Teleroboxer per a Virtual Boy: cada guàrdia prepara el pròxim cop

La ficció se situa al segle XXII. La telerobòtica permet que una màquina reprodueixi els moviments corporals del seu operador. El Dr. Edward Maki Jr. transforma aquesta tecnologia en Teleroboxing, un espectacle de robots dirigits a distància, i una competició mundial busca proclamar-ne el campió.³

Harry és la prolongació mecànica del jugador. Els rivals també formen parelles de robot i operador: Pagero, Prin, Spokong i Ikanger varien en agilitat, blindatge, volum i tècnica especial. L’argument és mínim, però explica per què cada braç respon per separat.²

Teleroboxer tracta les dues creuetes del comandament com les dues meitats de Harry. Amunt protegeix la cara amb el braç corresponent; les direccions interiors cobreixen el cos; les exteriors inclinen el robot, i avall l’ajup. L i R llancen els cops de cada costat. El gest rival, els mesuradors, l’assalt i el temps indiquen si convé aguantar, esquivar o interrompre l’atac.²

El cop directe (jab) és ràpid i fàcil d’encertar, però treu poca força. El cop al cos castiga una defensa alta. El ganxo i l’uppercut són més potents, però deixen menys marge per rectificar. Cal provocar una obertura i assumir només el risc que permet el patró observat.³

Harry disposa de quatre atacs Machine-Gunatacs Machine-Gun: Quatre tècniques especials de Harry que es carreguen mantenint una posició defensiva fins que els punys parpellegen i es desencadenen prement L i R alhora.: Punch, Body Blow, Hook i Upper Cut. Cal mantenir la posició associada fins que els punys parpellegen i prémer L i R alhora. La càrrega pot causar molt de dany, però fixa la postura; si el rival entra abans del senyal, la preparació es converteix en una obertura perillosa.²

Els rivals alteren el ritme amb tècniques pròpies. Quan el mesurador de força parpelleja, un ganxo o un uppercut pot deixar el robot temporalment atordit; prémer amunt repetidament a totes dues creuetes n’accelera la recuperació. Al principi les ordres costen de retenir. Interioritzades, permeten reaccionar a espatlles, pauses i trajectòries sense recitar combinacions.⁵²

La graella de rivals s’obre combat rere combat. Cada silueta condueix a una fitxa individual i després a l’enfrontament. No hi ha rutes alternatives: per guanyar el torneig cal superar tots els contrincants sense perdre.²

La pausa automàtica, activada per defecte, interromp el joc al final de cada assalt i recupera parcialment la força dels dos combatents. Facilita el descans, però també crea una decisió tàctica: resistir fins al rellotge retorna una mica de marge, encara que el rival rep el mateix benefici.²

El cartutx ofereix tres fitxers amb bateria. Després del combat desa automàticament quan apareix NEXT GAME? —«Partida següent?»— o TRY AGAIN? —«Ho tornes a provar?»—. Apagar durant aquell procés pot fer perdre les dades. El fitxer conserva victòries i derrotes i permet reprendre l’última fase guardada.²

Després del torneig, el campió defensa el títol contra rivals escollits aleatòriament. Una derrota marca el fitxer com CHAMPION-RETIRED —«Campió retirat»— i no es pot desfer. La repetició guanya tensió: protegeixes la continuïtat del campió, no només una victòria.²

Teleroboxer va aparèixer al Japó el 21 de juliol de 1995 i a Amèrica del Nord durant l’agost. La data de llançament nord-americana varia segons el catàleg: 14 o 21 d’agost. Nintendo el va desenvolupar i editar, amb Nintendo of America com a editora regional. És una experiència per a un sol jugador.⁶⁴

La Virtual Boy determina la perspectiva: els punys ocupen el primer pla, el rival queda separat al fons i els cops avancen cap a la visera. La profunditat ajuda a llegir trajectòries i dona pes als impactes. El vermell sobre negre perfila bé les siluetes, però empobreix la varietat visual.

En maquinari original cal ajustar la separació interpupil·lar i l’enfocament. START pausa la partida i SELECT, durant la pausa, torna als ajustos. La pausa automàtica interromp cada assalt: convida a apartar la vista i recupera parcialment la força dels dos robots.²

Els manuals regionals difereixen en algunes combinacions. El nord-americà permet carregar certs Machine-Gun Hook o Upper Cut mantenint una sola posició direccional; els manuals mexicans indiquen totes dues creuetes alhora. El principi no canvia, però convé seguir les ordres de l’imprès corresponent.²⁷¹⁰

Teleroboxer encara interessa perquè obliga a pensar en dos costats d’un mateix cos. Una esquiva no és una retirada neutra: ja col·loca Harry en la postura del ganxo o de l’uppercut que pot aprofitar l’obertura. Aquesta continuïtat entre defensa i atac dona sentit a cada direcció.

També és dur. Els rivals toleren pocs errors, alguns senyals són breus i els especials resulten opacs sense el manual. La perspectiva fixa fa que la varietat depengui dels patrons enemics. Si memoritzar ritmes et cansa, la repetició arribarà abans que el domini.

Convé a qui gaudeixi desmuntant adversaris, practicant respostes concretes i assumint la derrota com a aprenentatge. No és ideal per a qui busqui multijugador, moviment lliure o una campanya narrativa. La recomanació és directa: juga-hi amb les ordres a mà i aprèn a defensar abans de perseguir el KO.

Teleroboxer converteix dues creuetes en les articulacions d’un gegant i espera que respiris mentre el metall ve cap a tu.

Les caixes japonesa i nord-americana contenen el mateix joc, però el presenten de manera diferent. La japonesa reuneix diversos robots i el títol テレロボクサー; la nord-americana destaca un robot blau davant d’un guant enorme. Els codis impresos són VUE-VTBJ-JPN al Japó i VUE-VTBJ-USA als Estats Units.⁴

El fullet nord-americà explica atacs carregats, bateria interna, tres fitxers, ajust ocular i pausa automàtica. Quatre manuals mexicans en castellà afegeixen variants de Gamela México i Comercial Itochu. El d’Itochu situa la ficció al segle XXIII; els altres impresos la situen al XXII. És una discrepància documental, no una història alternativa demostrada dins el cartutx.²⁷⁸⁹¹⁰