Blue Lightning per a l’Atari Lynx: el quadrat de fixació no decideix per tu

El Blue Lightning és un reactor secret que la guerra obliga a estrenar abans de provar-lo. Els aliats perden terreny i el president exigeix posar-lo en servei. El pilot no té nom: el comandament tria el pallasso de la classe perquè el considera prescindible. Aquest humor hi posa una mica de mala bava; darrere la imatge heroica de la capsa hi ha algú enviat a comprovar si l’invent funciona.¹

A inicia l’enlairament des de la pista; l’avió accelera i ascendeix automàticament quan té prou velocitat. En vol, prem esquerra o dreta per girar, amunt per baixar i avall per pujar. A dispara el canó de 81 mm i B llança míssils guiats. Cal acostumar-s’hi aviat: baixar per atacar també t’acosta als obstacles.¹

El panell superior mostra, d’esquerra a dreta, els indicadors de postcombustió, míssils, avions restants i puntuació. La capacitat de càrrega és de quaranta míssils; el nombre d’icones no indica necessàriament el total de míssils. Reservar l’armament guiat per als objectius importants i fer servir el canó contra reactors propers evita que et quedis sense recursos quan arribes a l’objectiu principal.¹

Quan un objectiu queda fixat, el quadrat es torna vermell: és el senyal per prémer B. Encara pot quedar fora d’abast o escapar-se, i una muntanya pot interceptar el míssil. Contra objectius terrestres també pots recórrer al canó, però sovint hauràs de volar molt baix. El quadrat de fixació identifica una oportunitat; la posició de l’avió determina si la pots aprofitar.¹

OPTION 1 activa la postcombustió i et permet volar a velocitat màxima durant deu segons per perseguir un avió o fugir d’un míssil. Després, la postcombustió necessita deu segons per recarregar-se del tot. El llum blau indica disponibilitat i el groc, ús. Fer servir la postcombustió per escurçar una persecució et deixa temporalment sense el mateix recurs si la situació es complica.¹

L’altra resposta evasiva és el tonell: mantén OPTION 2 i prem la creueta cap a l’esquerra o cap a la dreta per completar la rotació corresponent. Si el fas bé, pot fer que un míssil perdi la fixació; no et fa invulnerable. L’ordinador de vol tampoc no resol tots els perills: evita que l’avió xoqui amb el terra, però no amb els arbres, els edificis ni les parts elevades del terreny.¹

Aquest mateix ordinador de vol impedeix pujar per sobre dels núvols si tots els objectius són terrestres. També comunica l’encàrrec següent, però no pilota fins a trobar-lo. La fixació pot revelar una posició abans que la vegis i orientar la cerca. L’ordinador limita així el vol a una altitud adequada per als objectius terrestres, a costa de restringir la llibertat de vol.¹

Perdre un prototip et retorna al començament de la missió actual amb els míssils reposats. Pots continuar després de les primeres cinc pèrdues; la sisena acaba la partida. Quan completes l’encàrrec, tornes a la pista, reps una càrrega nova de míssils i obtens les instruccions següents. Volar sense parar atenció al recorregut pot sortir car.¹

El codi AAAA inicia la primera missió, Dogfight. A mesura que avances, apareixen els codis següents, que permeten reprendre la campanya des d’aquelles missions sense repetir el tram anterior. No cal introduir-los entre missions consecutives. Per canviar les lletres, prem amunt o avall a la creueta; per canviar de posició, prem esquerra o dreta. Prem A per confirmar. Anotar el codi t’estalvia repetir les missions que ja has superat.¹

La missió Courier inclou aterratges, però el manual no explica com aterrar ni si la maniobra és automàtica. Hauràs d’esbrinar-ho durant la partida.¹

La versió d’Atari Lynx es juga amb la consola en horitzontal, per a un jugador i sense compatibilitat amb ComLynx. OPTION 2 i PAUSE giren la imatge 180 graus i inverteixen els controls per jugar amb la consola girada.¹⁶

Atari Corporation va publicar l’edició nord-americana el 1989 amb la referència PA2020. Al Japó, Mumin Corporation va publicar el joc amb el mateix títol, Blue Lightning.²

Val la pena jugar-hi si t’atrau un combat aeri en què perseguir, apuntar i esquivar conviuen amb encàrrecs concrets. El seu encert principal és donar-te motius per reservar munició i postcombustió, fins i tot quan tens un adversari a l’abast. La nit i els aliats compliquen l’ús de les mateixes armes: has de vigilar que els trets no et delatin ni impactin en unitats aliades.

La recomanació té límits clars. Perdre un avió et fa repetir la missió, de manera que convé observar abans d’arriscar-te, i l’ordinador restringeix el vol quan l’objectiu és a terra. Qui busqui llibertat de pilotatge o informació infal·lible pot trobar aquestes limitacions molestes. Comença per Dogfight, aprèn a reservar la postcombustió i continua si t’interessa aquesta manera de volar. Un quadrat vermell no esborra la muntanya que tens al davant.

Blue Lightning figura entre els primers jocs disponibles per a l’Atari Lynx el 1989 i es va distribuir en cartutxos plans, el format inicial de la consola. PA2020 és el codi de referència del joc. La forma del cartutx, per si sola, no demostra que hi hagués canvis en el programa o les regles.⁵

Epyx situa Blue Lightning entre els títols de llançament de Lynx i el presenta com una demostració tècnica inspirada en After Burner. Els crèdits atribueixen la programació a Stephen Landrum i els gràfics a Arthur «Ace» Koch; MobyGames atribueix la música i el so a Robert Vieira i Alex Rudis.⁴³

El catàleg retrospectiu d’Epyx atribueix el disseny a Landrum i Chuck Sommerville, mentre que MobyGames esmenta Sommerville pel suport addicional i recull a part els crèdits de disseny de nivells. Aquests crèdits no permeten atribuir el disseny a una sola persona.⁴³