Flicky per a SG-1000: reunir vuit cries sense trencar la fila

El manual japonès presenta Flicky com l’ocell que protegeix els petits Piyopiyo d’un gat de carrer fanfarró. Els retrats i diàlegs ocupen poc espai, però expliquen amb eficàcia per què la mecànica consisteix a reunir criatures disperses i conduir-les a una llar. No hi ha una història que avanci entre rondes: personatge, objectiu i conflicte són la mateixa regla.¹

Hi ha, però, una discrepància curiosa. El manual tracta Flicky com la mare de les cries, mentre que Yoshiki Kawasaki, dissenyador del joc original, va explicar després que la concebia com un pardal amic seu i que la maternitat era un error d’aquell manual. La versió SG-1000 posa en joc la caracterització publicada al cartutx, però convé no confondre-la amb la intenció posteriorment declarada.¹⁵

El joystick mou Flicky a esquerra i dreta, i l’acció permet saltar entre terrasses. La informació important és sempre a la pantalla: posició de les cries, direcció de l’ocell, recorregut dels gats i ubicació dels objectes. Abans de saltar has de decidir si escurces la ruta cap a una cria o conserves una sortida; una mala caiguda pot deixar la fila travessada davant d’un Nyannyan.¹

Els Piyopiyo no reaccionen tots igual quan els separen. Els grocs ronden prop de la terrassa on han quedat, de manera que solen permetre una recuperació curta. Els negres baixen cap a altres plataformes o fins al terra. Perdre’n un de negre no és només perdre temps: pot obligar-te a refer tota la ruta vertical mentre els dos gats continuen ocupant els passos.¹

Les armes introdueixen una defensa limitada. Flicky les recull simplement passant-hi per sobre i les xuta cap on mira; martells i gerres poden fer sortir disparat un Nyannyan. Hi ha sis usos, cadascun es consumeix amb un llançament i el comptador torna a sis en canviar de ronda o aparèixer una nova Flicky. Mirar en la direcció correcta abans de disparar és, doncs, tan important com arribar a l’objecte.¹

La partida comença amb tres vides. El contacte enemic en resta una, mentre que assolir 80.000, 160.000 i 240.000 punts n’afegeix una fins a un màxim de sis. El marcador no és decoració: acumular bé les cries ajuda a sostenir una partida llarga, però perseguir la millor entrega també multiplica les ocasions de perdre-la.¹

Les quaranta rondes mantenen vuit Piyopiyo, però canvien la disposició de terrasses, la posició de l’entrada i la proporció de cries grogues i negres. Això transforma la ruta segura: una obertura que abans permetia reunir la fila des de baix pot convertir-se en un coll d’ampolla. La dificultat no prové d’una escala declarada, sinó de combinar dos perseguidors, cries que es dispersen, munició finita i espais variables.¹

Les rondes 3, 7, 11 i les successives cada quatre pantalles interrompen la persecució normal. Nyannyan llança Piyopiyo des d’un balancí i Flicky es mou horitzontalment amb una xarxa per atrapar-los; cada captura val 250 punts. No és un mode que es pugui triar, sinó una prova breu integrada en el curs de la partida.¹

La puntuació reforça sempre la mateixa temptació. Derrotar un Nyannyan dona 200 punts, però un diamant pot valer de 100 a 5.000 segons la longitud de la fila. El premi temporal arriba a 20.000 punts si acabes abans dels vint segons i desapareix a partir del minut. El sistema recompensa domini i audàcia, no pas limitar-se a sobreviure.¹

A la SG-1000, aquesta edició es juga amb joystick. El mateix cartutx funciona amb la família SC-3000, que admet teclat o un joystick venut per separat. Una SG-1000 equipada amb el teclat SK-1100 també permet controlar-lo amb teclat. Aquestes són possibilitats del maquinari compartit; l’experiència ressenyada aquí és la de SG-1000 amb joystick.¹

El catàleg històric de Sega situa el cartutx d’acció G-1036 el 1984 i n’indica un preu original de 4.300 iens. MAME registra dues revisions japoneses, v0 i v1, de 32.768 bytes, a més d’una variant taiwanesa basada en la segona. L’any està documentat, però el dia i el mes exactes continuen sense establir-se; tampoc no s’han documentat diferències jugables entre les dues revisions.²³

El desenvolupament i l’edició consten a nom de Sega, però els professionals que van fer aquesta adaptació no s’han pogut identificar amb seguretat. Kawasaki va declarar explícitament que no hi va treballar. El resultat es pot descriure com una conversió de Sega, sense atribuir-ne a ningú uns crèdits individuals que continuen sense documentar-se.⁴⁵

Flicky encara funciona perquè el seu perill es pot llegir sense menús ni explicacions llargues. Veus la longitud de la fila, els gats i la porta; després tries entre dipositar aviat o continuar recollint. Quan la fila es trenca, la causa acostuma a ser concreta: una ruta massa estreta, un salt sense sortida o l’ambició d’afegir una cria més.

També conserva una virtut menys amable: obliga a acceptar que la millor puntuació demana jugar de manera més arriscada. Qui només vulgui arribar a la ronda següent pot fer entregues petites. Qui vulgui dominar el marcador ha d’agrupar vuit cries, preservar armes i córrer contra el temps. Aquesta tensió dona gruix a unes regles que, sobre el paper, caben en poques línies.

La recomanació és clara per a qui gaudeixi dels jocs de puntuació, de memoritzar recorreguts i d’ajustar salts sota pressió. Costa més recomanar-lo a qui necessiti canvis constants d’objectiu o una campanya narrativa: quaranta variacions no amaguen que sempre rescates la mateixa fila. Jugat en sessions concentrades, però, cada Piyopiyo afegit sembla una decisió; perdut a tocar de casa, sembla una acusació.

La caixa japonesa anuncia una ROM de 32 KB i repeteix el codi G-1036 als lloms i les solapes. La il·lustració reuneix Flicky, els Piyopiyo i el gat perseguidor, mentre que les indicacions tècniques identifiquen el cartutx destinat a les sèries SG-1000 i SC-3000. És un embolcall que presenta alhora el conflicte del joc i la seva identitat material.²³

El manual és especialment valuós perquè conserva allò que la pantalla no explica sola: el comportament diferent de les cries, els sis usos d’arma, la successió de rondes especials i les taules de punts. També conserva el seu propi error sobre la maternitat de Flicky. Com a objecte històric, no és una veu infal·lible; és la instrucció que va acompanyar aquesta edició i que permet entendre com Sega volia que fos jugada.¹

Flicky va sortir a SG-1000 desenvolupat i editat per Sega, dins del catàleg d’acció de 1984. La simplicitat aparent de la conversió amaga una construcció molt precisa: una criatura que recull cries, enemics que no sempre eliminen aquestes cries però sí que les dispersen, i un sistema de punts que converteix l’ordre de lliurament en estratègia.⁴²

El testimoni de Kawasaki ajuda a separar l’autoria del concepte original de l’autoria d’aquesta conversió. Ell va comentar els Piyopiyo negres de SG-1000 i va corregir la història del manual, però també va negar haver participat en la conversió. Sense noms verificats de programació o adaptació, aquesta absència ha de quedar com un límit documental, no com una invitació a completar els crèdits.⁵