Drol per a SG-1000: volar entre pisos abans que el laberint t’encercli

El manual dona sentit a unes figures que, dins del joc, semblen sorgides d’un somni febril. Drol neix quan una càpsula rebota i es transforma en robot; tot seguit entra en un món demoníac per salvar els seus amics. Una bruixa ha condemnat Mary a perseguir un globus i John a seguir un helicòpter de joguina.¹

La família determina l’ordre dels objectius. Primer arriben Mary i la seva mascota Wani-kun; després, John i Tokage-kun; finalment, la mare espera al pis més baix del món final. Les mascotes volen amb minireactors, mentre que els infants només s’aturen quan destrueixes l’objecte que els atrau. Cal tocar cada personatge per completar-ne el rescat.¹

L’esquema de control és deliberadament reduït: esquerra i dreta desplacen i orienten Drol, amunt i avall el fan volar, i un botó llança els projectils de colors «Pi-pi-pi». No pots tractar el tret com una escombra universal. Alguns enemics només cedeixen si apuntes a una part concreta o esperes un estat vulnerable; d’altres són indestructibles i obliguen a abandonar el duel.¹

La informació visible ordena les prioritats. El marcador ensenya els Drol restants, la puntuació, la màxima puntuació i un plànol general amb les posicions mòbils. Si un enemic s’acosta al mateix pis, pots disparar, buscar un forat o fugir lateralment. La decisió correcta depèn menys dels reflexos purs que de llegir amb antelació per on quedarà oberta la sortida.¹

Els enemics canvien la pregunta sense canviar els comandaments. L’imant flota entre pisos, atrau Drol i impedeix disparar cap a la seva direcció fins que canvies de nivell. El llim verd corre de pressa, no es pot destruir i exigeix volar per damunt seu. L’OVNI també és invulnerable: dispara quatre projectils i se’n va. Aquí sobreviure vol dir reconèixer quan el joc no vol un tiroteig.¹

Els enemics destructibles reclamen altres lectures. L’escorpí i el monstre s’ataquen per la part inferior, la serp per la superior, i l’oni només és vulnerable mentre salta. Ganivets, fletxes i destrals travessen l’escenari a altures diferents; la destral és la més agressiva i ni tan sols concedeix punts. El manual deixa en blanc alguns llindars d’activació i el nombre de trets del gall dindi, de manera que no convé fingir una precisió que l’edició no documenta.¹

Amb teclat, HOME/CLR inicia la partida, INS/DEL dispara i les fletxes mouen el robot. Amb un comandament, la creu direccional o la palanca concentra el moviment i un botó serveix per començar i disparar. Són ordres simples, però el ritme de Drol és prou pausat perquè una ordre introduïda tard pesi: quan un projectil ja ocupa el passadís, sovint la millor ruta ha desaparegut.¹

Una ronda encadena tres mons: introductori, intermedi i final. El primer acaba quan rescates Mary i Wani-kun; el segon, amb John i Tokage-kun; el tercer culmina amb la mare. Aquesta divisió dona una fita concreta a cada tram i permet que els enemics es tornin més exigents sense convertir la partida en una simple travessa lineal.¹

Després del rescat final baixa el teló, apareix el retrobament i la partida recomença. Les rondes següents eleven la dificultat i poden alterar comportaments enemics, però conserven la mateixa seqüència de tres espais. Per això aprendre la geografia resulta gratificant al principi i mecànic més endavant: el coneixement redueix la sorpresa abans que la velocitat torni a imposar tensió.⁵

El sistema de puntuació intenta donar valor a la desviació. Completar la ronda concedeix 1.000 punts i recupera un Drol, mentre que els enemics comuns ofereixen quantitats menors i el gall dindi rostit arriba als 500. Perseguir aquestes recompenses, però, allarga la ruta i exposa el robot. La puntuació funciona millor quan converteix cada desviació en un risc voluntari, no quan substitueix els rescats.¹

L’edició tractada és la japonesa de SG-1000, titulada també ドロール i publicada per Sega en format Sega My Card. El catàleg oficial la classifica dins de 1985, amb codi C-51 i un preu original de 4.300 iens; SMS Power en documenta la capacitat de 32 KB i una base de col·leccionisme concreta el mes d’octubre. No hi ha prou fonament per afegir-hi un dia exacte.²⁷⁴

A les sèries SG-1000 i SC-3000, aquesta targeta necessita el Card Catcher venut per separat; a Sega Mark III es pot inserir directament a la ranura corresponent. El manual també diferencia JOYPAD1 i JOY-1 segons el model, recorda que l’SG-1000 original ja incorpora palanca i admet els comandaments SJ-150, SJ-200 i SJ-300. Aquesta compatibilitat no converteix el joc en una altra versió: continua sent la mateixa My Card japonesa.¹

Aquesta edició presenta el laberint parcial, el plànol, els rescats i la progressió infinita amb una presentació visual austera. Els pisos es llegeixen bé i els enemics destaquen per color, però els espais repeteixen columnes i superfícies nues. La limitació tècnica acaba reforçant l’anàlisi espacial: hi ha pocs ornaments que competeixin amb un enemic, una obertura o la posició del robot.¹

La pantalla de títol atribueix Drol a Aik Beng. MAME i SMS Power relacionen el joc amb Aik Beng, Brøderbund i Sega, i la segona base associa el desenvolupament d’aquesta edició amb Sega. Cap d’aquestes dades, però, proporciona una llista inequívoca de funcions individuals per a la conversió. És més honest conservar l’atribució visible que inventar un equip complet.⁶⁴

Avui, Drol funciona millor com un problema compacte d’orientació que no pas com una aventura per completar. El plànol i els forats de pas vertical formen una parella poc habitual: un element ofereix informació global i l’altre et força a executar una maniobra local compromesa. Quan un enemic talla el pis previst, trobar una ruta alternativa continua produint decisions netes i llegibles.

La recomanació és clara per a qui gaudeixi dels jocs de puntuació, els laberints fixos i l’aprenentatge de patrons. També té interès per veure com una premissa de rescat pot sostenir una partida sense desplaçament lateral continu. En canvi, qui necessiti escenaris abundants, una conclusió definitiva o controls nerviosos trobarà aviat el sostre dels seus tres mons.

El defecte decisiu no és només la repetició, sinó allò que deixa de canviar. Tornen els mateixos objectius i la mateixa arquitectura, mentre la pressió augmenta sobretot mitjançant enemics més exigents. Val la pena jugar-hi amb una fita pròpia —completar una ronda o millorar una puntuació— i saber plegar quan el teló ja no separa actes, sinó còpies. Drol té una bona idea vertical atrapada en un cercle massa perfecte.

La Sega My Card és part essencial de l’objecte. Sega descriu aquest suport de 32 KB com una targeta utilitzable directament en models posteriors i, mitjançant Card Catcher, en les sèries SC i SG. Era una peça petita, però depenia d’aquest perifèric en una part de les consoles compatibles.³

El manual amplia aquesta història material. Inclou un quadern de puntuacions per anotar nom, data i resultat, i la contraportada anunciava un portatargetes per a qui reunís quatre cupons de manuals My Card. Així, la repetició infinita de Drol trobava una continuació fora de la pantalla: comparar marques, escriure-les i convertir una biblioteca de targetes en una col·lecció visible.¹