Pro Wrestling per a Sega Master System/Mark III: llança el rival a les cordes i prepara el cop

Dos botons, molts contextos

Amb els lluitadors drets i separats, el botó 1 dona un cop de puny i el 2 una puntada. En contacte, una pulsació breu del botó 1 envia el rival contra les cordes; una pulsació mantinguda d’aproximadament dos segons executa la tècnica A. Si l’adversari torna rebotat, els botons 1 i 2 activen les tècniques B i C. La mateixa ordre canvia, doncs, segons la distància i l’estat visible del rival.¹

Aquesta sintaxi tan compacta és la millor idea del joc. El rival llançat contra les cordes anuncia què passarà, però deixa poc temps per col·locar-se i escollir B o C. Quan la tècnica s’executa, el seu nom apareix en pantalla. Dominar el sistema exigeix memoritzar quina ordre correspon a A, B o C i aplicar-la en el context correcte.¹

Fora del ring i a la cantonada

Córrer i prémer els dos botons produeix un cop de cos. També es pot sortir per les cordes inferiors, recollir una cadira per contacte i brandar-la fins a tres vegades. Des del pal de la cantonada superior dreta, alguns lluitadors poden saltar sobre el rival. A la cantonada inicial, prémer una direcció amb el botó 2 dona el relleu al company.¹

L’indicador de dany baixa amb cada impacte i passa de verd a vermell quan el lluitador queda vulnerable. Aquest canvi dona una ordre pràctica: buscar la immobilització o retirar-se i donar el relleu si el company conserva més energia. Amb el rival a terra, el botó 2 inicia la immobilització; completar-la dona la victòria.¹

La campanya individual divideix les trenta rondes en tres blocs: Mexican League de l’1 al 10, Pacific League de l’11 al 20 i World League de la 21 a la 30. Cada lliga té un àrbitre propi. La presentació canvia de marc, però la progressió no incorpora equips nous: allarga el domini del mateix sistema contra combinacions reiterades.¹⁷

El cronòmetre de tres minuts evita que el combat individual s’eternitzi. Si no hi ha immobilització, el combat acaba quan s’esgota el temps; per això no n’hi ha prou de conservar energia, sinó que cal convertir l’avantatge en una caiguda. Entre les rondes 1 i 20 es pot tornar a jugar la ronda que acaba de finalitzar, però la puntuació torna a zero.¹

En el mode de dos jugadors desapareix el límit de temps i es manté el mateix àrbitre. Hi ha, a més, dos enfrontaments prohibits: Mad Soldiers contra Great Maskmen i Orient Express contra Crush Brothers. La restricció retalla una plantilla ja petita, tot i que el duel humà aprofita millor les fintes al voltant de cordes i relleus.¹

Pro Wrestling va arribar als Estats Units el desembre de 1986 i a Europa l’agost de 1987. Les dues edicions occidentals comparteixen títol i codi base 5056, mentre que la presentació europea adopta MK-5056-50. Permet jugar-hi una o dues persones en una mateixa consola. És compatible amb el comandament estàndard, que utilitza la creu direccional i els dos botons per executar les ordres del joc.⁴⁵⁷¹

El catàleg oficial de Sega identifica l’edició japonesa com a Gokuaku Doumei Dump Matsumoto, la data el 20 de juliol de 1986 i li assigna el codi G-1302. La coberta i la pantalla inicial japoneses canvien el títol i la presentació visual respecte de les occidentals. Sense documentació japonesa directa, no es poden establir diferències de plantilla, regles o progressió.²⁴

El manual nord-americà anomena el suport Mega Cartridge per al Sega System, atribueix el copyright de 1986 a Sega of America i indica impressió al Japó. El catàleg oficial de Sega inclou el títol japonès entre els cartutxos compatibles amb Mark III i Master System. Així, la doble denominació de la plataforma forma part del context d’aquesta mateixa edició de 8 bits.¹²

La millor porta d’entrada és aprendre un sol equip. Cal memoritzar les seves tècniques A, B i C, practicar la pulsació mantinguda i reconèixer el rebot que habilita les altres dues tècniques. Quan l’indicador de dany entra en vermell, el relleu és més valuós que insistir amb un atac espectacular.¹

Avui conserva interès perquè les cordes, la cantonada i el company no són decoració. Cada element modifica les opcions disponibles i obliga a llegir la situació abans de prémer cap botó. El resultat exigeix més reflexió del que suggereix el repertori de dos botons, encara que memoritzar tants usos contextuals demani pràctica.

És recomanable per a qui gaudeixi dominant controls compactes, intentant superar puntuacions i disputant partides en una mateixa consola. No és una bona tria per a qui busqui una plantilla extensa, una simulació moderna o varietat constant durant trenta rondes. Dona-li temps fins que converteixis expressament el primer rebot en una tècnica: aleshores el ring deixa de ser pla.

La documentació nord-americana forma part de l’encant material de l’edició. No es limita a enumerar botons: dedica pàgines als equips, dibuixa els contextos de control, ofereix fulls per registrar puntuacions i acaba advertint que les tècniques del joc no s’han de provar amb persones reals. És un manual pensat per suplir tot allò que el cartutx no explica.¹

La publicació va quedar repartida entre Sega Enterprises al Japó i Europa, Sega of America als Estats Units i Tec Toy al Brasil. GameFAQs situa l’edició brasilera el 1987, mentre que MobyGames la data el 1989. Cap de les dues cronologies resol per si sola la discrepància.⁶⁴

Les caixes occidentals mostren una quadrícula blanca i promocionen combats dins i fora del ring. El llom europeu conserva el número 5056, i la versió nord-americana porta el codi de barres 010086050561. Són variacions físiques d’un mateix Pro Wrestling occidental, no altres versions per omplir una genealogia artificial.⁴⁵

El desenvolupament s’atribueix a Sega Enterprises Ltd. La publicació documentada correspon a Sega Enterprises a Europa, Sega of America als Estats Units i Tec Toy al Brasil. Els crèdits disponibles no permeten assignar amb seguretat les funcions de programació, disseny, art o música.⁶⁴

Una retrospectiva oficial de Sega inclou el títol japonès entre les obres d’Osaaru Kouta. La llista estableix una associació amb el projecte, però no explica què hi va fer. Per tant, el seu nom serveix com a pista històrica, no com a autor únic ni com a crèdit tècnic concret.³