Golf Magazine Presents 36 Great Holes Starring Fred Couples per a Sega 32X: més distància, menys marge d’error

El cop bàsic es fa amb tres pulsacions de C. La primera inicia el moviment cap enrere del pal (backswing), la segona fixa la potència i la tercera atura el marcador de precisió. Si t’atures abans del punt correcte, la bola se’n va cap a l’esquerra; si arribes tard, fuig cap a la dreta. Així, una elecció prudent encara exigeix execució, i un bon pla pot acabar al búnquer per unes dècimes de segon.¹²

La barra de potència divideix l’abast del pal en trams del deu per cent. Pots superar el cent per cent per guanyar distància, però l’indicador de precisió es mou més de pressa i qualsevol desviació s’amplifica. Aquesta sobrecàrrega és la millor idea del joc: no és un premi gratuït, sinó una aposta que només convé quan el risc d’aigua, arbres o herba alta (rough) és menor que el benefici d’escurçar l’aproximació.¹

La creu direccional orienta la mira i canvia el pal; B recorre els tipus de cop. Amb A ajustes la corba lateral i la postura, que altera l’alçada, l’efecte vertical i la distància. La fletxa del vent adverteix direcció i velocitat, mentre que la finestra de posició de la bola obliga a afegir força des de sorra o herba alta (rough). Cada dada visible desemboca, per tant, en una decisió concreta.¹

A la zona d’embocada (green), la graella dibuixa el relleu i la pantalla de pendent indica si la bola queda per damunt o per sota del forat. Els desnivells pròxims al forat pesen més perquè la bola hi arriba lenta. La vista general (Overview) permet mesurar un punt del recorregut i orientar-hi el jugador; la funció per practicar el moviment sense colpejar la bola (Address) permet assajar el ritme. Accedir a aquestes ajudes és feixuc, però en un putt difícil importa més llegir bé el terreny que reaccionar de pressa.¹

Els sis formats competitius canvien què significa un bon forat. El joc per cops (Stroke Play) suma tots els cops; el torneig (Tournament) afegeix rivals controlats per la consola; les apostes per forat (Skins) assignen valor a cada forat i acumulen els empats; l’eliminatòria (Shoot-Out) descarta el pitjor resultat; el joc per equips (Scramble) fa continuar cada equip des de la millor bola; el joc per forats (Match Play) premia els forats guanyats. No són simples noms de menú: obliguen a decidir quan protegir un par i quan perseguir una jugada improbable.¹²

L’entrenament (Practice) separa l’aprenentatge de la puntuació. El camp de pràctiques (Driving Range) serveix per dominar el tempo; la pràctica de putt i joc curt (Putting & Chipping) permet reposicionar la bola; la pràctica d’un forat (Practice a Hole) repeteix qualsevol forat indefinidament. Cap d’aquestes sessions altera les estadístiques. És una estructura sensata perquè el joc demana prou precisió per frustrar el principiant, però també ofereix l’espai segur on descobrir per què ha fallat.¹

El joc per cops i el torneig admeten fins a vuit participants. Pots compartir comandaments o assignar-ne un a cada jugador; per connectar-ne més de dos cal l’adaptador Team Player. L’escala és generosa per a un cartutx domèstic, encara que una ronda multitudinària és pausada: el joc de golf ja viu d’esperar el resultat, i cada jugador addicional multiplica aquest temps.¹²

La versió de Sega 32X conserva fins a 24 golfistes creats, amb 18 retrats —12 masculins i 6 femenins—, roba, punts de sortida i equipament configurables. La bossa exigeix tretze pals seleccionats entre vint, més el putter fix; els materials dels caps i les varetes intercanvien potència per precisió. No és una progressió de desbloqueigs: és una manera de construir un perfil, jugar rondes i deixar que les estadístiques expliquin si realment millores.¹

La bateria del cartutx desa perfils, estadístiques, opcions, quatre partides i quatre repeticions. Guardar un cop de sortida llarg o un putt excepcional dona una petita memòria personal a un joc sense campanya. Els gràfics són més nítids que els de Mega Drive, i el relleu dels turons i els búnquers resulta més llegible.¹⁴

El comandament de sis botons assigna X, Y i Z a la vista general (Overview), la vista zenital (Top View) i la graella (Grid), i permet reprogramar aquestes dreceres. Amb un comandament de tres botons les funcions continuen existint, però cal passar pel menú de pausa. És una diferència pràctica important: no canvia la simulació, però sí la facilitat amb què consultes el terreny abans d’arriscar.¹

Fred Couples és golfista seleccionable, presenta el joc i comenta els cops. La seva veu dona caràcter a una presentació força austera, però el repertori durant les rondes és escàs. Les mateixes frases acaben cansant i gairebé no hi ha música. El so net del cop i l’ambient de fauna funcionen; el silenci posterior deixa massa exposada la repetició.¹⁴

Avui continua sent recomanable per a qui gaudeixi del golf metòdic, vulgui comparar rutes i accepti repetir forats per perfeccionar-los. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui una carrera, molts camps complets o una presentació viva. El seu mèrit és més sec: cada cop et deixa veure què sabies, què vas decidir i en quin instant ho vas espatllar.

Comença al camp de pràctiques, domina la tercera pulsació i ignora la zona per damunt del cent per cent fins que puguis aturar la precisió amb regularitat. Després activa la graella, consulta el vent i reserva la sobrecàrrega per als forats on la distància canviï de debò l’aproximació. Si aquesta disciplina et sedueix, el joc encara té un bon cop; si només vols veure volar la bola, els 36 forats et semblaran molts menys.

El joc va arribar el gener de 1995 a Nord-amèrica i el 24 de febrer al Japó; el març es publicà en diversos mercats europeus, l’abril a Austràlia i el maig al Brasil. El llançament a Portugal data de 1995. L’edició brasilera, publicada per Tec Toy, adapta el títol al portuguès.²³

Les caràtules conserven la mateixa fotografia central de Fred Couples, però adapten logotips, franges i textos a Genesis 32X, Mega Drive 32X, Super 32X o Mega 32X. Aquesta dispersió regional és el llegat físic més visible. Les versions previstes per a Mega-CD i Mega-CD 32X es van cancel·lar abans de sortir, i els detalls coneguts no permeten comparar-ne el joc amb rigor.²

Flashpoint Productions desenvolupà el joc i Sega en publicà les principals edicions, amb Tec Toy al Brasil. El disseny s’atribueix a Guy Carver, Brent Erickson i Shaun Mitchell; la programació, a Guy Carver, Yingue Xu, Jeff Hughes i Matt Fairweather; la direcció artística, a Shaun Mitchell; i la música i el so, a Ron Saltmarsh i Andy Warr.¹²

La premissa comercial unia Golf Magazine, Sega Sports i Fred Couples per escollir 36 forats de campionat. Cada disseny proposa decisions recognoscibles: forats que giren (doglegs) i que pots retallar per damunt dels arbres, llacs que conviden a assegurar la sortida i zones d’embocada protegides per sorra.¹

La ressenya retrospectiva de Sega-16 el considerava un dels títols destacats del catàleg de 32X. En valorava l’accessibilitat dels controls, la varietat de modes, la definició del terreny i les repeticions que es poden desar. També hi detectava els dos defectes que més perduren: comentaris de veu massa repetits i només 36 forats, una quantitat modesta davant de jocs de golf contemporanis amb diversos camps sencers.⁴

No cal presentar-lo com una joia oculta. És una simulació compacta, ben instrumentada i sorprenentment flexible, empresonada dins un catàleg de forats massa curt. Precisament aquesta contradicció la fa interessant: la 32X ofereix prou eines per estudiar cada cop, però no prou món perquè deixis d’estudiar els mateixos llocs.