Els paquets trobats a les mines permeten destruir determinades roques i dimonis resistents a l’energia. L’explosiu amplia les rutes possibles, però obliga a pensar també on et refugiaràs. Abans de deixar el TNT, has de preveure on serà el robot quan esclati.¹

Empènyer blocs, cristalls i determinades roques permet barrar el pas als dimonis; deixar caure un bloc també pot esclafar-ne alguns. El mateix pes pot destruir el robot. Encara hi ha una precaució addicional: certs dimonis adormits semblen blocs de roca i es desperten si els empenys o els dispares. La prudència consisteix a preguntar-se què passarà després del contacte, no només si aquell objecte es pot moure.¹

Quan canvia la gravetat, canvia la ruta

Cristalls, blocs i roques pesants cauen quan perden el suport. Algunes mines incorporen interruptors de gravetat que canvien la direcció d’aquesta força; l’indicador és a baix a l’esquerra. Les canonades permeten transportar objectes: si la canonada és perpendicular a la força de la gravetat, pots empènyer-hi un objecte perquè llisqui per dins. Algunes transformen blocs en cristalls o fan la conversió inversa. Així, una roca pot ser tant un obstacle com material per obtenir la quota.¹

L’objectiu es calcula segons el valor acumulat dels cristalls, no segons un nombre fix de peces: els grocs són els menys valuosos i els blancs, els més valuosos. Assolir-lo fa sonar un senyal musical, però encara has d’entrar al cercle de sortida. Les eines especials poden ser necessàries per completar la mina; les bosses de coure, plata i or, en canvi, aporten punts al final. No substitueixen els cristalls que exigeix l’objectiu.¹

Els 150 nivells principals i els 31 de bonificació sumen 181 escenaris. Amb els botons A o B avances per les dues pantalles inicials fins a l’entrada del codi; aleshores prems A per començar la partida. Per tornar a una mina superior cal guardar el codi que el joc mostra quan pauses la partida i introduir-lo abans de començar. Aquest sistema permet repartir el recorregut en sessions, però et demana portar el registre del progrés fora del joc.¹

Segons la guia de Zirconium, TSLA correspon al primer nivell, Down in the Dirt, i les sortides identificades per colors donen accés als nivells de bonificació. Hi ha una excepció: el nivell de bonificació 0, Secret Vault, requereix el codi ZERO. Per tant, aquests escenaris s’obren per vies diferents; no són simplement trenta-una mines col·locades després de la número 150.⁵

Ken Beckett destaca una decisió concreta de Crystal Mines II per a Atari Lynx: donar fluïdesa al moviment del robot, evitant la rigidesa del desplaçament per caselles que criticava en altres jocs. La intenció encaixa amb aquesta barreja de càlcul i acció. El terreny exigeix raonar sobre posicions, però el robot ha de poder fugir d’una explosió o d’una caiguda; la manera com es mou també forma part del trencaclosques.³

El joc té una modalitat individual i conserva al cartutx comercial unes rutines de càrrega de nivells mitjançant la connexió ComLynxComLynx: Connexió de la Lynx que s’utilitza aquí per carregar nivells. Aquesta funció no equival a un mode multijugador.. Els creadors van mantenir deliberadament aquesta funció tècnica. La connexió serveix aquí per carregar nivells; no és una modalitat per explorar les mines plegats.⁷³

Val la pena jugar-hi si t’agrada descobrir com unes poques regles converteixen el terreny en una màquina. La millor idea és que una roca no té una utilitat fixa: la seva posició decideix si protegeix, mata o permet convertir-la en cristall. Aprendre a llegir aquestes possibilitats dona sentit a repetir una situació amb un pla millor. La satisfacció prové de comprendre la mina i aconseguir que treballi a favor teu.

Juga-hi si acceptes pensar sota pressió i corregir errors de ruta. Si busques un trencaclosques tranquil, amb temps per rumiar i sense haver d’esquivar perills, el rellotge i les caigudes poden fer-te nosa. Procura tenir un camí de sortida abans d’avançar i espera a entendre el terreny abans d’arriscar-te per recollir metalls. Aquí, el cristall més valuós continua sense servir de gaire sota una roca.

L’embalatge nord-americà presenta el robot sostenint un cristall, envoltat de criatures rocoses. Al dors, dues captures acompanyen els textos en anglès i francès; els laterals conserven la referència PA2105.⁸

El manual manté aquesta presentació amb un robot dibuixat en blanc i negre, instruccions en anglès i etiquetes bilingües a la coberta. També inclou deu captures numerades, que mostren diferents disposicions de mina. Aquestes pàgines ajuden a reconèixer materials, indicadors i obstacles abans de moure el robot: observar bé la pantalla és una part essencial de preparar qualsevol moviment.¹

Color Dreams figura com a desenvolupadora i Atari Corporation com a editora. L’entrevista als creadors precisa les tasques de cadascú: Ken Beckett va crear i programar el joc, mentre que C. Scott Davis va assumir principalment el disseny i la coordinació dels nivells. Aquesta distinció importa en un joc on les regles proporcionen les eines, però la disposició de cada mina determina quines preguntes hauràs de resoldre.²³

L’any de publicació no és clar: Nerd Bacon indica 1992 i GameFAQs situa el cartutx nord-americà el 1990. El manual atribueix a Beckett els drets d’autor de 1990–1991 i indica que es va concedir una llicència a Color Dreams i Atari; també porta la inscripció G. C. 2.1992. Aquestes inscripcions situen el document, però no resolen per si soles quan es va posar a la venda el joc.¹²⁴