Champion Pro Wrestling a SG-1000: triar cada cop abans de colpejar

L’argument cap en una presentació de manual, però els noms tenen més color que els píxels. Stomack Lee és el «tigre d’acer», un forçut format amb halterofília i culturisme; representa el jugador individual i el primer comandament del duel local. Masker X és una identitat compartida per cinc germans emmascarats, associats al Rolling Sovatt, una puntada giratòria, i controlats per l’ordinador o pel segon jugador. L’àrbitre i el públic completen l’espectacle, però els rangs substitueixen qualsevol història entre combats.³

Esquerra i dreta fan avançar o retrocedir el lluitador; amunt el fa saltar i avall l’ajup. A obre la selecció rotativa i B executa la tècnica activa. Com que mantenir A impedeix caminar, cal crear distància abans de buscar el nom desitjat. Tots dos homes comparteixen Chop —cop de cantell—, Kick —puntada—, Drop Kick —puntada voladora— i Pile Driver —martinet—. Stomack Lee hi afegeix One-Hand Backbreaker, un trencador d’esquena amb una mà; Masker X, Rolling Sovatt, una puntada giratòria. Els cops bàsics són modestos però fàcils d’encertar. Les tècniques fortes fan més mal, exigeixen millor posició i poden reduir la potència pròpia quan fallen.³

La informació decisiva viu a la interfície d’estat, o HUD segons la sigla anglesa. Els mesuradors de potència baixen tant en rebre un cop com en fallar-ne un de propi, i canvien de blau a groc i vermell. Una ofensiva precipitada no només perd el torn: acosta el teu lluitador a una immobilització difícil d’escapar. Quan el rival cau, apropar-s’hi i prémer B inicia la immobilització; el compte de tres concedeix una caiguda. Si ets qui queda atrapat, B també serveix per escapar.³

Amb el mesurador blau, el manual demana poques pulsacions de B per escapar d’una immobilització; amb el groc en calen més, i amb el vermell poden ser desenes. La defensa té tres gestos: retrocedir, saltar o ajupir-se. Retrocedir és la resposta més segura; els altres dos moviments depenen de la tècnica rival. El millor atac neix d’aquesta lectura: provocar un error, conservar potència i sorprendre l’adversari quan intenta aixecar-se.³

Cada combat és al millor de tres caigudes i dura sis minuts. Dues caigudes tanquen la lluita immediatament. Si el rellotge arriba a zero, una sola caiguda d’avantatge basta; amb zero per banda o una per cadascú, el resultat és un empat. Això permet protegir un marge escàs en lloc d’atacar sense pausa.³

La campanya comença al Rank C i continua pels rangs B i A. Els dos darrers esglaons són P. Champ, el campió del Pacífic, i W. Champ, el campió mundial. Cada victòria permet pujar un rang; els dos campionats lliuren cinturons, i derrotar finalment W. Champ completa el recorregut. No hi ha selecció de personatge ni circuits alternatius.³

El mode per a dos jugadors abandona l’escala i converteix el mateix sistema en duel local simultani: el primer jugador porta Stomack Lee i el segon, Masker X. Sense un adversari controlat per l’ordinador que marqui el ritme, les fintes, el rellotge i la reacció humana guanyen pes, tot i que el repertori continua sent minúscul.³

A l’SG-1000, quatre direccions i dos botons concentren totes les ordres. Per jugar-hi dos, cal connectar una segona palanca de control al connector lliure. El manual també documenta l’SG-1000 II i els models SJ-150, SJ-200 i SJ-300, amb instruccions específiques per als connectors JOY1 i JOY2. El teclat SK-1100 ofereix una altra configuració. El cartutx funciona igualment amb la sèrie SC-3000, on es pot jugar amb teclat o palanca de control. L’edició examinada aquí és la de SG-1000, i el comandament de dos botons n’és la referència principal.³

La referència G-1039 i la indicació ROM 32 KB identifiquen el cartutx de Sega. Pony Canyon va publicar l’adaptació per a MSX, no aquesta edició per a SG-1000.⁵⁴

Avui continua resultant fascinant com a experiment de comandament. El joc no pregunta només quina tècnica vols, sinó quant espai i temps pots gastar per trobar-la. Quan la distància és correcta, la selecció rotativa produeix una tensió estranya i llegible: decidir massa tard ja és una errada posicional.

La virtut es desgasta perquè cada intent esborra la selecció. L’ordinador converteix aquesta fricció en una desigualtat punyent. Els cops bàsics demanen contacte gairebé exacte, mentre que abusar de les tècniques fortes exposa el mesurador propi quan fallen.

Convé a qui estudia controls insòlits, gaudeix desxifrant sistemes compactes o pot compartir el segon comandament. No és una bona recomanació per a qui busca molts lluitadors, animacions fluides o una campanya variada. Juga-hi amb el manual a prop i sense esperar equitat: el combat més dur és contra el selector.

La capsa japonesa presenta dos lluitadors molt més corpulents que les figures del joc i identifica el producte com una ROM de 32 KB. El cartutx G-1039 tenia un preu original japonès de 4.300 ¥. També existeix una edició taiwanesa titulada 摔角大賽, però queda fora d’aquest article, centrat exclusivament en l’edició japonesa per a SG-1000.¹⁵

El llom i la solapa repeteixen G-1039. L’etiqueta superior del cartutx conserva la menció conjunta a SC-3000 o SG-1000 Series i l’avís de copyright de 1985. Aquest petit rectangle explica millor que una llista moderna la posició del joc: era programari per a una família de màquines Sega, no una edició universal.

El manual de 24 pàgines no és un simple complement. Explica els colors de potència, les pulsacions per escapar, les reversions i la temporització que el programa comunica amb poca claredat. També recomana evitar la cantonada pròpia i protegir una caiguda d’avantatge quan queda poc temps.³

Sega figura com a desenvolupadora i editora de l’edició SG-1000. Guardiana atribueix el desenvolupament a Sega R&D 2, mentre que MobyGames es limita al crèdit corporatiu de Sega Enterprises. L’autoria de Sega és segura; l’equip intern concret continua sent una atribució secundària.⁴⁷

L’any 1985 és segur; el mes no. Sega Retro registra març, mentre que Sega-Mag publica el 28 de febrer. El catàleg de Sega només dona l’any i adverteix que molts llançaments antics no disposaven d’una data comercial inequívoca. Sense un document primari concordant, precisar més seria fingir certesa.¹²⁸

La crítica retrospectiva de Sega Does assenyala dos problemes que continuen definint l’experiència: la força excessiva de Masker X i l’obligació de tornar a triar una tècnica després de cada intent. També considera poc útils els cops bàsics fora d’una distància molt curta i recomana insistir en Drop Kick i Pile Driver.⁶

El manual permet afinar aquest diagnòstic. Chop i Kick sí que tenen funcions concretes contra salts o ajupiments, i les tècniques fortes comporten risc en fallar. El problema no és que no hi hagi decisions, sinó que el selector les repeteix amb més fricció que varietat i l’ordinador redueix el marge per aprendre-les.³

Considerat avui, Champion Pro Wrestling no és una joia amagada ni una simple curiositat inútil. És una idea tàctica genuïna atrapada dins d’una interfície hostil. El seu ring encara ensenya una lliçó valuosa: una decisió pot ser interessant i, alhora, estar col·locada al pitjor botó possible.